 |
| Desembre 2016. 5è congrés. Berlín |
Amb el 2016 tanco una etapa política de la
meva vida. Una etapa que començà a caminar per allà la tardor del 2004 com a
representant d’EUiA en el comitè executiu del Partit de l’Esquerra Europea
(PEE). El PEE s’havia fundat uns mesos abans a Roma, per la voluntat d’uns pocs
dirigents de diferents partits d’esquerres en veure la necessitat de treballar
de manera coordinadora per Europa, i en tant que part d’Europa, polítiques
d’esquerres fent front a les polítiques neoliberals orquestrades des de
diferents sectors imperialistes amb suport de dretes i de la socialdemocràcia.
 |
| Berlín, gener 2007 |
El PEE obliga a la paritat en el seu òrgan de
representació. Cada organització aporta un home i una dona (o dos dones, com
s’ha donat en diversos casos en aquest darrer congrés), independentment de la
grandària del col·lectiu. Des d’aleshores, fins fa poc més d’un any i mig, vaig
compartir responsabilitat amb en Toni Barbarà.
 |
| Juliol 2009. Universitat d'estiu, amb Miguel Portas, company del Bloco |
Durant aquest anys que, dit sigui de pas, han
passat força ràpidament, des d’aquí hem
pogut aportar a l’espai europeu d’esquerres, que Catalunya te la seva pròpia
dinàmica de reivindicació i lluita. El fet de representar una organització
fundadora del PEE, al mateix nivell que en l’estat espanyol ho eren IU i el
PCE, generava un cert desconcert en els companys i companyes europeus, que
nosaltres incansablement hem anat explicant, dins i fora de les reunions.
Junt amb l’orgull de poder-ho fer, recordo un
dia explicant-li a la Mònica Sabata el fet que una organització d’àmbit català
formava part, de ple dret, d’un espai on les organitzacions n’eren d’àmbit
estatal. Hem estat pioners en algunes coses, com en el treball en la defensa
dels serveis públics, responent als atacs dels tractats europeus com el de Maastricht,
o el posicionament clar pel No a la Constitució Europa.
Va ser en aquesta contesa, en el marc de la
campanya catalana pel No a la Constitució Europea, on vaig conèixer en Gerardo,
un dels generadors d’argumentari per a sustentar el que moltes activistes
socials intuíem des del primer moment. Recordo els debats apassionats per convèncer
companys i companyes de l’estat que la constitució europea no tenia aspectes
positius, ans tot al contrari,... i també d’altres països.
Com a participant en diferents Fòrums Socials
Mundials/Europeus, he pogut participar en algunes trobades de la Conferència
Anticapitalista i/o trobades de Conferència anticapitalista europea en les que
es trobaven moviments socials, organitzacions d’esquerra i de l’esquerra
revolucionària, amb o sense representació parlamentària (Bloco, Synaspismos
–ara Syriza-, Aliança Roig-Verda, EUiA, SinnFein, Respect, NPA, La
Aurora..). Grata sorpresa quan en
aquests espais et trobaves amb companyes i companys que també hi eren en el
PEE.
 |
| Juliol 2012. Universitat d'estiu |
Altre experiència important aportada al PEE ha
estat la lluita i contingut que s’estava desenvolupant a Catalunya contra la
violència de gènere, tan des del terreny social com del legislatiu, amb
l’aprovació de les lleis estatal i catalana. Les companyes franceses van fer-se
ressò de la legislació catalana per a la seva feina. (congrés de París, 2010).
 |
| III Congrés. Paris 2010. Assemblea EL-Fem |
I sobre el tema nacional... Crec que la primera
cosa que varem haver d’aclarir des del minut 2 va ser les diferents
connotacions del terme ‘nacionalisme’ si es volia entendre la situació política catalana.
 |
| IV Congrés. Madrid, desembre 2013 |
Després de cada gran mobilització pel dret a
decidir, república catalana o independència de les que s’han fet a Catalunya
des del 2010, ja ens imaginàvem sobre que ens demanarien quan anàvem a
l’executiu. Posar en el centre la lluita pels drets socials i també els
nacionals ha estat una constant arreu, també a Europa.
Una feina de formiguetes. D’ús de caps de
setmana, de temps personal, per a lluita col·lectiva. Als inicis, demanant festa
a compte de vacances a l’empresa on treballava, els divendres tarda per viatjar
i arribar a l’hora i no perdre’m res.
 |
| Gener 2005. Berlín. A les víctimes de l'estalinisme |
La primera reunió de l’any, sempre es convoca el
segon cap de setmana a Berlín per fer-la coincidir amb l’aniversari de
l’assassinat de Rosa Luxemburg i Karl
Liebknecht, i així participar en l’homenatge que anualment se’ls ret a
Berlín. Recorda una mica a l’Onze de setembre. Jo habitualment també dipositava
un clavell davant una petita placa dedicada a les víctimes de l’estalinisme.
Sempre que he pogut m’he fotografiat junt
Marks i Engels. Aquest desembre també ho he fet.
Amb l’acomiadament el passat desembre, queda enrere
una etapa força determinada. Ara podré
dedicar més forces a la construcció dels espais EnComú, en el que soc ben
compromesa des dels seus inicis.
 |
| Desembre 2016. |
àngels t.
Ahir al matí la fisonomia de les Rambles va
canviar amb la substitució de turistes per manifestants reivindicant posar fre
i acabar amb els efectes del turisme massiu que ofega la ciutat i els nostres barris. 
