#JoNoMarxo

 

 Avui he conegut la Oblit de la llibreria Casa Anita

He arribat en un moment que la llibreria estava buida, però això ha durat poc. Durant els ¾ d’hora que al final he restat en aquell espai una mica màgic, no han parat d’entrar persones. Majorment dones. Venien a signar el suport a la llibreria, però sobre tot a lliurar plecs de signatures. Fins i tot n'arriben per correu. Un dels sobres venia de Polinyà amb un plec de signatures.... impressionant.

Com impressionant és el que Oblit, la propietària, explica a tothom que li demana. Les condicions en les que han fet fora els veïns dels tres pisos (48h) i moltes coses més. Us animo a acostar-vos.

El que ha passat ara al carrer Vic, és un exemple de la gentrificació que està donant-se a Gràcia. .. i com ens explica la propietària de la llibreria Casa Anita... ‘No sabeu la gent que està venint aquests dies i em diu: a mi em va passar el mateix”

També ens explica que s’ha endegat la campanya #JoNoMarxo que no sols respon al moobing immobiliari que estan patint, sinó que enllaça també amb el intent de fer fora de l’escola Patufet els i les alumnes, venent la ‘cartera d’alumnes’ a La Salle, amb la conseqüent la incertesa i angoixa per a les famílies sobre el futur educatiu dels fills i filles.

Ambdós espais en perill, aparentment per motius diferents, però si rasques una mica, potser no tant. Els he pogut comentar amb una mare de la Patufet que anava a lliurar signatures recollides.

Dissabte, a l’entorn de la Placeta Sant Miquel hi haurà tot d’activitats solidàries, com estan fent tot d’il·lustradors. Esteu atentes al facebook que anirà apareixent la informació.

Tot el meu suport a la lluita i reivindicació de la llibreria Casa Anita i de les famílies de l’Escola Patufet en dir #JoNoMarxo, que encapçala el manifest i que ha començat a aparèixer en algunes parets de Gràcia.

Àngels

Dret a emocionar-se!

Ahir em vaig emocionar. No una, ni dos, ... sinó moltes vegades. Va ser un dia gran. D’aquells que van passant coses i, amb algunes se’m posava la pell de gallina i en d’altres moments les llàgrimes frisaven per sortir.. i com no, van tenir barra lliure per rodolar lliurement.

Crida a participar la gent, a tota la ciutadania de Barcelona. Nosaltres, però, ho hem fet, molt especialment, a la gent comuna.

Havia aconseguit invitació, per ser dins de l’ajuntament. Pensava que podria ser al Saló de Cent i vaig ser al segon pati. Bé, però tornem enrere.

Anava justeta de temps. Vaig cap a Joanic, a pillar el metro. A l’andana en trobo la Marga i dues amigues seves. Casualitat perquè no havíem quedat.  Veuen el sobre a la ma. Invitació? Si. En fa il·lusió veure-la, comenta una. Al costat, asseguts a l’andana, una parella gran amb el net.  La dona em diu, “Te he visto por el andén y me imaginado a donde ibas”. Puedo ver la invitación? Nos han dejado el nieto, pero me hace tanta ilusión bajar...

Em giro i veig que la seva parella, és un home que ens tenim vistos del barri.

Arriba el metro i entrem totes, la Marga, les seves amigues, la parella amb el net, jo... i alguna gent més.  Jo em quedo escoltant a l’àvia. M’explica que coneix a l’Ada de quan havia participat en lluites contra els desnonaments. Fa anys que no votava. Ara, han tornat a fer-ho. Jo, canvio d’idioma. Cosa dels meus orígens i em diu “No, puedes continuar en catalán que te entiendo”.

M’expliquen que es van intentar enregistrar. Van anar un parell de dies a un punt de validació de Gràcia, pensant que hi seriem tots els dies. Els explico com s’havia organitzat. No passa res. Tenen temps, diuen. Els comento que quan es torni a obrir registre els ho faig saber. En Lluís i la MariCarmen em donen el telèfon. La info que els arriba ara és via una de les entitats confluents de Barcelona en Comú que treballem a Gràcia (Gràcia en Comú).

“Que no nos fallen, que perderíamos la ilusión por mucho tiempo. Sal, no nos esperes, que vas un poco justa de tiempo” en diu la MariCarmen. Aquesta conversa va ser la primera emoció de la tarda.

L’altre moment del dia és en llegir-se els vots aconseguits perquè l'Ada fora l’alcaldessa de Barcelona. Algun mitjà ja havia desvetllat que contaria amb majoria absoluta, però jo faig cas de la dita catalana de “no diguis blat, fins que no sigui al sac i ben lligat.  També forta emoció amb la intervenció d’en Gerardo. 

I quan l’Ada recordà els seus orígens, em va venir al cap, lo contents que estarien els pares, el pare i la mare, si haguessin pogut gaudir d’aquest dia i d’aquesta lluita aconseguida. Gent modesta, gent comú, gent treballadora, gent que vingué del camp castellà a servir o del camp català a buscar feina al sector del metall.

He compartit lluites amb l’Ada, en Gerardo i d’altres companyes i companys de la candidatura. Ahir va ser un dia molt intens. Crec que ja ho he dit! Com aquell que diu, fa un any que va començar l’aventura de Guanyem, primer, i de Barcelona en Comú després. Poc m’imaginava que poguéssim fer realitat aquest somni tan aviat.

Quan citaven algunes de les mobilitzacions socials importants que han fet omplir carrers i places de Barcelona, em varem venir dos o tres al cap que també van donar la volta al mon: 10 març 2002, manifestació contra la cimera europea. Contra el capital i la guerra. 15 Febrer2003, contra la guerra d’Iraq, Pass de Gràcia de goma gom i el company Arturo VdE des del llit, en els seus darrers dies de vida donava ànims a la gent d’Anim·Acció o el 10 de Juliol de 2010 sota el lema: Som una nació. Nosaltres decidim.... En totes elles esgarrifances i llàgrimes d'emoció davant la resposta social i política col·lectiva.   Doncs sí, no m’amago. Va ser així.

Demà, com ahir, i abans d’ahir, i fa mesos i anys.... treballaran a fons, treballarem a fons, per acomplir l’objectiu que s’ha compromès Barcelona en Comú i ara també l’Ada com alcaldessa de Barcelona.

Ens veiem als carrers, als barris amb les veïnes i veïns i en totes les lluites justes.

La meva vivència d'ahir. 

Àngels T.

Darrer plenari del mandat amb alguns reptes pel futur.

Ahir, dimarts 9 de juny va haver el darrer consell plenari del districte de Gràcia. L’ordre del dia consistia en aprovació de l’acta de l’anterior i acomiadament dels consellers, conselleres i regidores i regidors.

Varen demanar prèviament qui es volia acomiadar. Es va dir que teníem un minut per fer-ho. Les primeres intervencions varem ajustar-nos al temps –l’Anna Mª, la Montse, jo.. –  però com la Isabel, aquest cop no duia el cronòmetre, les intervencions es van anar allargant....

Deixo constància de la meva intervenció, per a les persones que no vareu ser ahir al plenari, tot dient que lo estricte del temps va fer deixar-me alguns agraiments ‘al tinter’. Ho comentàvem amb la Montse a la porta, quan sortíem.

“Primer de tot, agrair la feina de les treballadores i treballadors del districte, com també han fet les companyes que m’han precedit.

Em vaig estrenar com a consellera d’ICV-EUiA al març del 2013. En aquests 2 anys he apres molt. Molt del que passa als barris de Gràcia i també d’alguns temes que m’eren una mica desconeguts, com salut i educació.

M’acomiado perquè no se si formaré part del proper consell plenari. A mi m’agradaria.

Ara, tant si és que sí com si és que no, hi ha importants reptes per al proper mandat, com és la protecció de l’espai públic, mesures amb que afrontar la massificació turística, treballar per poder comptar amb el CUAP 24h a l’hospital de l’Esperança, el Institut Vallcarca fet realitat i suficient places públiques d’acord amb el que ens indiqui el mapa escolar del districte de Gràcia.

Per a tots aquests temes i molts més, des del districte o des de les entitats i el carrer podreu continuar comptant amb mi i amb els nous consellers i conselleres de Barcelona en Comú , i trobar-nos totes i tots nosaltres edefensant les causes justes”

... i ara que tinc espai i una miqueta de temps, els comentaris que van quedar al tinter. Vull agrair haver substituït al company i amic David Companyon perquè, l’experiència d’aquests dos anys de consellera m’ha permès conèixer Gràcia d’una altra manera. També al company i companyes de grup per l’encaix assolit a mig mandat. Ah! i molt especialment la possibilitat de veure les jornades castelleres des del balcó que ha fet que en comenci a ser-ne fan d’aquesta activitat cultural tan nostre.

Ens trobem amb les veïnes i vins i a la lluita!

No podia faltar foto de “grup” i en Josep Mª Contel, pujat a una cadira, ens va immortalitzat.  

Àngels T.

Gràcia: Social, d'esquerres i sobiranista

Avui fa quinze dies vaig penjar la darrera nota. I avui fa una setmana que Barcelona en Comú va aconseguir ser la llista més votada a la ciutat de Barcelona  i a Gràcia en dos dels cinc barris del districte (La Vila i el Coll) Confesso, l’alegria ha estat enorme. Eufòria i llàgrimes. D'alegria i de record. Com haurien gaudit els pares la nit del 24, comentàvem amb la Conxa. Ada Colau, l'Ada per mi, esdevindrà alcaldessa de Barcelona.

Gràcies, gràcies, gràcies. En primer lloc a totes les veïnes i veïns que ens heu fet confiança i donat el suport votant Barcelona en Comú. També a les que han fet possible el increment de participació que a Gràcia ha estat d’un 5,7% per sobre del de 2011. 

Els resultats al districte de Gràcia, gentilesa de l'Independent, son aquests.

... i desglossats per barris:

Barris	Electors	Votants	BComú-E	CiU	C's	ERC-AM	PSC-CP	PP	CUP-PA
Vallcarca i els Penitents	11.610	7.479	1.524	2.126	743	956	519	586	723
el Coll	5.458	3.150	897	633	306	382	280	216	305
la Salut	10.084	6.349	1.345	1.833	549	901	431	444	622
la Vila de Gràcia	36.536	23.122	6.131	5.716	1.327	3.341	1.342	1.158	3.221
el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova	26.253	17.611	3.833	5.002	1.423	2.566	1.149	1.092	1.838

Gràcia social, d’esquerres i sobiranista. 

D’això no en tenia cap dubte. Ara també els resultats electorats ho ratifiquen.

2015. En l’eix dreta / esquerra. Les formacions d’esquerres en general obtenen un suport del 56,17%  (BComú, CUP, ERC, PSC)  front al 40,29%

2011. Les llistes d’esquerres obtingueren un 41,27% dels vots front un 45,69%.

Des de la vessant sobiranista, també a Gràcia hi ha majoria. Sols cal remetre'ns als resultats del 9N.  

El 13 de juny hi ha la constitució dels ajuntaments i a partir d’aquí iniciem una entusiasta i nova etapa. En comú. Podeu consultar les principals propostes que des de Gràcia en Comú varem aportar al programa

Presentació a El Coll

Tallers preparant programa

Plaça Revolució

Assemblea a La Sedeta

Preparant l'acte de El Coll/El Carmel

1. 

   Difusió a La Salut

Vull deixar constància de que hem treballat en comú, molta i molta gent, cada dia més veïnes i veïns. Difonent el projecte de confluència, elaborant el programa, fent campanya. Intentant arribar a tots els barris (Vila, Camp d’en Grassot, El Coll, La Salut, Vallcarca, Els Penitents. 

Mobilització contra el TTIP

Ens hem llevat molt d’hora i ens hem anat a dormir molt tard.  Algunes instantànies, on per variar he fet de ‘reporter Tribulete’, sense arribar, als bons reportatges fotogràfics que ens fa en Pep Martí de cadascuna de les activitats que fem. No és un recull de campanya perquè hem fet moltes coses i algunes pinzellades ja estan plasmades a la nota anterior....

Ah! i com hi ha vida i lluites més enllà de les campanyes electorals i no podia ser d'altre manera, també he donat suport i participat en algunes perquè tinc molt clar que la mobilització social és imprescindible, abans, ara i demà.

Suport als vaguistes organitzat a La Torna

Compromís de les candidatures. UCFR

Al CAP Pare Claret

Acte a la Creueta de El Coll

No vam tapar cartellsde la CUP 

Aquí no arriba "manostijeras"

Van demanar que s'hi passes, i allí va anar l'Ada.L'Abaceria.

En acabar la visita per la Vila

Tanquem campanya amb Raimundo a la Vila

El Sopar de carmanyola, a Revolució.

Celebrant haver guanyat!!! Moltes dones imprescindibles!

Després de l'assemblea de valoració, dimarts passat.

L'assemblea de valoració. Els comentaris foren força diversos. Una majoria, que fins ara mai havien donat suport a una llista que esdevinguera guanyadora. Estem davant d'una nova situació i experiència. Els reptes son molt grans i ho volem, caldrà, fer-ho en comú. El run run de recorre ciutats i places, també a d'altres indrets de l'estat, porta aires de ruptura democràtica. Treballem perquè aquest cop no ens l'esgarrin.  Sou totes i tots convidats a participar-hi i a lluitar.

Fins la propera setmana!

Àngels T.

La confluència des de baix.

D’aquí a una setmana estarem contant vots en els col·legis electorals les persones que fem d’apoderades, com serà el meu cas.

Estem fent campanya tan intensament que queda poc temps per altres coses que no siguin trobades, repartiment de materials en places i metros, encartellades, presentacions de programa en els diferents barris,...

Barcelona en Comú.  Considero que estem fent una experiència formidable.

Ho vull dir abans de saber el resultat del 24M, perquè l’experiència es molt bona, independentment del resultat que aconseguim el proper diumenge.

A Gràcia, portem treballant integrants de diferents procedències polítiques, activistes socials, veïnes i veïns entusiasmades amb el projecte de confluència endegat fa mesos i entre totes estem cimentat unes bones bases de treball.  Les incorporacions no paren. És una situació i un moment il·lusionant.

Hem preparar un programa per Barcelona, de ruptura democràtica i hem preparat programa des dels barris i els eixos temàtics. Ara els estem presentant a barris i places, donant-los a conèixer a les veïnes i els veïns.

Aquí teniu el  Programa pels barris de Gràcia

Vull deixar unes imatges d’aquests dies, d’activitats grans i petites

I també l’enllaç de l’acte del passat dimecres a la Plaça de la Virreina #Temps Constituents #ForcadesAmbAda, presentat per Gerardo Pisarello

Dimecres 20, a les19h. Barcelona en Comú convoca a la Plaça Catalunya. És un repte. 

Per guanyar l'ajuntament de Barcelona, per fer fora les polítiques neoliberals de Tries i CiU que s'estan venen la ciutat a marxes accelerades, necessitem el suport i vot de moooolta gent.

Convidades a venir! i a donar suport a Barcelona en Comú.

Angels T.

La manca de places d’escola pública a Gràcia

 Ahir a Gràcia varem tenir el darrer Consell Escolar de la legislatura. Amb una situació que cada any que passa s’agreuja una mica més.

M’ha recordat al primer consell escolar en el que vaig participar, en substituir en David Companyon. La Coordinadora d’AMPA Gràcia ja en 2013 estava preparant l’estudi en el que s’alertava del gradual augment de demanda de places d’escola pública i la necessitat d’augment de places públiques de primària a la zona sud, i de secundària a la zona nord.

Cada any des de la coordinadora s’ha fet palesa la manca de places públiques. Enguany desenes de famílies, ara mateix, estan sense plaça. El consorci, sense consulta prèvia, ha decidit tres ‘bolets’ (a Univers, a Rius i Taulet i a Jovellanos) i l’augment de ràtio. No hi ha places lliures per a demanar en segona opció. Aquesta és la novetat d’aquest any. Una situació tan greu fins ara no s’havia donat a Gràcia.

La passada setmana famílies sense plaça assignada de P3 es van trobar al Tradicionàrius  i s’han començat a organitzar creant la Plataforma Volem escola pública. 

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/04/22/families-reclamen-mes-places-primaria-escola-publica-gracia/

Des de la coordinadora es defensa la qualitat del conjunt de les escoles públiques de Gràcia. Això és molt important.

Ahir, quan els representants del consorci van donar les dades sobre matriculació, aquestes no acabaven de coincidir amb les que tenen les famílies. Alhora, aquestes havien convocat a la plaça de la Vila, a les portes del districte. Una representació d’aquestes famílies va pujar i participà en el consell escolar, explicant com veuen la situació i lliurant el manifest elaborat.

El consorci va manifestar que la distribució està decidida. Va ser una mica desencisadora la resposta inicial de la institució. El resultat final ha de ser més inclusiu, consensuat i positiu per a les famílies.

En el debat, des de la coordinadora d’AMPA es reclamà que no es tanqui una línia de l’escola Poeta Foix (Sarrià-Sant Gervasi).

Cal una millor planificació per part del consorci. El consorci insisteix que a Gràcia hi ha places públiques de sobres. Per què diu això? Perquè suma pública i concertada, amb l’argument que l’administració aporta diner públic a ambdues xarxes.

Ha quedat pales que el concepte d’escola pública l’entenem prou diferent. Quan les famílies demanden plaça a l’escola pública, ho fan per a la pública. No per a la concertada. Aquesta distorsió en algun moment caldrà arranjar-la.

Em disculpareu però, després de dos anys d’escoltar les estadístiques i previsions que ens presenten els representants del Consorci d’Educació de Barcelona, neutres, fredes, i pel que fa al districte de Gràcia, cada cop més distorsionades, ahir només em va faltar sentir-me dir mentidera per part del representant del consorci, per haver recordat que l’any passat a algunes de les famílies que varen quedar-se sense plaça en les escoles públiques escollides, els van oferir plaça en alguna concertada i fins i tot en alguna de religiosa. Jo no m’invento res! Això ho varen explicar les famílies afectades en un consell escolar l’any passat, on jo hi era, igual que els del consorci.

La realitat és que any rere any, a Gràcia més famílies es decanten per l’escola pública, una escola de qualitat. Aquesta és una molt bona notícia.

Fa anys que la reivindicació del IES Vallcarca està sobre la taula. A més de disposar del solar, ara sembla que és un clam, ja assumit. Fantàstic! Ja veurem un cop passin les eleccions.

Com es veu arran de les dades reals d’escolarització en el districte, els deures, d’ara en endavant, estaran també a la primària, com s’evidenciava ahir en el consell escolar. Gràcia no es pot trobar com ha passat amb la reivindicació del IES Vallcarca, que durant anys semblava el dia de la marmota.

Augment de places d’escola pública a Gràcia! Defensa d’escola pública i de qualitat!  IES Vallcarca ja! Gestió directe de les escoles bressol. Atenció i recursos per als centres amb inclusió de bolets i augment de ràtio. Son algunes de les propostes i reivindicacions posades sobre la taula ahir en el consell escolar de Gràcia.

Àngels Tomás

Caiguin les caretes! No al TTIP

Avui hem sortit a moltes ciutats europees milers de persones, a expressar el rebuig contra els tractats TTIP, CETA i TISA.

S’inicien les negociacions i hi ha molt poca informació a la ciutadania del que suposaran. A Barcelona, uns quants milers de manifestants hem marxat des de la seu de l’oficina de la UE a Barcelona (davant de La Pedrera) fins a la plaça Sant Jaume.

Reprodueixo la carta setmanal de L’Aurora (organització marxista) d’aquesta setmana que tracta precisament d’això, del que suposa d’atac les propostes que conté el TTIP, a atac a la sobirania dels països, doncs els lobbys i les multinacionals se situaran per sobre de les lleis dels propis estats.  Jo vull sobirania per al meu país, per a Catalunya, i també respecte als mercats i les multinacionals. Caiguin les caretes!

Sobirania en tres dimensions.

El TTIP escapça els drets i serveis dels pobles. 

El debat sobiranista a Catalunya és a peu de carrer. Volem decidir sobre com relacionar-nos amb els pobles veïns, volem decidir, també des de la sobirania, quin és el model econòmic i social?

Si volem construir una Catalunya lliure, sobirana i social, una República Catalana, un país nou caldrà defensar la sobirania en totes les seves dimensions, la capacitat de decidir del poble.

Aquesta sobirania, és la que està en joc en la negociació dels dos tractats que negocien la UE i els EUA; el TTIP -el més conegut- sobre béns i serveis, i el TISA sobre la gestió de serveis públics -com la salut, la justícia o la seguretat- per empreses amb afany de lucre amb l’objectiu d'afavorir les corporacions financeres i grans multinacionals.

Ambdós Tractats tenen un punt fonamental en comú: la penalització als Estats amb la finalitat de protegir els interessos privats o privatitzacions, perquè no puguin tenir marxa enrera. Un clar exemple d'aquest model és el memoràndum de la Troika a Grècia o les clàusules tipus "Castor".

Tal i com s’ha denunciat des de la Campanya Catalunya No al TTIP “S’està negociant el futur de la ciutadania, de forma secreta i d’esquenes a la ciutadania”.

El tractat pretén reduir els estàndards ambientals, socials i laborals, incrementant els privilegis de les grans corporacions en un sol acord.

Els principals atacs de l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversions són:

1.     El TTIP pot afeblir els drets laborals de les treballadores i treballadors europeus, ja que els EUA no han signat 6 de les 8 normes bàsiques de l’Organització Internacional del Treball, com la negociació col·lectiva, la igualtat en els salaris o la llibertat de reunió.

2.     Afavoreix la privatització dels serveis públics bàsics com són l’educació, la sanitat i la gestió de recursos com l’aigua.

3.     Pèrdua de control regulador a nivell de qualitat sanitària i protecció medio-ambiental a nivell dels governs estatals i regionals.

4.     Clàusula ISDS, referent a l’arbitratge en cas de conflicte entre inversors-Estats, beneficiant a les grans empreses.

5.     L’opacitat i la falta de debat públic sobre les conseqüències de l’acord.

És per tot això que les persones que vulguin lluitar per la defensa dels serveis públics, en contra del fracking, per una sobirania energètica, fer front a l’atur i per un treball digne, les que vulguin una Catalunya sobirana ens hem d’oposar al TTIP.

L’Europa dels pobles ha de fer front a la Unió Europea que s'ha posat al servei de les grans multinacionals, s’ha de plantar cara a aquesta violació de la democràcia i la sobirania dels pobles, ens cal posar les persones i el planeta per davant del capital.

Aquesta vegada encara som a temps d’aturar-ho, cal mobilitzar a la majoria social treballadora per plantar cara. A Catalunya, dins del marc de la jornada d'acció global contra el TTIP, CETA i TISA d'aquest proper dissabte 18 d'abril, s'ha convocat des de la Campanya Catalunya No al TTIP una manifestació a les 17h a Barcelona, a Pg. de Gràcia/Provença. 

Caiguin les caretes! No al TTIP! #NoalTTIP #OcuppyTTIP #StopTTIP #18aNOalTTIP

També des de la #ViladeGràcia diem alt i clar: Les persones i el planeta abans que el capital.

Àngels Tomás