Des de la proximitat (1)

 Deixar el districte, no pas Gràcia.

    Fa poc més de tres mesos que es va constituir el Consell plenari del districte de Gràcia. Des d’aquell moment vaig deixar de ser consellera del districte.

    Des de les eleccions del maig els equips de conses del mandat municipal 2019-2023 estàvem en funcions.

    Com he fet durant els dos mandats que he tingut l’honor, compromís i plaer d’exercit de consellera del districte de Gràcia, he fet seguiment (o ho he intentat) dels temes i projectes en curs que havia sobre la taula i que em pertocaven. 

Equip mandat 2019-2023

Equip inicial mandat 2015-2019

    Ara sí, personalment, comença una nova etapa.

    He entrat de ple en el ‘pot’ de persona pensionista. Amb 50 anys de treball a l’esquena i de sobte em trobo amb l’agenda força neta. Projectes no me’n falten, però la veritat, em venia de gust gandulejar uns mesos. Crec que merescudament. Sols he sortit de la meva hivernació per mobilitzar-me contra el genocidi que s’està produint a Gaza/Palestina i el 25N                                                                                                                      

El que sí estic fent és destriar i endreçar papers i notes mil, que he anat acumulant durant aquests anys de projectes i, tot d’un cop, veus que el treball col·lectiu ha generat força resultats, xarxa i complicitats que em ve de gust plasmar-ho, perquè a la fi, tot acaba sent força invisible.

    Després de quasi un any sense escriure al bloc, deixant-ho sempre per un altre dia i al poc el tema ja no semblava d’actualitat,... espero que ara el dia-dia em permeti tornar a penjar coses, importants o no, des d’una mirada més de veïna i activista. Tot i que tinc el convenciment, o m’agradaria pensar-ho, que no l’he perdut mai.

    Des d’aquí reivindico el treball col·lectiu que hem desenvolupat l’equip de Barcelona en Comú a Gracia, deixant-nos la pell, en especial la companya, més invisible per realitzar una feina bàsicament de coordinació interna, Judith C., i ma dreta del regidor.

    Tot el suport al nou equip, amb el que col·laboraré, sens dubte, quan ho necessiti. 

Explicant protocol i punt lila FM

     Finalment, aquests primers dies de l’any 2024, els aprofitaré per escriure sobre alguns dels meus temes ‘estrella’, amb els que he gaudit molt durant aquests vuit anys sent-ne responsable i compartint amb veïnes i veïns, com son feminismes o nomenclàtor.

Salut, alegria, lluites .... i m’agradaria també república.

àngels t.

Un any sense escriure, aquí....

Que ràpid passa el temps ... 

Tot sovint em venen al cap temes sobre els que avocar l'opinió. Però si en aquell moment no m’hi poso, al cap d’uns dies sembla que potser han perdut interès.

Observo amb sorpresa que fa un any que no publico al blog. He trobat diferents textos a mig escriure a esborranys.

A més d’haver participat en un grapat d’activitats, bàsicament a Gràcia, en els seus diferents barris i donar suport a causes diverses, la constància a xarxes (twiter, instagram o facebook) és efímera. A les poques hores son notícies velles.

Com sigui que amb el brindis d’any nou no vaig pensar cap desig, més enllà del clàssic ‘SALUT’ , potser ara, dos mesos després i amb la perspectiva que dona tenir tot l’any per endavant, és bon moment per tornar a fer-me el propòsit d’alimentar aquest espai per parlar amb mi mateixa, i potser fer-ho també amb d’altri.

Com es diu: la vida és allò que passa mentre estàs ocupada fent altres plans.

A veure si aquest proper 2023 soc capaç de sintonitzar acuradament posant la ràdio en el dial pertinent. 

Escric aquestes línies mentre un refredat ben tonto fa setmanes que no em deixa estar en forma i la manda i sofà està esdevenint un clàssic aquests dies. 

Ens veiem aviat!

 

 

 

 

 

 

angels t.

 

 

 

No és de rebut!

El rebuig del Parlament a la comissió d’investigació sobre les residències.

Ara potser sembla llunyà el que va passar durant el 2020-2021, com a conseqüència de la covid-19, a les residències de gent gran. 

No posaré adjectius. Crec que totes tenim alguna idea al respecte.

Les dades de mortalitat de persones grans han estat esgarrifoses. També les condicions en que el darrer alè de moltes d’elles -una majoria- no van poder acabar els seus dies acompanyats / acompanyades d'éssers estimats.

Això també li va passar a moltes famílies que no podien acomiadar-se de les seves persones ingressades als hospitals.

Ben segur que a dia d’avui ningú podrà fer que els moments ‘robats’ al costat de familiars i/o amistats en les seves darreres hores, tornin, però que el Parlament de Catalunya en el ple de desembre rebutgés la proposta de resolució per impulsar una comissió d'investigació sobre residències, no és de rebut. És intentar tirar terra al damunt d’un greu problema en lloc de cercar causes per evitar-ne presents i futures gestions i mesures entorn a cura de les persones grans residents a residències.

Ahir aniversari de la mort del pare, no he pogut deixar de pensar-hi. Se’n va anar abans de l’existència de la pandèmia. Ell havia decidit llençar la tovallola després d’una llarga malaltia degenerativa. El vàrem poder acompanyar fins el final. Tan fins el final que jo era allí, al costat del seu llit, acariciant-li la ma, fins el seu darrer alè. Mussitant-li: t’estimo, papa, t’estimem....  

Sense saber si encara em sentia o no, donat que estava mig insconcient. Però vaig poder ser-hi allí.

Patint, no en veure que marxava -que era normal, així descansaria a la fi- sinó perquè m’adonava que no li havia transmet prou, al llarg de la vida, que l’estimava.

Acte Salvem La Violeta (16-05-2009)

 

Per això quan amigues, veïnes explicaven que no havien pogut acompanyar i acomiadar-se de la mare, el pare o el company comprenia la seva pena o ràbia.

Potser tenen poc a veure aquests sentiments amb el resultat de la votació d’una majoria del Parlament en contra d’una comissió d’investigació sobre les residències (JxC, ERC, PSC) però em sembla que potser estaríem davant la punta d’iceberg vers una deficient gestió amb masses ramificacions aquí o allí. 

Repeteixo. No és de rebut, la negativa a la proposta de comissió.

In memoriam. 12 de febrer de 2021. Dia després de l’aniversari, fa onze anys, de la mort del Rosendo.

àngels t.

 

Em vaig apropar al cementiri de Sant Andreu...

Fa unes setmanes remenant calaixos vaig donar amb el llibre de família dels pares. 

La família de la mare la conec, ens trobem. Les històries, depèn. Perquè les penúries no agraden gaire ser explicades. 

Però la família del pare, del Sendo, ha estat sempre per a mi una gran desconeguda. Potser perquè sols vaig conèixer el tiet Jaume i la tieta Mercedes, a més de la tieta Montse.

El pare en parlava poc, i jo per no violentar no demanava. Ara sí ho faria.

L'avia paterna, la Concepción, va morir l'any 1940, quan el pare tenia 13 anys i 8 la tieta Montse. Varen tenir algun germà més que moriren de petits. 

De l'àvia sols la coneixia per una fotografia de família, d'aquelles que hi havia a moltíssimes llars (negre i sèpia). Sabia, això sí, que està enterrada al cementiri de Sant Andreu. S'havia comentat a casa quan van comprar el nínxol i cada any abonaven les taxes corresponents. 

Jo no m'havia apropat mai,... fins aquest diumenge. 

Fa unes setmanes vaig demanar a uns amics bastant amants dels cementiris per les troballes que descobreixen, curiositats diverses, que un dia m'agradaria apropar-me al cementiri de Sant Andreu a veure on era enterrada l'avia Conxita.

Els va faltar temps per organitzar la passejada fins allí (4,8km) aquest passat diumenge. 

Amb una fotografia del títol de dret funerari ens aproparem al cementiri, ben a tocar del barri de Porta. Fantàstica la plaça Sòller com està ara, en relació a fa uns pocs anys. 

El cementiri net, endreçat,... passejarem una estona fins a trobar el lloc on des de fa 81 anys descansa la mare del pare. 

 

Tot sovint penso, m'agradaria conèixer coses del passat familiar que tenen a veure amb la vida de la època i la ciutat, però no obtindré respostes (de la família, de la postguerra, de la gana, dels valors, de l'avi que l'havien enviat a la campanya d'Àfrica,..) perquè no tinc a qui demanar. 

La memòria històrica de proximitat pot ser de tanta utilitat....  

Recomanació,  si podeu, si esteu a temps, pregunteu!

àngels t.