Cal tornar a dir:  

No al tancament de l’Hospital de l’Esperança!

M'havia promès fer un post per setmana, però el temps passa molt ràpid i se m'escola per entre els dits. Ara bé, en conèixer la notícia sobre el tancament de l'Esperança a l'agost, he dit: prou! a escriure!

2011-2014. Ahir va fer tres anys d’aquesta imatge. 

Foto d'Àngels Tomás. Lloc: Trav. de Dalt

 Aquella mobilització venia precedida de milers de signatures recollides entre el veïnatge de Gràcia, persones usuàries del centre hospitalari,  activistes defensores de la sanitat pública,... en defensa de l’Hospital de l’Esperança i en contra del tancament de les urgències. Recordeu? Volem les Urgències 24h.!

Ara, tornen a sonar tambors de guerra contra l'Hospital de l’Esperança. Arriba la notícia del tancament dels serveis generals durant el mes d’agost, excepte les urgències. Quina serà la propera? El tancament definitiu al setembre? Sembla una broma de mal gust! 

Al inrevés de fa tres anys. Els responsables argumenten que sols va tenir una capacitat del 38%. On deriven els pacients? i les proves mèdiques? Apliquen retallades sanitàries sota la capa de reordenació i optimització de recursos. De nou colpejant Gràcia. Aquest tancament es fa amb el vist-i-plau i complicitat entre la Generalitat i l’Ajuntament. I el Districte que en diu? Soc membre del Consell de Salut de Gràcia i no recordo pas que informessin de la previsió de tancament de l’Hospital de l’Esperança el proper més d’agost.

Aquesta és una peça més del desmantellament de la sanitat pública del nostre país i ciutat.  Son llocs de treball en joc. Son prestacions que per determinats interessos es derivaran cap altres centres sanitaris, que quan es varen obrir era per ampliar i acostar prestacions als ciutadans i ciutadanes, no per acabar fent competència a d’altres centres públics. L'Hospital de l'Esperança és un centre de proximitat que els veïns i veïnes de Gràcia poden prendre.

Comparteixo el neguit i temors de la plantilla de l’Esperança que veuen en la mesura de tancament a l’agost com el principi de quelcom més greu i definitiu. Saben que el degoteig de tancament de llits no s'atura.

Vull fer pales el meu rebuig i oposició a aquest tancament,  com també ho hem fet el grup municipal del que formo part, tan a nivell de districte, com de ciutat.

 

Foto d'Àngels Tomás

Vaig donar tot el suport, signant, mobilitzant-me, junt amb els treballadors i treballadores de l’Hospital l’Esperança i els veïns i veïnes de Gràcia i si ara cal, que cal, tornaré a fer-ho, com veïna de Gràcia, defensora de la sanitat pública i en defensa la continuïtat d’aquest equipament sanitari de proximitat per la gent de Gràcia.