diumenge, 22 de juliol del 2018

Festa Major del Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 2018

El dia dia és tan intens que em queda poc temps per treballar quelcom més que els temes sorgits o previstos en la feina del districte. 

El temps passa tan ràpidament, que ja fa tres setmanes de la festa major del Camp d'en Grassot Gràcia Nova. 

Fa uns dies vaig pensar que em venia de gust plasmar, potser perquè és festiva, pinzellades de l'activitat viscuda aquells dies, on a més de passejar-m'hi i gaudir vaig intervenir en el pregó, en representació del districte, pregó que es realitzà el darrer dia de la festa major. 

Això és, aproximadament, el que vaig adreçar a un barri mig adormit per la ressaca del dia anterior: 


Bon dia veïnes i veïns. Una breu salutació en nom del districte. 
Primer de tot, Gràcies Enric per acompanyar-nos.
Gràcies veïnes i veïns per haver participat i gaudit un any més d'aquesta festa major.
Gràcies a les entitats i diferents col·lectius que ho heu fet possible. Vint-i-cinc entitats més 13 col·laboracions, enguany, heu format part de la Comissió de la festa major.  
El llistat està en el programa.
Vull destacar que hi ha activitats que es consoliden i per a tots els públics: gent gran, jove, famílies, inclusives, quitxalla, intergeneracionals,...
Els espais de festa i activitats als carrers Grassot, Bailén, Passeig de Sant Joan, Plaça de La Sedeta, Pare Claret.
Entre les que es consoliden també, les programacions dels Grassonets del Camp
... i també hi ha de noves.L'esforç dels comerciants amb una ampliació d'un tram del carrer Pare Claret.
Estem al final. No recitaré el programa.
Quan parlava de consolidació, citaré dos activitats que creien any a any i tenen a veure, també, amb la gent menuda:
La cursa popular (coneguda com la Milla) amb 350 persones inscrites, majoria quitxalla. I una activitat de petit format, les titelles inclusives, per a les que s'espai s'ha quedat petit i l'any vinent caldrà pensar en altre espai per a realitzar-les.
Aquesta nit acabem les activitats que iniciarem el 25. Vull tornar a agrair i felicitar tothom i especialment a les entitats encoratjant-vos a continuar treballant perquè l'any vinent, alhora que consolidem la festa continuïn tenint aquest caràcter tan entranyable, popular i de barri.
I continuar treballant per poder gaudir d'unes festes lliures de violència masclista. 
Camp d'en Grassot, 1 de juliol 2018
Havaneres a la plaça de La Sedeta
Rom cremat, de meravella. 

Cursa popular del Grassot, coneguda com la 1/2 Milla


Mostra de graffitis
 




                                      Festa intergeneracional de Radars, al Passeig de Sant Joan
Fent degustació amb comerciants de Nova Travessera

Grassonada
                                                                   Correfoc i cercavila
 

 

Criquet al pati de La Sedeta

Sardinada al carrer Grassot


Concurs de pintura al Passeig de Sant Joan


àngels tomás . Camp d'en Grassot i Gràcia Nova

diumenge, 15 de juliol del 2018

Acomiadar-me de l'Abaceria?

Ahir dissabte, com molts d'altres dissabtes vaig anar a fer la compra del fresc al mercat de l'Abaceria. 

Des de que visc a la Vila, abril de 1981, que he comprat aquí. 
En tants anys he canviat de parades, però sempre a l'entorn d'aquest mercat amb 150 anys d'història, que es diu ràpid! 

Com més tard tenia feina, ahir al matí no m'hi vaig poder entretenir gaire. Però el que si vaig voler fer és guardar un record de les parades on ara hi paro quan necessito els queviures: peix, embotit, verdures i fruites, fruits secs, olives, el bacallà... 

Algunes d'aquestes paredes ja no s'instal·len al provisional, com és el cas de l'Àngels del bacallà i els llagostins (sempre boníssims); o la Neus del peix, que tanca la peixateria, que vaig conèixer comprant-li als seus pares. Ella, però, continuarà treballant en un altre establiment del provisional.  
Encara que he passat per més parades al llarg dels anys, aquestes son les meves darreres fidelitats. 








Dijous obrirà portes l'Abaceria provisional al Passeig de Sant Joan i dissabte hi haurà festa de benvinguda. 

Aquest és el primer pas d'una llarga etapa de molt anys on la reforma del mercat de l'Abaceria estava sobre la taula de l'administració (amb governs de diferents colors polítics). Ara s'hi ha posat fil a l'agulla. 

El següent pas és acabar de concretar be quina Abaceria necessitem quan torni a la Vila. 
A mi m'agradaria que contemples algunes de les recomanacions que han vingut realitzant col·lectius com l'Associació de Veïns Vila de Gràcia i la plataforma Gràcia cap on vas? pel que fa a continuar afavorint la peatonalització enlloc de l'ús del vehicle privat -ens hi va la salut-, primar projectes de proximitat i cooperatius i aprofitar les grans dimensions de d'indret per a crear espais complementaris, per a entitats i/o usos veïnals, tan difícils d'aconseguir per les característiques del nostre territori,....

De moment dijous, les veïnes i veïns del Camp d'en Grassot donaran la benvinguda a l'Abaceria 'provisional'.

Tot i que hauré de caminar un xic més, modificant la meva ruta habitual, continuaré comprant a l'Abaceria. I és que al mercat, a més de bons productes, puc ser més coherent, practicar residus zero.   

Seguim!

Àngels T.








diumenge, 29 d’abril del 2018

Els premis Vila de Gràcia i la sentència a la Manada


El passat dijous, 26 d'abril, es lliuraven els Premis Vila de Gràcia, en la seva XXIII edició. Unes poques hores abans s'havia fet pública la sentència de l'audiència provincial de Navarra sobre el cas de 'La Manada'. 

Una sentència que no reconeixia la violació múltiple que va tenir lloc als San Fermines del 2016 i que quedava en una condemna d'abús sexual. La ràbia i la indignació augmentaren per moments. Una vergonya de sentència per als cinc agressors. Les convocatòries per a rebutjar la decisió de l'audiència provincial es multiplicaren minut a minut. 

El sentiment d'aquells moments el vaig expressar en aquesta piulada

Aquesta tarda cor partit entre entrega i respondre a la xq Que trist aquesta justícia tan injusta

Vaig anar compartint amb les veïnes i amigues en trobar-nos a les portes del Tradicionàrius on es lliuraven els Vila de Gràcia. A totes ens va doldre no poder participar en la convocatòria que també, com no podia ser d'altra manera, s'havia convocat per a les 19h. a la plaça Sant Jaume, sota el lema 

Les companyes del Projecte Minerva em varen comentar 'nosaltres volem dir quelcom quan recollim el guardó'.  Perfecte! Vaig respondre-les.

Arrenca l'entrega dels premis 2017. Com sempre, emotivitat. Les entitats, les persones guardonades, les amistats d'aquestes, emocionades pel reconeixement que suposa a les activitats i trajectòria d'aquestes.  

L'hora i mitja va ser d'aquells moments que et sents ben orgullosa de ser veïna de Gràcia. No vàrem poder ser a Sant Jaume acompanyant els  #NoEstàsSola #YoSiTeCreo #NoÉsAbúsÉsViolació però el rebuig a la sentència, la reivindicació del #NoésNo i el suport a la jove agredida varen ser presents durant tota la tarda, en la majoria dels parlaments de guardonades i guardonats (les Minerves-Creadores de Gràcia, en Pep Fornés, l'Observatori de Vallcarca, Omnium Gràcia, la Salut de Gràcia,...) i també s'expressà de forma contundent en la presentació i cloenda de l'acte, a càrrec de Gerard Ardanuy i d'Eloi Badia.




El CAT era ben ple. Crec que per a tothom va quedar meridià el rebuig d'entitats i veïnatge de Gràcia a una sentència que criminalitza les dones. 

Passades poc més de 72 hores, s'ha parlat i s'està escrivint tant que se'm fa difícil dir gaire cosa més.  Potser recordar que per milers les dones, arreu de l'estat, varen sortir al carrer el passat dijous. Moltes varem sentir com a pròpia aquesta agressió, que dijous venia de la decisió judicial, del vot particular d'absolució d'un dels magistrats i de la descripció dels fets que és un cop de puny a l'estomac de milers i milers de dones.

No abaixarem la guàrdia amb tot el que calgui fer que és molt (revisió del codi penal, judicatura amb visió de gènere, educació des de la infantesa, ...).

Incorporo alguns dels molts textos -amb mirades complementàries-, publicats aquests dies:


El cas de 'La Manada' quatre denúncies i una alerta, de Maria de la Fuente i Maria Freixanet. Crític.

Una sentència a totes les dones, de Sira Vilardell (Diari Ara)

Legítima autodefensa feminista, de Laia Facet. Viento Sur


Sols un sí, és sí. 
També va quedar pales que volem els presos i preses polítiques lliures i a casa.  

Àngels T.
 
 https://twitter.com/angelstomasgonz/status/989498909671264258 

dilluns, 8 de gener del 2018

Despullar-se una mica a Gracienques


Arrenca l'any 2018. Enguany no he fet llista de propòsits per a l'any que neix. He vist al llarg del temps que és un ritual, poc útil, en tot cas per incomplir-lo. 

Ara bé, al finalitzar el programa Gracienques, de Ràdio Gràcia, on vaig ser entrevistada  per la Josefina Altés, li vaig comentar que aprofitaria aquest fet, per desenteranyinar aquest bloc i que quan tingues l'enllaç de l'entrevista, la publicaria. Tot i que et despulles una mica, m'ho vaig passar d'allò més be. També en escoltar-la.



Aquest és l'enllaç: http://dev-gracia.bcn.cat/radiogracia/podcasts/2017_12/2017_12_19_gracienques.mp3


Deixes un bocí de tu mateixa. Ara, com comentava la Josefina, has d'estar disposada a explicar coses que la gent no coneix de tu.

Sols dos esments. Juliol de 1995. La brigada Tierra y Libertad d'Ajuda Obrera a Bòsnia, s'enfila cap a Bòsnia. Vint i una persones de Catalunya i Madrid. No formàvem part d'una gran ONG, ni teníem gaires 'padrins' importants. Varem tornar a casa quan començaven les grans manifestacions contra la guerra als Balcans a Catalunya. Tot i així no varem tenir gaire ressò mediàtic, però varem fer, des de la proximitat, allò que les dones de Tuzla ens havien demanat: expliquin el que veuen, la convivència,...


Segon esment. Per aquelles coses de la vida -o la mort-, passada una setmana d'aquesta entrevista, sense ser-ne jo conscient que li quedava un alè de vida, la persona que m'evocà escollir la primera de les tres peces musicals, que la Josefina et demana que seleccionis, marxava d'aquest món el dia de nadal. Al tanatori, a la Maden i a mi, ningú ens coneixia..... i és que érem amigues de la primera etapa, d'aquella en la que tot estava per fer i tot era possible. Més o menys, com avui.

Bona lectura i bona audició!
Bon any 2018 amb totes les lluites compartides i reivindicant la llibertat dels presos polítics.

àngels t.