Quan fa uns dies els mitjans varen publicar una enquesta europea sobre violència de gènere a Europa, les conclusions que donaven, dient que a l’estat espanyol hi havia menys perquè s’està més avançat, no em convencien pas.
A Europa, igual que aquí el tema a anat
cobrant força, sobre tot fent-lo sortir de l’àmbit de lo privat a l’esfera pública.
I aquesta lluita, que d’una manera tenaç, de formiga, fa anys que a Catalunya es
treballa des de la Plataforma unitària contra les violències de gènere, varem
poder posar-la com exemple de treball des del carrer, amb les dones que
pateixen violència i també exigint a les institucions en l’anterior congrés del
Partit de l’Esquerra Europea (París, 2010).
 | ||
| Assemblea de dones. Paris 2010. |
En aquell moment l’experiència ‘catalana’ amb
l’aprovació d’una llei pròpia (Llei del dret de les dones a eradicar la violència
masclista. 2008) era bastant pionera. Recordo les companyes franceses que en
trobades posteriors ens explicaren que elles estaven treballant l’aprovació d’un
text inspirat en el que s’havia aprovat a Catalunya.
Per això, quan dilluns a la Plaça Sant Jaume,
en la concentració que cada tercer dilluns de mes organitza la Plataforma unitària
contra les violències de gènere, vaig escoltar la xifra de 9 dones assassinades
en un mes, a l’estat espanyol, i la coordinadora va fer lectura del text que
havien preparat per aquest mes, vaig fer meves les valoracions de la Plataforma
sobre el informe europeu i que espero que compartiu, també:
“21 assassinades a 17 de març! 4 a Catalunya!
HEM D’ERADICAR LA VIOLÈNCIA CONTRA
LES DONES!
Els mitjans reproduïen aquest dies
l’enquesta sobre la violència de gènere a Europa.
Una de cada 3 dones europees ha
patit violència física o sexual!
Una de cada 20 ha estat violada!
El 43% ha patit violència
psicològica per part de la seva parella!
El 55% ha patit alguna forma
d’assetjament sexual!
Cauen els mites de que això només
passa als països d’ Àsia, Àfrica o Amèrica llatina. Cauen els mites que només
passa en famílies desestructurades o amb poca educació. Fent la progressió 62
milions de dones a Europa pateixen violència. El 75% de les dones directives ha
patit assetjament a la feina.
Malauradament les xifres europees
ens confirmen les de la última enquesta realitzada a Catalunya el 2010: Una de
cada quatre dones a Catalunya ha patit una agressió masclista d’especial
gravetat al llarg de la seva vida.
És molt important posar dades per
veure la magnitud d’aquesta lacra social. Per veure que no és un problema
puntual d’un home que s’ha tornat boig. Aquestes dades ens revelen que hi ha
una manera de relacionar-nos que manté la societat d’estructura patriarcal, on
les dones encara som ciutadanes de segona categoria i això és concreta en molts
casos en el domini dels homes sobre les dones, amb el maltracta i la violència
impune i continuada.
Només hi ha una directiva Europa sobre violència de gènere,
l’ordre de protecció, però vist la dimensió de les xifres de l’enquesta ja
s’apunta quines poden ser les recomanacions als 28 països de la Unió Europea.
En els mitjans s’ha destacat que
en l’enquesta europea els països del nord, que fa anys han adoptat mesures
d’igualtat i mesures econòmiques de cura de les persones que fan possible més
incorporació de les dones a la vida pública i a llocs de decisió, les dones
pateixen més violència física i sexual.
Aquesta dada, que ja havia sortit
en altres estadístiques fa anys, no vol dir que els països del sud ho fem
millor, ni vol dir que més llibertat i igualtat a les dones porti més violència i que per tant
tinguin que seguir protegint-les, retallant-li l’espai públic. Aquesta llibertat
el que fa és que tinguin més consciencia dels seus drets, que sapiguen que
l’amor no és violència, que els acudits sexistes o les humiliacions són
violència, i fa que puguin verbalitzar i detectar la violència amb més
facilitat que les dones de països en que encara es normalitza molts tipus de
violència i per tant no es senten reflectides en els abusos que presenta
l’enquesta.
I no només les dones i les dones
joves, naturalitzen i no detecten com a violència fets fins i tot delictius,
els i les professionals que les acullen molt sovint tampoc la detecten, la
minimitzen, no se les creuen.
Es necessiten més recursos per
poder fer l’acompanyament: Més recursos formatius: No volem passar de la tutela
dels homes a la dels i les professionals, no volem la tutela de l’Estat o l’Església,
volem agafar les regnes de les nostres vides i entrar dins els processos de
decisió de la nostra societat.
Quan acompanyem a dones en els seu
procés de recuperació, encara trobem masses portes tancades. La judicatura que
minimitza els fets, els Serveis Socials que no donen prous recursos materials i
d’enfortiment de les dones per el seu nou projecte de vida, la educació de les
noves generacions encara no preveu en els seus currículums l’eradicació de la
violència vers les dones.
En algunes entrevistes s’ha dit
que aquesta diferència amb els països del nord és perquè fem les coses millor.
Clar que en aquests últims deu anys hem avançat, però encara falta molt i no
hem detectat que l’atenció sigui millor que els països nòrdics. No ho hem
detectat així. Més de 2.000.000 de dones que són maltractades a l’Estat
espanyol, més de 70 dones assassinades cada any, no són xifres com per dir que
estem més avançats que altres països del nord d’Europa.
Aquest 8 de març hem sortit al
carrer per defensar el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos,
davant la proposta de reforma de la llei dels drets sexuals i reproductius i
d’interrupció voluntària de l’embaràs. Com fa trenta anys enrere la Plaça Sant
Jaume va retronar amb les consignes antigues: “avortament lliure i gratuït”
“nosaltres parim nosaltres decidim”.
Hem sortit al carrer per defensar
els nostres salaris i el nostre dret a un treball digne. A una Educació i una
Salut pública i universal de la millor qualitat i eficiència.
Avui hem de llegir el nom de 9
dones assassinades a tot l’Estat, una dona avui mateix assassinada amb una
última amenaça de que sinó anava a casa seva es suïcidaria.
A Catalunya hem de comptar-ne 4 i
una d’elles molt a prop nostre al barri de Gràcia el 26 de febrer.
ELS HI DEBEM A TOTES LES DONES QUE
PATEIXEN MALTRACTES!
ELS HI DEBEM A LES GENERACIONS
FUTURES!
ERADIQUEM LA VIOLÈNCIA MASCLISTA!
NI UN PAS ENRERE!
PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES!
17 de març de 2014”
(Reproduït de la web de la Plataforma Unitària contra
les violències de gènere.
Que no ens maquillin la realitat. Violència de
gènere ni aquí. Ni enlloc!
 | |||
| Concentració 27Febrer per l' assassinat veïna de Gràcia. |
Àngels Tomàs.
