dimecres, 28 de maig del 2014

Solidaritat amb Can Vies




Aquesta tarda, a #ViladeGràcia ha hagut convocatòria solidaria amb Can Vies, com en una cinquantena més de barris. S’ha sortit de la plaça Revolució, plena de gent jove, i s'ha enfilat cap a Sants, com les altres convocatòries que s’han fet a Barcelona. 


El dia desprès de les eleccions, l’ajuntament de Barcelona, ha activat el dispositiu per a desallotjar i enderrocar, en un vist i no vist, el CSO CanVies, del barri de Sants. 
 
Amb violència policial indiscriminada, no ha quedat pedra sobre pedra del centre okupat. I resposta amb ràbia. La solidaritat s’ha estès com una taca d’oli, fins i tot fora de Catalunya.



Can Vies vivia des de feia 17 anys al barri. Formava part del teixit associatiu d’aquest.

Com explicava aquesta nit la sociòloga Marina Subirats en un programa televisiu: Estem en un moment complicat, de terra molt seca i qualsevol guspira pot aixecar un gran foc. Can Vies és una guspira. Mal fet i mal gestionat per par de l'ajuntament #Tries.

Plaça Revolució. VdG
Ahir nit, passats dos quarts d’una un helicòpter va despertar una part de veïnat de Gràcia, amb la seva agressió acústica i el focus lumínic a lo Blade Runner.


Sols unes línies per expressar la meva solidaritat amb Can Vies. El poder no pot suportar que centres alternatius a més de generar idees, facin barri, suport mutu, s’organitzin a banda de les regles del sistema. Però de sota les runes sorgeix  CAN VIES RENEIX EN CADA ESPAI  LLIURE.



Hi ha criminalització dels moviments socials, i darrera d'aquesta plans precisos contra els diferents espais autogestionats. Cal estar amatents!


Us deixo tres enllaços:
La FAVB sobre el desallotjament de Can Vies  http://www.favb.cat/node/861
Solidaritat amb Can Vies, de L’Aurora
 AJ davant el desallotjament de Can Vies i el segrest policial de Sants

 àngels t.

dijous, 22 de maig del 2014

#DretsiDignitat #FemForalaTroika



El passat dissabte, el Cargol Graciós i l’Associació de Veïns Verdi del Mig, van organitzar el TASTA EUROPA VINE A VERDI 2014 i entre les activitats, a més de la mostra de degustació de plats europeus, un debat entre representants de formacions gracienques que es presenten el 25M. Jo vaig participar en representació d’ICV-EUiA.

Sota un sol de justícia que els participants no varem notar doncs érem sota una carpa, però el públic assistent, sí, vam debatre durant més d’una hora llarga entre CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA. El PP s’excusà perquè tenien l’acte central. 

La gent incansable de GràciaMon que estava allí, han editat una càpsula que està força bé. Aquí teniu l’enllaç per si li voleu fer una ullada. Com és una mica llarg, el que explico ho podeu trobar en els minuts 3.10, 8.07, 11.16, 13.36 i 16.19.

És un moment important. El que es decideix a Europa ens afecta i molt a les ciutadanes i els ciutadans. Un 80% del que es decideix te efectes sobre la nostra vida quotidiana. Es diu aviat!  Alhora sembla taaaaan llunyana.

A banda de l’activitat quotidiana, la sensibilització sobre la situació, les propostes i animar als veïns i veïnes a anar a votar el 25M, ha estat de proximitat, amb mitjans austers, en diferents indrets de Gràcia (Vila, Camp d’en Grassot, Penitents, Vallcarca,..).  Difonent principalment les nostres 10 prioritats, que senyalen meridianament que la prioritat de la nostra candidatura, la de l’Esquerra Plural, on estem ICV, EUiA, IU, ANOVA i fins a 12 organitzacions, son les persones: Cal rescatar les persones, no els bancs.


I això ho lluitarem tots els nostres candidats i candidates els d’ICV-EUiA i els i les de la tota la llista, i encara més, ho faran també els companys i companyes del Partit de l’Esquerra Europea escollits en diferents països (Syriza, Die Linke, Front de Gauche, Bloco de Esquerda, Sinn Fein...), i també la defensa de la consulta del poble català i el respecte al resultat de la mateixa.

DretsSocials i DretsNacionals. Tot plegat avui, més necessari que mai.

Alexis Tsipras, candidat de l'Esquerra Europa

Junts i juntes podem canviar Europa!!!






Àngels Tomás.

dilluns, 19 de maig del 2014

Prou violència contra les dones!


 Prou violència contra les dones!

Per aquest dilluns la Plataforma havia fet una crida especial, amb un manifest sobre la situació de com estan les coses avui i aquí, fent una crida a les diferents entitats, col·lectius i organitzacions a donar-li suport. També es pot fer a títol individual.  Jo ja ho he fet. 

Mas vale tarde que nunca
Avui, érem prop d’unes dues-centes dones. Hem escoltat les cançons del grup Mas vale tarde que nunca, s’ha realitzat la lectura del manifest i d’un segon escrit reclamant la llibertat de les nenes nigerianes segrestades.  Finalment l’actriu Carme Sansa ha llegit el nom de les dones assassinades durant el darrer més.
 Desgraciadament el proper mes caldrà tornar-hi.


Aquí us deixo el manifest i si us sembla bé podeu signar-lo:



NO HI HA CAP TREVA!

VOLEM SERVEIS I RECURSOS SUFICIENTS PER A LES DONES QUE PATEIXEN VIOLÈNCIA MASCLISTA!



Ens han trasbalsat i encès la sang les nenes nigerianes segrestades.

Què te a veure aquest segrest massiu amb el nostre quotidià maltractament i el continu de dones assassinades a casa nostra? 


El fil conductor és que, la violència de gènere és una de las estratègies claus per a mantenir el control sobre les dones, essent a dia d’avui, la violació de Drets Humans més universal, impune i soterrada de totes. 


El fil conductor és que el govern de l’estat amb el seu avantprojecte de llei sobre els “drets de la dona prenyada” atenta contra l’autonomia reproductiva de les dones i respon a la voluntat de tutelar els seus drets i seva capacitat de decisió. 


Ens guanyarem a pols la igualtat real entre dones i homes. Les dones som fortes, valentes, creatives i decidides. Seguirem teixint per eradicar la violència de gènere del sistema patriarcal contra la meitat de la població. 


Del 2008 al 2014, segons dades del Departament d’Interior hi hagut a Catalunya 66 dones i dues menors assassinades per parelles o ex parelles, 6 de les quals han mort el 2014. De totes elles havien denunciat 19. 


Pel que fa a indicadors com el nombre de denúncies o de detinguts en l’àmbit de la parella veiem amb molta preocupació la disminució d’aquests. Hem passat de les més de 14.000 denúncies i 7.810 detinguts del 2009, a les 12.400 denúncies i 5.671 detinguts del 2013. Aquesta constatació fa que haguem de preguntar-nos quin sentit té continuar insistint en les denúncies, quan la recepció judicial de les mateixes és tan minsa. 


Les dades de victimització també són contundents: més del 26% de les dones de Catalunya han patit violència masclista greu al llarg de la seva vida segons l’Enquesta de Violència Masclista de Catalunya (2010) amb una especial incidència en dones joves. 


L’actual context de crisi i de retallades no ajuden a minvar la violència que s’exerceix vers les dones només pel fet de ser dones, una violència de caire estructural i específica que no podem posar en el mateix calaix que la resta de la violència interpersonal perquè és resultat d’unes relacions de gènere basades en el sexisme, la discriminació i la desigualtat masclistes. Una violència que com molt bé defineix la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista es dóna en l’àmbit de la parella, el laboral, el familiar i el social i comunitari i les seves formes son els abusos sexuals, físics, psicològics i els econòmics. Cal afegir també l’àmbit institucional on actualment les dones pateixen una doble victimització quan no se les creu, quan no tenen recursos on poder acollir-se, quan han d’afrontar que el seu agressor demana la custòdia dels fills i filles que també han viscut la violència. 


Les condicions de vida, els ingressos, l’educació, el treball, les condicions laborals, pensions, voluntat de controlar el nostre cos, son diversos tipus de violència que no estan contemplades com una prioritat a combatre i que fan que les desigualtats augmentin i siguin motiu de vulnerabilitat. 


Tot i que els discursos oficials insisteixen en que les dones han de denunciar, el fet és que augmenten les renuncies a continuar el procediments judicials, es concedeixen poques mesures cautelars (a Catalunya més d’un 60% de les ordres d’allunyament són rebutjades).

Alhora ens trobem amb un afany privatitzador del Govern que poc a poc va desmantellant serveis i recursos d’atenció social i un model de gestió pública a partir de retallades pressupostàries que minven la capacitat de donar resposta pública a l’atenció psicosocial i jurídica de les dones que pateixen violència. 


Una inexistent priorització i aposta per les polítiques públiques de dones i d’equitat, el desmantellament que resulta de la reforma dels Ens locals, la privatització o externalització de serveis amb la conseqüent reducció de personal en els Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE) i els Serveis d’Atenció Residencial (SARS) o la reducció de personal en els Jutjats especialitzats, o la reducció de les campanyes efectives d’informació i ajut a les dones perquè puguin sortir de les situacions de violència de manera precoç així com les campanyes de sensibilització i prevenció a joves. 


Les entitats de suport cada vegada més tenen dificultats per poder fer acompanyaments i atencions a les dones, els programes de prevenció han patit una disminució important, la coeducació ha caigut de la LOMCE, la formació, capacitació a professionals de tots els àmbits ha desaparegut i la promoció necessària per a implicar a tota la ciutadania, també ha minvat. 


Tanmateix la societat en general ha d’implicar-se front aquesta violència i exigir-nos el compromís ferm en el rebuig de les diferents accions que com a col·lectiu i individualment podem realitzar per confrontar aquestes violències i no permetre-les. 


Davant aquesta situació les entitats, organitzacions,.... sota signants

Diem PROU VIOLÈNCIA i prou AGRESSIONS contra les dones i reclamem RECURSOS ADIENTS I NECESSARIS per fer-hi front. 


1. Ple desenvolupament de la Llei Integral i de la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

2. Pacte nacional amb recursos per l’eradicació i la prevenció.

3. Programes de formació a professionals.

4. Mesures efectives d’atenció, per a dones, adolescents i fills/es.

5. Mesures efectives de protecció, i mesures efectives contra la pobresa i la desocupació.

6. Protocols contra la violència masclista a totes les empreses.

7. Elaboració i desenvolupament d’una llei pròpia de drets de salut sexual i reproductius.



Barcelona, 19 de maig de 2014




l'actriu Carme Sansa llegeix els nom de les dones assassinades
Hem acabat amb un crit: Prou violència contra les dones! i un compromís: Si ens toquen a una, ens toquen a totes!
 


 Àngels T.

diumenge, 4 de maig del 2014

Cal proximitat també per a l'escola pública.


Des de fa un any estic fent una immersió en temes d’educació. La defensa de l’escola i l’ensenyament públiques han passat de ser una reivindicació general a mirar d’estudiar la lletra petita, el que vol dir en detall, en el territori, aquesta important reivindicació en favor de l’escola pública, catalana i de qualitat. 

Reprodueixo l’article publicat per l’Independent de Gràcia aquesta setmana, sobre l’escola pública a Gràcia i la necessitat d’un institut a la Zona Nord del districte: 


Proximitat per a l'escola pública.

El passat dijous 17 d’abril en veure la portada de l’Independent: “L’Ajuntament no preveu que sigui necessari l’IES Vallcarca fins el 2017” em vaig primer empipar i desprès enrabiar. Es reproduïen unes declaracions del regidor Gerard Ardanuy, portaveu de CiU per temes d'educació, treball i societat del coneixement en l’ajuntament de Barcelona.  


La necessitat del IES Vallcarca és molt compartida a Gràcia. Hi ha 7 centres educatius (Baldiri, Poveda, Segarra, Farigola, Montseny, Rius i Taulet i Turó del Cargol) orfes d’institut de referència i proximitat i com be s’indica en l’article, en el districte s’han aprovat diverses iniciatives en favor d’aquest. Alguna cosa voldrà dir. 


El Sr. Ardanuy, lluny de Gràcia, diu: que l’IES Vallcarca no és una necessitat, que aquesta s’activarà tan bon punt l’evolució demogràfica ho requereixi i que el 72% de les places que es necessiten es dirigeixen a centres adscrits fora del districte. Penso que això no és demografia, és ideologia!


Veure ‘morir’ el Bosch i Gimpera fa mal. La seva existència, provisional, fins i tot la seva ubicació, era fruit de la necessitat d’un IES per a les escoles públiques de La Salut, Vallcarca, Penitents i El Coll.  Caldrà tornar a lluitar!
Solar per IES Vallcarca cedit per AjBCN

Tornem una mica enrere. El 22 de maig del 2013, el Consell escolar del districte duia el punt Preinscripció curs 2013-2014. El gerent del Consorci d’Educació de BCN, Manel Blasco, va donar les dades de matriculació, natalitat amb una estimació d’uns 500 alumnes menys... a Barcelona.  


La coordinadora d’AMPAs de Gràcia que llavors estava treballant un estudi sobre l’escolarització pública al districte ens van il·lustrar amb dades segmentades que, partint de les del Consorci, donava uns resultats diferents per Gràcia. 


Aquí, no sols no estava disminuint la natalitat, sinó que anava en augment. En 2013, tampoc estava disminuint la demanda d’escola pública. Al contrari, en el districte des de fa anys va augmentant aquesta demanda i a més hi ha una fidelització de les famílies cap els instituts públics. És una tendència anterior a que la crisi colpeges econòmicament moltes famílies. Per què serà?

Ja llavors es va plantejar que l’ampliació de ràtios i/o aprovar bolets no és una bona política. Son pedaços. L’administració te l’obligació de garantir l’accés a l’educació pública i de qualitat a totes les famílies que desitgin dur els seus fills i filles a l’ensenyament públic. És un dret que no es pot garantir amb pedaços. I en una època de crisi econòmica com l’actual això genera un plus de necessitat.

D’aquí que calia l’elaboració d’un mapa escolar del districte. L’estudi de les AMPAs donava algunes pistes.
 
Escola de proximitat. És un concepte a afegir en la reivindicació del institut per a la Zona Nord. Front la dispersió dels joves per diferents barris, torno al inici, la reivindicació del IES Vallcarca sí és una necessitat. La “solució” de l’ajuntament és consolidar la matriculació fora del districte, amb una distància mitja de més d’un 1,5 km entre els centre educatius i els IES on les famílies es veuen obligades a enviar els joves. Entre dos i quatre parades de metro. L’estructura educativa és també un element afavoridor de cohesió social. La dispersió o segregació, no. 
En defensa de l'escola pública 13/12/12
En breu podrem estudiar les dades sobre matriculació per al nou curs 2014-2015 i gairebé es pot assegurar que entre temes a abordar ens trobarem novament amb dèficit de places públiques, alerta sobre els bolets, urgència de l’escola Univers, necessitat del IES Vallcarca... més els derivats de les retallades. Estaven ja identificats. L’ajuntament de Barcelona no pot mirar cap un altra banda, doncs es tracta de l’educació dels neus i nenes i joves d’una part de la seva, de la nostra ciutat.
Potser estaria be, en el proper consell escolar, convidar el Sr. Ardanuy, i oferir-li un bany proximitat.

Àngels Tomàs.