Pinzellades sobre el plenari... i alguna perla més

Ha passat una setmana des del darrer plenari del districte de Gràcia, tot i així voldria comentar i/o complementar el que ha anat sortint.

Com be senyala L’Independent al inici de la seva crònica a la pàgina 5 del núm. 555, “en una sessió extraordinàriament llarga”, i seguida per no més de dos dotzenes de persones, aquest consell plenari a més de tractar diferents temes relacionats amb l’elaboració del pla d’usos, els apartaments turístics -pla especial inclòs que no hauria d’haver passat i que va tirar endavant a causa de l’abstenció de PSC i UxB -, també va abordar equipaments, regularització de les residències d’estudiantes, CIE, places educatives, pressupostos, Institut Vallcarca,...   

Des del nostre grup varem proposar tractar el desenvolupament de la normativa d’espais singulars que te efectes sobre l’ordenança de terrasses, també fer seguiment del prec aprovat per la comissió d’hàbitat urbà de l’ajuntament de Barcelona de suspensió immediata de totes les llicències d’allotjaments turístics, incloent els hotels, hostels i aparthotels, … donàrem suport a establir un registre d’estudiants que accedeixen a les residències de ídem, consultable per l’administració…

Sobre el CIE de BCN. Especial il·lusió em va fer preparar la defensa de la proposició d’adhesió de Gràcia a la campanya Tancarem el CIE de Barcelona, presentada per UxB. Un dia tan proper com el 10 de desembre, Dia Internacional de defensa del DDHH, era alhora com simbòlic i imprescindible per a Barcelona i la part que ens toca, com a Gràcia. Però va venir la negociació i, com diria la meva mare “vino Pedro con las rebajas”  i a banda del PP que va ser totalment en contra, CiU i PSC varen anar posant pegues “No podem ser a favor de la campanya”, “no som exactament pel tancament del CIE,..”,  quedant la proposta inicial força escapçadeta:

Que el Districte de Gràcia:

1. Rebutgi qualsevol actuació que es fonamenti en el càstig, la reclusió sense garanties, la coacció o la repressió sobre les persones migrants, recordant que sovint ja viuen en una situació d’elevada exclusió i vulnerabilitat.

2. Faciliti als promotors de la campanya “Tancarem el CIE de Barcelona” la difusió de la seva campanya en els àmbits del districte que ho sol·licitin

3. Insti a l’Ajuntament de Barcelona a revisar els protocols de les diferents institucions que depenen del Districte de Gràcia i de l’Ajuntament de Barcelona per tal de no col·laborar amb cap pràctica que ajudi a la reclusió de barcelonins i barcelonines en aquests espais.

4. Insti al govern del Reino de España i al conjunt de la Unió Europea a fer un replantejament integral de les polítiques comercials, de cooperació, d'estrangeria, incloent-hi la figura del internament per a persones en situació administrativa irregular, així com d'asil i de fronteres, per tal que cap persona pugui ser “empresonada” per una falta administrativa.

I aquesta va ser la meva defensa:

Des del nostre grup, ICV-EUiA, donarem suport a la proposició que finalment es presenta. Val a dir que ens agradava més la proposta inicial. Estava més en coherència amb el que defensem com a partits i també com a grup municipal. El nostre grup fa seu el manifest de la campanya “Tancarem el CIE”, subscrit recentment per prop de 200 entitats socials i polítiques, encapçalades per SOS Racisme i amb suports tan variats com el de Justícia i Pau, els Minyons Escoltes de Catalunya, AMICAL DE MAUTHAUSEN,  la CONFAVC,  l’ANC, CCOO, UGT, Consell de la Joventut de Barcelona o el Moviment Laic i Progressista.

No entenem ni acceptem l’existència de llocs on es poden retenir, fins a dos mesos, persones que no han comès cap delicte, sinó tan sols una falta administrativa, i fer-ho amb menys garanties que en una presó. No entenem ni acceptem l’existència a Barcelona d’un espai on es vulneren de forma sistemàtica els Drets Humans i on, fins i tot, desgraciadament han perdut la vida alguns internats.

Contràriament al que diu la representant del PP, el CIE és un espai totalment opac, tant que les organitzacions i institucions que vetllen pels Drets humans no poden accedir-hi ni exercir cap control, on els abusos i les agressions per part dels policies a les persones retingudes són freqüents, i on no es garanteix el dret a la tutela judicial per tal de poder denunciar aquestes situacions.

Tot el suport, per tant, als punts d’aquesta proposta perquè cal desterrar les pràctiques que porten fins a la reclusió a persones que en força casos son investigades solament pel seu origen o color de la pell. 

Posem totes les mesures, implicant als diferents actors i institucions, perquè això no pugui passar ni a Gràcia, ni a Barcelona, ni enlloc.

Per això seria una bona cosa en pro de la defensa dels DDHH a Barcelona que en el districte de Gràcia hagués prosperat la reivindicació de tancar el CIE. No ha estat així, encara. Esperem que més aviat que tard puguem tenir una Barcelona lliure de CIE.

Les perles. Al demanar per l’execució de lo aprovat a la comissió de l’hàbitat urbà que és la paralització immediata a Gràcia de TOTES les llicències d’allotjaments turístics, incloent els hotels, hostels i aparthotels, el govern del districte responen que no està aprovat. Quan la veritat és que sí. Que en tot cas duran a terme la paralització de les llicències si es demana en el marc del procés participatiu del pla d’usos. Intenten enredar als consellers? Cal ser amatents, que si enganyen en això, poden fer-ho amb qualsevol cosa.

Un altra perla. Aquesta en el Consell Escolar el dia següent al plenari (3 de desembre). Els representants del Consorci d’Educació de Barcelona donen dades de matriculació de les nenes i nens del districte. Torna a fer-se patent la manca de places d’institut a la Zona Nord. Tornem a manifestar la necessitat de l’institut Vallcarca i en lloc de confirmar la necessitat, com en un anterior reunió del Consell, aquest cop ens espeten: Tots els nens i nenes tenen plaça, encara que sigui9 en un altre districte... que volen? Tenir tothom una escola a la porta de casa seva?

Foto: del twiter @robert_soro

La resposta no es va fer esperar, i el 4 de desembre, al Consell de barri de Vallcarca pares i mares de diferents escoles de Vallcarca i Penitents (Pare Poveda, Montseny i Segarra) deixaren clar en el consell del barri que no volen un institut a la porta de casa, volen un institut per a la zona nord i ja fa temps que hi ha el lloc per fer-lo.

àngels t.

En defensa de l’ampliació dels ‘busitos’ 114 i 116.

Al maig de 2013 entitats del Camp d’en Grassot van presentar, sense èxit, una proposta per a la modificació (ampliació) del recorregut dels busos de barri 114 i 116. Les propostes venien sustentades amb un perquè de les mateixes (facilitar o millorar la connexió inter-barris del districte –La Salut / Camp d’en Grassot-. En el plenari de març 2014 el nostre grup municipal reprenguérem el tema amb un prec que demanava la creació d’una taula de treball entre entitats socials i TMB, que va ser acceptat. 

Després de diverses insistències, es convocà aquesta Taula el 10 de novembre amb la participació d’un representant de TMB, dels Amics i Amigues de La Sedeta, d’un col·lectiu de veïnes de Salut Nord, dels grups municipals i del districte.

Sobre la taula diverses peticions: Fer arribar el transport públic a una part de La Salut molt desatesa, amb una població que s’ha anat fent gran, i que a més ara tenen el plus de la no construcció de la L9. Facilitar l’arribada a la zona de La Sedeta i entorn a sectors, especialment de gent gran.

Que va manifestar TMB? Doncs d’entrada que l’empresa no te diners, que tenen pèrdues. Comentà la situació de les línies de busos, comparativa amb el metro... Però no digué res de la morterada que recullen amb el bus turístic..

Això sí, TMB va reconèixer que el 114, amb 3 vehicles, va a tope, i el 116, amb 4 vehicles, hi ha franges horàries que també. Però la resposta va ser que tot va dintre del pressupost, que incrementar recorregut perjudica tothom que ja és usuari/a i si cal incrementar amb un vehicle, te un sobre cost... “Si vostès troben qui ho pagui..”.  Aquesta va ser la conclusió. Se li recordà que el transport públic és un servei públic i no pot esperar-se a que generin benefici per a que la població en pugui fer-ne us. No és pot mirar amb ulls de negoci.

Resulta una mica vergonyós saber que una empresa pública com TMB, municipal, plori davant legítimes demandes de veïns i veïnes, en aquest cas sobre transport, dient que no te diners, quan l’ajuntament de Barcelona a més del superàvit en els pressupostos, regalen milions per altres conceptes. La darrera coneguda, 243.000€ de la taxa turística destinats a finançar la il·luminació i el disseny exterior de la pista de gel de plaça Catalunya o la venda d’alguns aparcaments municipals, precisament aquells amb beneficis (tres d’ells a Gràcia; plaça del Sol, Siracusa i Gal·la Placídia).

Hi ha el compromís del districte de tornar a trobar-se aquesta taula cap a mitjans de gener. Esperem tenir més propostes de reajust de recorreguts i/o d’on poden sortir diners per incrementar una miqueta el recorregut dels busitos 114 i 116. 

àngels tomás

Publicat a L'Independent de Gràcia núm. 555 - 5 desembre 2014