diumenge, 21 de juliol del 2019

Dones de Pes. Mes de dos anys de vida.



Acabant etapa, em ve de gust explicar un xic sobre Dones de Pes. La idea arriba a la Plaça de la Vila de la ma de les activistes veïnals i Comunicadores amb Gràcia, Conxa Garcia i Sara Reñé.  Idea força interessant. La recollim. El Pla d’Actuacions del districte contempla el Foment de les dones de Gràcia mitjançant la memòria històrica.  La proposta encaixa perfectament. Quan arriba el moment, comencem a posar fil a l’agulla.  


Incorporem el punt en el Consell de les Dones de Gràcia. Presenten el projecte la Conxa i la Sara, dones del Consell. Això és el 2 de febrer de 2017.

Des d’aleshores fins el darrer cap de setmana de juny/2019 en que he pogut lliurar DONES DE PES a la pregonera de la festa major del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, Gislinde Ritter i als creadors de la gegantona del Camp d’en Grassot, la Bruixa Violeta, hem fet un llarg i bonic recorregut.

Val a dir que mentre treballàvem Dones de Pes, regidoria comentà la possibilitat de que fora el regal institucional durant l’any festiu gracienc 2018-2019. El regal institucional és el regal amb que el districte obsequia als carrers guarnits de la festa major, a entitats, col·lectius graciencs i persones i entitats convidades que visiten el nostre districte durant un any.

Tornant a la creació de Dones de Pes. Es proposa un procés de creació col·lectiva que, tot i que s’ha explicat bastant en les diferents presentacions, vull recordar-lo, perquè ha estat un projecte molt bonic, a partir de dones, veïnes i integrants del Consell de les dones de Gràcia.

El 2 de febrer de 2017, es presenta la proposta de continguts. També la metodologia. Biografies de dones bastant anònimes de Gràcia o relacionades amb Gràcia. No vives. Treballar  mitjançant un procés col·lectiu.  La proposta te molt bona acollida.



Acordem fer crida a participar-hi, entre les integrants del consell que no han assistit a la reunió del 2 de febrer. Següent pas. Ens trobem el 14 de febrer Sara, Conxa, Maud, Àngels, Rita i Montse. Comencem a revisar la relació inicial de dones, ajustem criteris, diferents èpoques, professions, inquietuds socials. També a adjudicar-nos biografies.

En posteriors sessions s’incorporen Rosa, Josefina i Mònica i una mica més tard els germans Ribot (Domènec, Eulàlia i Jaume).
Mentre, van agafant forma les biografies de l’Amàlia Domingo, d’Ángeles López de Ayala, de Teresa Claramunt, de Dolors Lleonart, de Maria Baldó, de Clementina Arderiu, de Francisca Rius, de Margaret Gross, de Maria Mullerat, de Remedios Varo, de Mª Antonieta Cot, de Mª Teresa Balcells, de Dolors Canals, de Rosa Balcells, de Núria Folch, d'Isabel Vicente, d'Otilia Castellví i d’Emèrita Arbonès, fent cerques bibliogràfiques i/o memòria oral amb familiars i coneixences...

Fins a catorze reunions, a banda de les que cada autora ha tingut de “tutoria” i les de les coordinadores amb l'equip editorial 
 
Fent revisió de textos
El projecte l’hem coordinat entre la Sara, la Conxa i l’Àngels. Son d’aquells que t’arriben a l’ànima i al cor. Ens hem abocat les autores (totes) en la seva elaboració i també en la seva difusió mitjançant les presentacions.

Dones de Pes ha estat com una petita revolució: línia de treball col·lectiu i participatiu, sobre moltes dones, escrit per moltes dones i, per arrodonir-ho, presentat de manera descentralitzada en els cinc barris del districte: Vallcarca, la Vila, El Coll, La Salut i Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.


31/01/2019. Vila de Gràcia.
19/02/2019. Camp d'en Grassot
La idea de fer presentació en tots els barris forma part de la descentralització que ha treballat el govern del districte durant el mandat. Un encert les diferents presentacions acollides en la biblioteca Jaume Fuster i la Vila de Gràcia, en el Casal Cardener i en el centre cívic El Coll–La Bruguera i La Sedeta. Amb forta relació de les diferents companyes, veïnes, autores i biografiades amb el territori.


05/03/2019 La Salut
07/03/2019. El Coll
A més va ser en aquestes presentacions on les autores explicaven la relació establerta amb la biografiada, sentiments, elements de cerca, el impacte de la lluita revolucionària d’algunes, el feminisme d’altres, la sensibilitat artística de l’àvia o de les músiques que havia conegut, pedagogues i metgesses pioneres, treballadores exiliades, mestres, republicanes, lliurepensadores, espiritistes, revolucionàries… Molt per aprendre i per continuar treballant!


15/11/2018. Presentació a la Biblioteca Jaume Fuster. Vallcarca.
Dos apunts per anar acabant. La presentació (primera) en una tarda de forta tempesta a Barcelona, crec que va ser qualsevol cosa, menys tradicional.  Deu dones presentant el llibre. Em va semblar ésser davant d’un rècord Guinness. Molt d’agrair totes les persones que en un dia tan complicat s’aproparen a la Jaume Fuster a fer-nos costat al projecte i a les veïnes de Gràcia que el feren possible.

El 24 d’abril de enguany, una àmplia representació de les autores participen en l’entrega dels XXIV Premis Vila de Gràcia per recollir el Premi a la millor tasca de recerca o divulgació històrica en defensa de la memòria col·lectiva de Gràcia, atorgat al projecte Dones de pes per la publicació del seu llibre.



Com assenyala el títol d'aquesta ressenya, el projecte va començar a gestar-se fa més de dos anys, i la via de coneixement, difusió i visibilització de les dones biografiades ho ha estat per diverses vies: les presentacions, el boca-orella, el interès de moltes veïnes i veïns que han cercat el llibre en les llibreries de Gràcia i altra via –força important-  el esdevenir regal institucional de Gràcia 2018-2019. 

Per a mi ha estat un plaer i un orgull formar part d'aquest projecte tan coral, des de les diferents etapes del mateix i poder compartir amb totes les autores la iniciativa i el resultat d'aquesta.
Crec que la seva grandesa rau en el fet que DONES DE PES continuarà caminant amb més lectures, difusions i presentacions que ens demanen, fins i tot, més enllà del circuit gracienc. A més aquestes 18 dones estaran molt presents en el dia dia del fer i treball en el nostre districte. Ens 'vigilaran', i orgulloses estarem.

Quadre en el despatx del regidor de Gràcia, l'Eloi Badia.
La memòria històrica és imprescindible. Descobrir, investigar, donar veu al fet i lluitat per les dones, de justícia!
Recomano la lectura de DONES DE PES. 18 dones de Gràcia. 1835 - 2015, també perquè a través d'aquestes biografies es recorre per més d'un segle i mig d'història. De la nostra història.

Seguim!



Àngels T.

dimarts, 9 de juliol del 2019

Més de 1000 dones assassinades

El passat 14 de juny sota el títol 1.000 dones assassinades  L'Independent de Gràcia em publicà aquesta nota, que reprodueixo aquí. 
Malauradament el títol originari ha estat sobrepassat, per això aquest post es titula "Més de 1000 dones assassinades".

Aquesta setmana s’ha obert pas als mitjans una esfereïdora notícia: des de 2003 (moment en que es comencen a comptabilitzar les dones mortes per aquest motiu) 1000 dones han estat assassinades, víctimes de la violència masclista.

Val a dir que el nombre de dones mortes víctimes de violència masclista es major d’aquest 1000, perquè s’han estat comptabilitzant sols els casos en els que hi havia una relació de parella o ex-parella. Però violència masclista és més.

És prou greu, com per veure la necessitat de parlar-ne sense ser ni 25-N, ni 8-M , ni haver patit recentment la mort d’una veïna, per aquests motius, a la nostra ciutat.

M’agradaria reflexionar sobre això, sobre la gravetat de la situació, sobre lleis i protocols no implementats econòmicament o la manca de desplegament de la llei catalana pel que fa a capítol destinat a l’educació, sobre les moltes desigualtats encara existents en tots els camps vers les dones, sobre el sistema patriarcal,…. Cal picar molta pedra. També a la nostra Gràcia estimada. Per a les que vivim i per a les que ens visiten.



He trobat força complert l’article de 10 de juny de 2019 de El Periòdico que sota el títol “Mil assassinades per la violència masclista des del 2003” finalitza amb la reflexió d’una jutge de primera instància que comparteixo bastant: “Sé que sona una mica a tòpic però educació, educació i educació. En l’àmbit penal, gestionem els fracassos, quan el mal ja s’ha produït, però per evitar-lo, s’ha de prevenir i educar a les escoles i les famílies i en els mitjans de comunicació. Quan tots vegem les dones com a iguals, no hi haurà problemes”.

Al fil d’aquesta reflexió vull felicitar l’esforç que des de diferents AFAs i AMPAS d’escoles de Gràcia estan fent amb xerrades, tallers i altres dinàmiques sobre coeducació, escoles feministes amb propostes educatives que busca la transformació social, l’emancipació de les persones. En definitiva educació per a les aules, i fora d’elles, per aconseguir fer decréixer la gràfica de la xacra social que és la violència masclista.

També fer palesa la participació de tot d’entitats dels nostres barris en la formació sobre el protocol contra les violències masclistes a les festes majors i que sens dubte serà d’utilitat en aquests marcs i també a la interna dels mateixos col·lectius. 
http://www.independent.cat/2019/06/16/1-000-dones-assassinades/
Seguim!

àngels t.