diumenge, 15 de juliol de 2018

Acomiadar-me de l'Abaceria?

Ahir dissabte, com molts d'altres dissabtes vaig anar a fer la compra del fresc al mercat de l'Abaceria. 

Des de que visc a la Vila, abril de 1981, que he comprat aquí. 
En tants anys he canviat de parades, però sempre a l'entorn d'aquest mercat amb 150 anys d'història, que es diu ràpid! 

Com més tard tenia feina, ahir al matí no m'hi vaig poder entretenir gaire. Però el que si vaig voler fer és guardar un record de les parades on ara hi paro quan necessito els queviures: peix, embotit, verdures i fruites, fruits secs, olives, el bacallà... 

Algunes d'aquestes paredes ja no s'instal·len al provisional, com és el cas de l'Àngels del bacallà i els llagostins (sempre boníssims); o la Neus del peix, que tanca la peixateria, que vaig conèixer comprant-li als seus pares. Ella, però, continuarà treballant en un altre establiment del provisional.  
Encara que he passat per més parades al llarg dels anys, aquestes son les meves darreres fidelitats. 








Dijous obrirà portes l'Abaceria provisional al Passeig de Sant Joan i dissabte hi haurà festa de benvinguda. 

Aquest és el primer pas d'una llarga etapa de molt anys on la reforma del mercat de l'Abaceria estava sobre la taula de l'administració (amb governs de diferents colors polítics). Ara s'hi ha posat fil a l'agulla. 

El següent pas és acabar de concretar be quina Abaceria necessitem quan torni a la Vila. 
A mi m'agradaria que contemples algunes de les recomanacions que han vingut realitzant col·lectius com l'Associació de Veïns Vila de Gràcia i la plataforma Gràcia cap on vas? pel que fa a continuar afavorint la peatonalització enlloc de l'ús del vehicle privat -ens hi va la salut-, primar projectes de proximitat i cooperatius i aprofitar les grans dimensions de d'indret per a crear espais complementaris, per a entitats i/o usos veïnals, tan difícils d'aconseguir per les característiques del nostre territori,....

De moment dijous, les veïnes i veïns del Camp d'en Grassot donaran la benvinguda a l'Abaceria 'provisional'.

Tot i que hauré de caminar un xic més, modificant la meva ruta habitual, continuaré comprant a l'Abaceria. I és que al mercat, a més de bons productes, puc ser més coherent, practicar residus zero.   

Seguim!

Àngels T.








diumenge, 29 d’abril de 2018

Els premis Vila de Gràcia i la sentència a la Manada


El passat dijous, 26 d'abril, es lliuraven els Premis Vila de Gràcia, en la seva XXIII edició. Unes poques hores abans s'havia fet pública la sentència de l'audiència provincial de Navarra sobre el cas de 'La Manada'. 

Una sentència que no reconeixia la violació múltiple que va tenir lloc als San Fermines del 2016 i que quedava en una condemna d'abús sexual. La ràbia i la indignació augmentaren per moments. Una vergonya de sentència per als cinc agressors. Les convocatòries per a rebutjar la decisió de l'audiència provincial es multiplicaren minut a minut. 

El sentiment d'aquells moments el vaig expressar en aquesta piulada

Aquesta tarda cor partit entre entrega i respondre a la xq Que trist aquesta justícia tan injusta

Vaig anar compartint amb les veïnes i amigues en trobar-nos a les portes del Tradicionàrius on es lliuraven els Vila de Gràcia. A totes ens va doldre no poder participar en la convocatòria que també, com no podia ser d'altra manera, s'havia convocat per a les 19h. a la plaça Sant Jaume, sota el lema 

Les companyes del Projecte Minerva em varen comentar 'nosaltres volem dir quelcom quan recollim el guardó'.  Perfecte! Vaig respondre-les.

Arrenca l'entrega dels premis 2017. Com sempre, emotivitat. Les entitats, les persones guardonades, les amistats d'aquestes, emocionades pel reconeixement que suposa a les activitats i trajectòria d'aquestes.  

L'hora i mitja va ser d'aquells moments que et sents ben orgullosa de ser veïna de Gràcia. No vàrem poder ser a Sant Jaume acompanyant els  #NoEstàsSola #YoSiTeCreo #NoÉsAbúsÉsViolació però el rebuig a la sentència, la reivindicació del #NoésNo i el suport a la jove agredida varen ser presents durant tota la tarda, en la majoria dels parlaments de guardonades i guardonats (les Minerves-Creadores de Gràcia, en Pep Fornés, l'Observatori de Vallcarca, Omnium Gràcia, la Salut de Gràcia,...) i també s'expressà de forma contundent en la presentació i cloenda de l'acte, a càrrec de Gerard Ardanuy i d'Eloi Badia.




El CAT era ben ple. Crec que per a tothom va quedar meridià el rebuig d'entitats i veïnatge de Gràcia a una sentència que criminalitza les dones. 

Passades poc més de 72 hores, s'ha parlat i s'està escrivint tant que se'm fa difícil dir gaire cosa més.  Potser recordar que per milers les dones, arreu de l'estat, varen sortir al carrer el passat dijous. Moltes varem sentir com a pròpia aquesta agressió, que dijous venia de la decisió judicial, del vot particular d'absolució d'un dels magistrats i de la descripció dels fets que és un cop de puny a l'estomac de milers i milers de dones.

No abaixarem la guàrdia amb tot el que calgui fer que és molt (revisió del codi penal, judicatura amb visió de gènere, educació des de la infantesa, ...).

Incorporo alguns dels molts textos -amb mirades complementàries-, publicats aquests dies:


El cas de 'La Manada' quatre denúncies i una alerta, de Maria de la Fuente i Maria Freixanet. Crític.

Una sentència a totes les dones, de Sira Vilardell (Diari Ara)

Legítima autodefensa feminista, de Laia Facet. Viento Sur


Sols un sí, és sí. 
També va quedar pales que volem els presos i preses polítiques lliures i a casa.  

Àngels T.
 
 https://twitter.com/angelstomasgonz/status/989498909671264258 

dilluns, 8 de gener de 2018

Despullar-se una mica a Gracienques


Arrenca l'any 2018. Enguany no he fet llista de propòsits per a l'any que neix. He vist al llarg del temps que és un ritual, poc útil, en tot cas per incomplir-lo. 

Ara bé, al finalitzar el programa Gracienques, de Ràdio Gràcia, on vaig ser entrevistada  per la Josefina Altés, li vaig comentar que aprofitaria aquest fet, per desenteranyinar aquest bloc i que quan tingues l'enllaç de l'entrevista, la publicaria. Tot i que et despulles una mica, m'ho vaig passar d'allò més be. També en escoltar-la.



Aquest és l'enllaç: http://dev-gracia.bcn.cat/radiogracia/podcasts/2017_12/2017_12_19_gracienques.mp3


Deixes un bocí de tu mateixa. Ara, com comentava la Josefina, has d'estar disposada a explicar coses que la gent no coneix de tu.

Sols dos esments. Juliol de 1995. La brigada Tierra y Libertad d'Ajuda Obrera a Bòsnia, s'enfila cap a Bòsnia. Vint i una persones de Catalunya i Madrid. No formàvem part d'una gran ONG, ni teníem gaires 'padrins' importants. Varem tornar a casa quan començaven les grans manifestacions contra la guerra als Balcans a Catalunya. Tot i així no varem tenir gaire ressò mediàtic, però varem fer, des de la proximitat, allò que les dones de Tuzla ens havien demanat: expliquin el que veuen, la convivència,...


Segon esment. Per aquelles coses de la vida -o la mort-, passada una setmana d'aquesta entrevista, sense ser-ne jo conscient que li quedava un alè de vida, la persona que m'evocà escollir la primera de les tres peces musicals, que la Josefina et demana que seleccionis, marxava d'aquest món el dia de nadal. Al tanatori, a la Maden i a mi, ningú ens coneixia..... i és que érem amigues de la primera etapa, d'aquella en la que tot estava per fer i tot era possible. Més o menys, com avui.

Bona lectura i bona audició!
Bon any 2018 amb totes les lluites compartides i reivindicant la llibertat dels presos polítics.

àngels t.



dissabte, 23 de desembre de 2017

Torno a ser aquí

Des de l'agost a plogut molt, i han passat moltes coses a Catalunya.
L'altra dia vaig ser convidada per l'activista cultural gracienca, Josefina Altés, al programa de porta a Ràdio Gràcia, Gracienques. 

Per a preparar-lo va mirar el sr. Google i va comentar-me que havia vist que tenia un bloc, que estava tancat. No és ben be així. El bloc està, això si, amb teranyines, perquè amb tota la feina d'aquests darrers mesos no he tingut gaire temps per a poder-li dedicar un bocinet a aquest espai que, sense cap pretensió,  és on he anat avocant algunes reflexions sobre temes d'allò més diversos.

Així és que la Josefina em va fer pensar, i així li vaig comentar, que era una bona ocasió per a retrobar-me amb aquest espai.

És per això que dic que torno a ser aquí. Seguim!!!

àngels t.    

diumenge, 20 d’agost de 2017

NoTenimPor NoTincPor

Dijous varem rebre un cop de maça col·lectiu. 
Barcelona va ser colpejada amb força. 
El dolor no por perdre de vista la reflexió. 
Els intents de tirar enrere els valors que fan de la meva ciutat especial. Cito un mos de l'article d'ahir 'Cinc idees per una Barcelona #SensePor', de Sergi Picazo i Roger Palà:

"Barcelona és símbol d’una ciutat cosmopolita, oberta, internacionalista i, políticament, ha estat vista com una urb liberal, rebel i d’esquerres. Cruïlla de la Mediterrània. Acollidora de pobles de tot arreu. Solidària amb les causes de més enllà. Sempre partidària del diàleg intercultural. Defensora de les llibertats sexuals. ‘Volem acollir’ els mateixos refugiats que fugen de Síria o l’Iraq empesos per l’acció criminal de l’autodenominat Estat Islàmic que ara ens ha colpejat. Barcelona és, probablement, la ciutat d’Europa on hi ha hagut més i majors mobilitzacions massives per l’acolliment de refugiats i contra les polítiques de tancament de fronteres de la Unió Europea. Això no ve d’ara. La capital catalana ja va acollir abans les grans manifestacions contra la guerra, i va fer que, fins i tot, George Bush pare digués l’any 2003 en un congrés de petroliers que “la política de seguretat dels Estats Units no pot dependre de si surt molta o poca gent al carrer a Barcelona”.
   
Jo he volgut aportar el meu petit gra de sorra. Ahir vaig baixar a primera hora a signar en el llibre de Condols. No m'hi vaig poder estar i vaig voler deixar la meva breu reflexió. 



"Un record per les víctimes, una abraçada a les persones ferides i les famílies... i demà continuar denunciant la hipocresia dels que ploren els morts mentre alimenten la injustícia, s'enriqueixen a qualsevol preu amb la venda d'armes. Però no podran amb nosaltres. Sense Por. Bcn Ciutat de Pau." Àngels.


 











Com a part de les reflexions a fer, insereixo l'enllaç de l'article citat a dalt, publicat per Crític, ahir. 
http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2017/08/19/cinc-idees-per-una-barcelona-sensepor/

Un pensament també per a la gent del meu barri, la gent festera de la #ViladeGràcia, que ha vist estroncada l'alegria que comporta la celebració de la festa major. Això és poc respecte a la tragèdia general, però el dol que estem passant a la Vila és fort i compromès. Gràcies Vila per mantenir el compromís i l'esperit de la festa. Enorme abraçada!



Vila de Gràcia, 20 d'agost de 2017. 
En el 200 anys de Festa Major.





 

dijous, 6 d’abril de 2017

Sobre el dret a l’avortament




El 3 de març es va realitzar, en una biblioteca Jaume Fuster plena, la 1ª Jornada sobre Estratègia compartida de salut sexual i reproductiva, organitzada pel Departament de Salut de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Va ser una jornada força interessant amb la presentació de diferents treballs: “La situació dels drets sexuals i reproductius a Barcelona”, ‘Criteris de qualitat de les intervencions d’educació afectiva i sexual implementades als centre educatius de la ciutat de Barcelona’, “Els drets sexual en la població jove de Barcelona”...


De les diferents taules que varen desenvolupar-se em varen cridar especialment l’atenció les dades presentades per l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i el CJAS (Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat) resultat d’un sondeig realitzat a més de 200 dones de Barcelona d’entre 14 i 30 anys. Segons aquest sondeig:



-          La meitat de les dones enquestades de menys de 30 anys no saben que poden avortar per decisió pròpia.

-          Dos de cada tres menors d’edat tenen una informació equivocada sobre el dret a l’avortament de les menors de 18 anys.

-          Més del 80% de les dones enquestades no sabien que avortar és gratuït



El dret a la salut sexual i reproductiva, per descomptat, va molt més enllà del dret a la interrupció voluntària de l’embaràs. Te a veure amb els mètodes de contracepció, el que és i com es desenvolupa la sexualitat. Respecte a la gent jove, a nivell territorial existeixen desigualtats en l’embaràs adolescent en els barris de Barcelona i també hi ha desigualtats socials en l’ús de mètodes anticonceptius en els nois i les noies escolaritzats en la ciutat.



La lluita en favor del dret a l’avortament ha estat una reivindicació històrica de les dones i del moviment feminista durant dècades, que a permès ampliar el dret. Al 1985 s’aprovà la que despenalització d’alguns supòsits. La lluita va continuar. Al 2010 s’aprovà la Llei Orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. Vigent avui, però recorreguda al Constitucional pel PP. Al novembre 2015 de milers de dones ens manifestem a Madrid davant l’anunci del PP d’una eventual retallada de la llei IVE. 



L’entorn del 8 de Març és un bon moment per a la reflexió. Per poder garantir els drets que la llei reconeix. Cal garantir el dret fonamental a la informació i a la millora en l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs per a totes les dones.



Fruit d’aquesta diagnosi, en la jornada del dia 3, es presentà la campanya conjunta de l’Ajuntament BCN i la Generalitat, ‘L’avortament: una opció i també un dret’ acompanyada d’un díptic explicatiu sobre que diu la llei, els terminis, si s’és major d’edat o menor i els centres d’atenció per a les dones i joves.



El dret a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs en els supòsits i requisits establerts per la Llei està garantit. Això cal que totes les dones ho sàpiguen.



En cas que la interrupció voluntària de l'embaràs sigui a petició de la dona (article 14), s’ha d'anar a un centre d’atenció a la salut sexual i reproductiva del sistema sanitari públic, a la unitat d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) on els professionals sanitaris (especialistes en obstetricoginecologia, infermeria, medicina i psicologia) li donaran la informació necessària, valoraran les opcions disponibles i l’adreçaran al servei més adequat per atendre-la.



Pel que fa a Gràcia, el districte te l’ASSIR al CAP Pare Claret, que amb la recent entrada en funcionament del nou CAP Vila de Gràcia – Cibeles, aquell millora espais i serveis per a l’atenció a la salut sexual i reproductiva de la població gracienca.



Pel que fa a la gent jove (fins els 30 anys) es poden adreçar al CJAS (Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat) situat al c/La Granja 19 planta baixa. Aquest recurs ha atès en 2016 a 9364 joves, majoritàriament noies.



Consolidar drets és exercir els que es tenen, començant pel dret a la informació. L’apoderament de les dones també ve per aquí, amb el dret a decidir sobre el propi cos.





Àngels Tomás

Publicat a L'Independent de Gràcia núm.662 de 31 març 2017