diumenge, 14 de juny de 2015

Dret a emocionar-se!



Ahir em vaig emocionar. No una, ni dos, ... sinó moltes vegades. Va ser un dia gran. D’aquells que van passant coses i, amb algunes se’m posava la pell de gallina i en d’altres moments les llàgrimes frisaven per sortir.. i com no, van tenir barra lliure per rodolar lliurement.

Crida a participar la gent, a tota la ciutadania de Barcelona. Nosaltres, però, ho hem fet, molt especialment, a la gent comuna.

Havia aconseguit invitació, per ser dins de l’ajuntament. Pensava que podria ser al Saló de Cent i vaig ser al segon pati. Bé, però tornem enrere.

Anava justeta de temps. Vaig cap a Joanic, a pillar el metro. A l’andana en trobo la Marga i dues amigues seves. Casualitat perquè no havíem quedat.  Veuen el sobre a la ma. Invitació? Si. En fa il·lusió veure-la, comenta una. Al costat, asseguts a l’andana, una parella gran amb el net.  La dona em diu, “Te he visto por el andén y me imaginado a donde ibas”. Puedo ver la invitación? Nos han dejado el nieto, pero me hace tanta ilusión bajar...
Em giro i veig que la seva parella, és un home que ens tenim vistos del barri.

Arriba el metro i entrem totes, la Marga, les seves amigues, la parella amb el net, jo... i alguna gent més.  Jo em quedo escoltant a l’àvia. M’explica que coneix a l’Ada de quan havia participat en lluites contra els desnonaments. Fa anys que no votava. Ara, han tornat a fer-ho. Jo, canvio d’idioma. Cosa dels meus orígens i em diu “No, puedes continuar en catalán que te entiendo”.

M’expliquen que es van intentar enregistrar. Van anar un parell de dies a un punt de validació de Gràcia, pensant que hi seriem tots els dies. Els explico com s’havia organitzat. No passa res. Tenen temps, diuen. Els comento que quan es torni a obrir registre els ho faig saber. En Lluís i la MariCarmen em donen el telèfon. La info que els arriba ara és via una de les entitats confluents de Barcelona en Comú que treballem a Gràcia (Gràcia en Comú).


“Que no nos fallen, que perderíamos la ilusión por mucho tiempo. Sal, no nos esperes, que vas un poco justa de tiempo” en diu la MariCarmen. Aquesta conversa va ser la primera emoció de la tarda.

L’altre moment del dia és en llegir-se els vots aconseguits perquè l'Ada fora l’alcaldessa de Barcelona. Algun mitjà ja havia desvetllat que contaria amb majoria absoluta, però jo faig cas de la dita catalana de “no diguis blat, fins que no sigui al sac i ben lligat.  També forta emoció amb la intervenció d’en Gerardo. 




I quan l’Ada recordà els seus orígens, em va venir al cap, lo contents que estarien els pares, el pare i la mare, si haguessin pogut gaudir d’aquest dia i d’aquesta lluita aconseguida. Gent modesta, gent comú, gent treballadora, gent que vingué del camp castellà a servir o del camp català a buscar feina al sector del metall.

He compartit lluites amb l’Ada, en Gerardo i d’altres companyes i companys de la candidatura. Ahir va ser un dia molt intens. Crec que ja ho he dit! Com aquell que diu, fa un any que va començar l’aventura de Guanyem, primer, i de Barcelona en Comú després. Poc m’imaginava que poguéssim fer realitat aquest somni tan aviat.

Quan citaven algunes de les mobilitzacions socials importants que han fet omplir carrers i places de Barcelona, em varem venir dos o tres al cap que també van donar la volta al mon: 10 març 2002, manifestació contra la cimera europea. Contra el capital i la guerra. 15 Febrer2003, contra la guerra d’Iraq, Pass de Gràcia de goma gom i el company Arturo VdE des del llit, en els seus darrers dies de vida donava ànims a la gent d’Anim·Acció o el 10 de Juliol de 2010 sota el lema: Som una nació. Nosaltres decidim.... En totes elles esgarrifances i llàgrimes d'emoció davant la resposta social i política col·lectiva.   Doncs sí, no m’amago. Va ser així.




Demà, com ahir, i abans d’ahir, i fa mesos i anys.... treballaran a fons, treballarem a fons, per acomplir l’objectiu que s’ha compromès Barcelona en Comú i ara també l’Ada com alcaldessa de Barcelona.
Ens veiem als carrers, als barris amb les veïnes i veïns i en totes les lluites justes.
La meva vivència d'ahir. 

Àngels T.


Cap comentari:

Publica un comentari