dimecres, 20 de maig de 2020

La RBU*, necessària i possible

[*] Renda Bàsica Universal

Escoltar el passat cap de setmana a Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d'Espanya, dient que aquest organisme empitjora les seves previsions per a l'estat espanyol i demana ajustos a mig termini, explicacions plasmades en aquest article de La Vanguardia del 18/05/20 "Banco de España empeora sus previsiones y pide ajustes a medio plazo", dona per pensar i decidir que no podem perdre ni un minut en continuar treballant resposta social i política perquè volem que la sortida a aquesta crisi sigui: primer las persones.  

Es per això que recupero l'article publicat en el setmanari l'Independent de Gràcia el passat 9 de maig de 2020, sota el títol "Salut comunitària i cures". Allí explico el treball de formiga que estan fent els diferents espais de salut comunitària que al voltant dels CAPs, desenes d'entitats, col·lectius dels barris i diferents serveis municipals que aborden, avaluen, proposen i alerten de les vulnerabilitats que pateixen i/o s'intueixen en diferents sectors poblacionals dels nostres barris. 

Recomano la lectura de l'article perquè contextualitza, des de la proximitat, la situació existent. Per no repetir-me vull continuar per on acabava l'article -necessàriament curt- per acomplir l'extensió que ens marca el mitjà gracienc.

Finalitza així:  "La pobresa no es pot cronificar. Això vol dir, entre d’altres coses, que cal obrir el focus i ampliar mirada i desenvolupar propostes. La Renda Bàsica Universal en podria ser una bona, perquè tothom pugui disposar d’un ingrés que permeti una vida digna. La distribució de la riquesa ja era un debat existent que, amb aquesta crisi, es fa més evident que cal afrontar.


Finalment, ens en sortirem! I tant. Però per aconseguir-ho, caldrà també més recursos per a la sanitat pública, més recursos per a l’atenció primària, més salut comunitària, més incidència comunitària i més cures col·lectives."

http://www.independent.cat/2020/05/09/salut-comunitaria-i-cures/
La gravetat de la situació econòmica de milions de persones, força agreujada a més per la pandèmia del #Covid19 aquí (a Catalunya i a Espanya) ha posat sobre la taula el fet que milers de persones sobreviuen, mes a mes, amb sous de misèria, que ara, a més, han deixat de cobrar. Milers i milers de famílies que les economies precàries han caigut perquè els llocs de feina s'han parat a causa de l'estat d'alarma. Molts acomiadats i acomiadades. Altres famílies amb ERTOS o autònomes de les professions més variades. Diria que l'estat d'alarma a deixat a la vista les vergonyes, les conseqüències, d'un sistema que trepitja i vulnera molts drets, i un de fonamental, que tot sovint, ni es te present, que és el dret a una vida digna.  

Recordo quan, en 2001, es començava a encunyar el lema "Un altre món és possible" sorgit dels col·lectius activistes i socials aplegats en el Fòrum Social Mundial.



Ha plogut molt des d'aleshores. Les polítiques neoliberals aixafaren com una piconadora drets i esperances de pobles i d'amplis sectors populars i treballadors de la població mundial. 

Quan arribà la crisi financera en 2008, originada a EEUU, primer amb les hipoteques  subprime, bombolla immobiliària, pujada del preu del petroli,...  que esdevingué amb efectes sobre tot el planetades del moviment altermundista es pensava que havia una oportunitat, que d'aquella gran recessió mundial potser podien cristal·litzar les bases de noves relacions econòmiques i socials. 

Però de nou l'imperialisme i els seus instruments internacionals FMI, BM, treballaren ràpidament per salvar capitals, multinacionals, transnacionals, grans fons d'inversió... en lloc de salvar persones i drets. Aquests s'escolaren pel clavegueram de les polítiques econòmiques. A més continuant la majoria dels treballs de cura de les llars i les persones sense valor econòmic, recaient sobre les espatlles de les dones, sense percebre remuneració per aquestos. 

Ara, amb la situació que s'està obrint -d'augment de la pobresa en els nostres barris i ciutats-, des de diferents moviments socials, col·lectius i també algunes organitzacions polítiques s'aposta per propostes per evitar que aquesta crisi suposi una sangria social, que no la acabin pagant els mateixos sectors, les capes socials més desafavorides, com va passar en 2008.

Que sabem? Doncs que hi ha riquesa al mon i aquí, però aquesta està mal repartida.  L'article "Distribución de la riqueza en España: desigualdad para la que no se prevén cambios"  de El Salto de 22/01/2020 dona una breu pinzellada.

Cal posar-hi solució.  Que el % de persones sota el llindar de la pobresa hagi augmentat de manera exponencial amb l'atac del Covid19 mostra el que estava amagat -i ja era greu- i ara surt a la superfície, sent encara més greu. El dret a una vida digna on és aquí?  

Tot i que hi ha diferents prestacions econòmiques a càrrec de les comunitats autònomes. Aquí a Catalunya l'actual (transmutació d'anteriors) és la Renda Garantida de Ciutadania que és un ajut condicionat a determinades situacions de vulnerabilitat, havent de justificar-les i demostrar que ets persona pobre.  

Ara be, fa anys que hi ha economistes i activistes socials treballant en pro de la Renda Bàsica Universal (RBU), explicant i argumentant amb articles, col·loquis, ...S'ha convertit en un tema de rabiosa actualitat.  Aquesta proposta es defensada, cada cop més, per col·lectius feministes. 

Diferents espais estan aprofitant aquest temps de confinament per organitzar debats sobre la RBU, la seva actualitat i necessitat en tant que dret democràtic per a tota la ciutadania.  
Recentment he participat en dos xerrades-debat online d'aquesta temàtica. El primer va ser una sessió de formació organitzada el 25/03/20 per l'assemblea de Gràcia de Barcelona en Comú (sessió penjada a Fb). El segon debat el va organitzar la Fundación Socialismo sin Fronteras, el passat 16/04/20 sota el títol "Renda básica de cuarentena", amb exposició de Daniel Raventós. Però tot i que jo soc ben convençuda d'aquesta proposta, si res no falla, aquest cap de  setmana m'aproparé a una tercer trobada, l'organitzada el 23/05 per GràciaRepública amb la participació també de l'expert Daniel Raventós.

Hi ha recursos per a aplicar una Renda Bàsica Universal. Cal organitzar la redistribució de la riquesa

D'altra banda, també cal també estudiar com estalviar en despeses supèrflues per destinar els recursos per als serveis públics, que  s'han de reforçar, dotar de pressupost suficient, revertir les retallades en salut -a Catalunya, s'ha sigut campiona-, per exemple. 
Però això és tema d'altre post. 
Tot i així no puc contenir-me d'abocar algunes dades: 
- Amb diner públic, és a dir de totes i tots, es va rescatar la banca (62.295 milions d'euros) dels quals sols es van recuperar 3.873 milions d'euros. 
- L'estat espanyol va gastar, en 2019, 20.050 milions €, segons l'estudi del Centre Delàs d'Estudis per la Pau. És a dir, destinà 55 milions d'euros diaris en despesa militar.    

És a dir, recursos hi ha. Cal escollir, això sí, a que cal destinar-los. 

Ara mateix encara cal picar molta pedra. Aquí, més informació sobre el tema que ens ocupa, la Renda Bàsica Universal és una sortida al Covid19.  



àngels t.



 
   
     


 

dissabte, 9 de maig de 2020

Època de confinament. Crònica d’una passejada.




Dimecres 6 de maig. Que be, ja podem sortir a caminar. Per franges horàries, com s’ha demanat. Per no haver d’ensopegar tothom sortint a l’hora.

Em decideixo a fer-ho. Tinc tantes ganes!!
M’entaforo els guants i la mascareta i surto a fer la passejada pertinent.
Recorregut: Plaça Revolució – Jardins Menéndez Pelayo.
Pujada per Verdi. Ostres no poca gent sense mascareta i  ostres que ple que està el carrer. No sembla que estiguem encara confinades. 
Arribo a la plaça de la Virreina. Més gent sense mascareta.  Gent corrent. Ah! Els esportistes no cal que en duguin. Hi ha una explicació lògica, però son les persones que et passen rosant, suant deu n’hi do, i que et poden llençar suor en un plis plas. No se.

Continuo pujant... Jardins Mestre Balcells. Estan preciosos. Verd espatarrant. Moltes flors.  Com no ha de ser... si som a la primavera, i res malmès. Fins aquest passat cap de setmana els parcs de la ciutat eren tancats.

Ah! Que bonic. Oh! Mes persones sense mascareta, ... però l’entorn és tan evocador que em distrec fins que ensopego amb un veí. Imagino que ho és perquè va acompanyant un gos. Perplexa em quedo. Li està insistint a la mascota que es fiqui entre unes plantes del jardí.  L’animal, més cívic que el seu passejant, es resisteix. Després d’uns segons d’observar la situació i rumiar si deia quelcom, decideixo no dir res i seguir pujant, mentre el veí continua insistint-li al gos perquè es fiqui entre els arbustos. Perquè ho fa? Imagino que per no haver de recollir la deposició.  Umm!

No he fet el compte exacte, però fins a Travessera de Dalt he crec que he vist uns 65%-35% persones si/no mascareta. Deu ser perquè sols és recomanable...

Ara toca la baixada. Entomo Verntallat i a mig carrer coincideixo amb una veïna coneguda. Ens parem a més distància de la senyalada. Parlem uns minuts i comentem el neguit de les passejades. Elles venen de Verdi. A tope, com un dia normal.
Ens acomiadem i continuo baixant fins agafar Torrijos. M’empipo. Sembla que hi hagi una manifestació. Potser és perquè acaba de passar un vehicle de la guàrdia urbana i la gent s’ha mogut de plaça Virreina.  Mascaretes? Comptades amb els dits de la ma.

Ja sabem que és emprenyador haver hagut d’estar tancades a casa vuit setmanes. Totes, excepte les persones que son serveis essencials i han hagut de sortir si o si, amb risc de contagi perquè la feina els obligava.

Sincerament l'experiència de sortir a passejar a les 8 del vespre ha estat una mica dantesca.

Per què d'aquestes quatre ratlles?
Potser per recordar que sembla que es va en el bon camí pel que fa a controlar el Covid19.  La tan anomenada corva s’aplana, el desconfinament per fases està a tocar, això fa necessari continuar seguint les mesures sanitàries, que ho son per seguretat. 

Ens ho recorden també tot el personal sanitari amb el que parlem: cura, prudència i mantenir les normes de seguretat recomanades per les autoritats sanitàries.  Estan molt, molt cansades, després de 60 dies treballant hiper intensiu. Si hi hagués una recaiguda el personal sanitari no estaria ‘fresc’ com ho estava fa dos mesos.

Ha estat molt dur per a les famílies, ha estat molt dur per al personal sanitari, ha estat molt dur per als establiments d’alimentació, ja estat molt dur per als serveis de neteja, per a les dones cuidadores a domicili i de les residències,..... cada sector d’una manera particular ho ha passat o està passant malament encara, per això sols demano que les ganes de gresca, el bullir la sang o el “a mi ningú no hem diu el que he de fer”, no ens portin a retrocedir a dos mesos enrere. Com a veïnat, crec que no ens ho mereixem.  


àngels t.

dissabte, 25 d’abril de 2020

2020. Un Sant Jordi diferent




Relat curt. 
Des de finals del 70, el dia de Sant Jordi he participat, any rere any, en la parada de llibres i materials polítics que organitzàvem des dels col·lectiuu en els que militat i/o he col·laborat d’antuvi, el POR, l’Aurora, EUiA, la Fundació Andreu Nin, Pau Sempre,...


El 23 d’abril ha estat un dia de compromís. Quan el calendari de l’empresa encara no el marcava com jornada intensiva, jo demanava vacances per poder cobrir torns i també participar pel matí en l’organització i venda de roses per treure alguns calerons per sostenir activitats del col·lectiu, i per la tarda, anava a la parada de Les Rambles on hi havia llibres i materials de difusió política. Veient de molt de prop garrotades més un any.  

Amb la venda de roses popularitzada, tant que en cada cantonada de la ciutat hi havia joves d’una escola o grans de col·lectius d’allò més divers i al final del dia quasi havies de regalar-les, prioritzarem la difusió política i la venda de llibres. Podent participar llavors en dos parades diferents. Uau!


Amb la constitució de Guanyem primer i Barcelona en Comú després, les prioritats varien.


El Sant Jordi 2015 fou d’activitat gracienca a tope i així ha estat els darrers quatre anys: parada amb presència a l’espai públic, ara repartint tomateres, ara organitzant lectures poètiques a peu de carrer, recórrer carrers i places, visitant entitats de Gràcia. En un ritual entranyable, on trobes veïnes i activistes amunt i a vall, amigues, tot el dia.... i si dona temps a la tarda, manifestació al centre, prèvia compra d’alguns llibres.



Fins ara els Sant Jordi, estaven marcats per les novetats literàries –o no-, pels milions de roses que es preveia es vendrien i...... molt important, saber si seria un dia solejat o plujós. Mirant el cel, intentant dissuadir la pluja, perquè no espatllés la diada més de carrer i passeig.  Sempre dia de tràfec, però dins d’una monotonia, per dir-ho d’alguna manera,tot i els grans esdeveniment organitzats a ciutat.



Però ai! aquest 2020. Ens ha arribat un Sant Jordi encovinat on les propostes per fer activitats, manualitat, cants i altres, eren estressants per la quantitat, però en el meu cas, m’ho he passat d’allò més be.



He cercat poemes per llegir en el programa especial de Sant Jordi deRàdio Gràcia, he sortit al balcó a participar en l’activitat virtual #DesCollfina1Llibre organitzada pel centre cívic de El Coll, he participat, amb tot el consell municipal del districte, en la gravació felicitant la Diada de Sant Jordi al veïnat, gravant-nos a casa, he comprat un parell de llibres, fent comerç de proximitat –a dos llibreries diferents-.



I quan la vesprada era avançada, una metgessa (i veïna) del CAP Vila de Gràcia – Cibeles m’envià el poema d’una companya, "Sant Jordi va de blanc" fet, rascant un xic de temps, sobre la feina de les professionals de l’atenció primària i Sant Jordi. Em va emocionar. Vaig demanar-li permís per penjar-ho a xarxes. Reconeixement, a la meva manera, de la gran feina que estan fent.

 Vull que torni el Sant Jordi de
passejades, 
parades, 
tomateres 
i abraçades, 
però he de reconèixer que enguany m’ho he passat d’allò més be....



Ha estat un Sant Jordi, diferent. 


àngels t. 

divendres, 27 de març de 2020

RECONEIXEMENT

Reconeixement doble.
L'Independent de Gràcia  m'ha publicat aquesta nota d'opinió al número d'aquesta setmana. Degut a les moltes notícies i materials per publicar ha estat necessàriament escurçada, per manca d'espai. És una bona notícia que el nostre diari local disposi de molt material per a poder comunicar a les veïnes de veïns dels nostres barris. Bona feina, gent de l'Independent!

  

 Tanmateix, publico el text sencer on es fa palès el reconeixement i suport, a tota la gent, al veïnat que està responent total, i a les xarxes de suport i cures que estan fent un treball comunitari fonamental, aquestes setmanes.



Reconeixement.
El proper dimarts (31 de març) acaben les activitats programades a l’entorn del 8 de març al districte de Gràcia, tal com indica el programa Dia de les Dones a Gràcia 2020.
Però el cert és que van acabar abruptament el 12 de març quan es va indicar que calia aturar les activitats de caire col•lectiu i es van començar a anular les diferents convocatòries a causa de la epidèmia del COVID-19.

Tots aquest dies l’agenda ens recorda les activitats a les que
teníem previst apropar-nos durant aquest més de març.

S’està agraint, i amb tota la raó, la feina del personal sanitari que se la ‘juga’ cada dia, de les persones que treballen en serveis essencials (neteja, alimentació, serveis socials, atenció domiciliària, transports, farmàcies, ... ).

Veiem com la inventiva ciutadana desplega una enorme creativitat, no sols entre sectors de la cultura, sinó que va més enllà com l’educatiu o l’esportiu. També es posen a disposició gratuïtament activitats com concerts, llibres el línia, teatre, classes, manteniment esportiu i corporal..

Les xarxes veïnals es van omplint de veïnes i veïns que volen col•laborar i donar un cop de ma amb el que calgui, ajudant a una persona gran o assessorant davant d’una desigualtat o injustícia. També per aquestes, on també intentem aportar el nostre granet de sorra, tot el reconeixement.

Malauradament hi haurà molts dies per parlar del coronavirus i les seves conseqüències en la societat, la salut i la vida quotidiana, per això ara estaria be recordar i reconèixer l’esforç de molts equipaments i entitats de Gràcia que durant mesos han estat treballant per preparar la programació del 8M i s’han quedat sense poder-la realitzar.

A la programació hi havia des de teatre, xerrades, activisme feminista, contes, tallers de coneixement, cures o autodefensa a exposicions, cinefòrums, passant per la Grassonada Feminista, Risoteràpia per a Dones, rutes com La Gràcia de les dones obreres, burgeses, artistes o la d’Urbanisme i Gènere del Coll, i el teatre i la música, amb obres com Ocho Mujeres o La Lola. Memorias de una mujer republicana, La Dona a la música, tallers de Dancehall, Gospel Singers, i documentals reivindicatius com Cadena Global de Cures i The Bass of Women, o la Collçotada feminista.

Citar també les exposicions, ben diverses: Las Magas, Art i Feminisme, Dones i Aigua, Gordofòbia: un tema de pes, o Cadena Global de Cures. A més de les ja realitzades.

Per acabar, en aquest més de març, solidari i feminista, tot el reconeixement i suport, a tota la gent, al veïnat que està responent total, i a les xarxes de suport i cures que estan fent un treball comunitari fonamental. I recordar que els serveis d’atenció a les dones davant de situacions de vulnerabilitat o agressions masclistes continuen actius.
Que el COVID-19 no ens escapci cap dret!   

 

#EnsEnSortiremJuntes 
 àngels t.



diumenge, 15 de març de 2020

Dia a dia teixint contra les violències masclistes. El paper dels ajuntaments.

En el marc dels Dilluns Republicans que organitza la Fundació l'Alternativa, el 13 de gener varem fer la tertúlia programada sota el títol Dia a dia teixint contra les violències masclistes. El paper dels ajuntaments.

Les reflexions sobre aquest tema, que parteixen de les experiències dels darrers anys, estan gravades en la sessió que es va fer via straming. 

https://www.youtube.com/watch?v=DrAV9S6ZpA0


La conferència també ha estat publicada el 15/02/2020 per SinPermiso
i posteriorment, en català, al web de L'Aurora  http://lauroraom.cat/2020/02/15/dia-a-dia-teixint-contra-les-violencies-masclistes-el-paper-dels-ajuntaments/  


La lluita contra les violències masclistes fa anys que s'esta duent, des de col·lectius feministes, entitats, dones juristes, institucions, i milers i milers, milions de dones que ens esperonen i pressionen a continuar treballant per poder acabar amb aquesta xacra social i en la transformació social.

àngels t.  





dimecres, 18 de setembre de 2019

Contaminació de l'aire i salut. Rabiosa actualitat.



Aquests dies,  coincidint amb la mobilització sobre l’emergència climàtica, s’està  publicitant diferent informació sobre la gravetat que suposa suportar una deficient qualitat de l’aire a les nostres ciutats. 

La darrera xifra donada des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) estimant en unes 351 morts prematures a la ciutat per aquesta causa en 2018 és un seriós toc d’alerta que obliga a prendre mesures per fer-ne front. També des de la UE hi havia encesa la llum vermella.

Des de l’ajuntament de Barcelona i l’àrea metropolitana s’acaben d’acordar propostes per fer front a la contaminació de l’aire. A partir del gener del 2020 una ordenança municipal regularà la zona de baixes emissions permanent, entre d'altres actuacions. 

Hi ha mesures molt actives per fer front a aquest problema denunciat reiteradament a Gràcia, en el Consell de Salut i també a l’Independent de Gràcia.
 
Ens sembla interessant recuperar la tribuna de l'Independent de 17 de juny de 2016 “Contaminació de l’aire i salut” de la Comissió de salut de Gràcia en Comú, sobre aquest tema de rabiosa actualitat, avui.
   
Ens hi va la vida! Comencem a respirar amb tranquil·litat!
àngels t.