divendres, 17 d’abril de 2015

#‎CarmelCollTeixonera




 L’altra dia vaig escriure al facebook, tot pensant en l’acte interdistrictes de Barcelona en Comú que estàvem preparant les assemblees Gràcia en Comú i El Carmel en Comú :

“Personalment, tres barris amb història compartida.
El Carmel, on vaig viure dels 6 anys fins que em vaig "independitzar", es a dir als 20, quan vaig marxar de casa els pares.
La Teixonera, el meu pare va ser sereno d'allí (una professió d'aquelles que varen desaparèixer fa anys).
El Coll, on era la Bruguera. Cada setmana ens arribava el TBO, Capitan Trueno i altres que li donaven al pare perquè també era el sereno d'allí.
I us direu, que ens va o ens ve? Potser res. Ara son tres barris amb connexions comunes de veïnatge, d'històries... al menys per a mi.
Ens veiem dijous a la plaça Salvador Allende"





... i dijous, va anar així. Em vaig trobar gent de El Carmel i també de El Coll i amb la l’Ada, en Gerardo i la Mercedes (Merche, per a mí), que els conec des de fa mooooolts anys, de lluites diverses, varem passar fred quan va decidir marxar el sol. Va quedar això si, molta calor humana. La majoria de la gent assistent es resistia a marxar. Diferents propostes, preguntes i sol·licituds de entre el públic: reflexió d’una jove d’origen estranger, una lluitadora de sempre, el suport a l’escola bressol Petit Príncep de la Font d’en Fargues amb risc de tancament; presència de la Plataforma en Defensa del Park Güell, reivindicant la defensa dels espais públics de la ciutat oberts a la ciutadania;

Barris amb història compartida. Carrers escarpats, avui amb escales mecàniques, població treballadora, amb torres d’estiueig de principis del segle XX, fronterers amb el Park Güell,... i amb un bus, el 87 que els travessa de dalt a baix (Vila de Gràcia, Vallcarca, El Coll, Teixonera, El Carmel).

Una cosa son les fronteres administratives i una altra les socials i emocionals.

Àngels Tomás

Cap comentari:

Publica un comentari