dissabte, 23 de desembre del 2017

Torno a ser aquí

Des de l'agost a plogut molt, i han passat moltes coses a Catalunya.
L'altra dia vaig ser convidada per l'activista cultural gracienca, Josefina Altés, al programa de porta a Ràdio Gràcia, Gracienques. 

Per a preparar-lo va mirar el sr. Google i va comentar-me que havia vist que tenia un bloc, que estava tancat. No és ben be així. El bloc està, això si, amb teranyines, perquè amb tota la feina d'aquests darrers mesos no he tingut gaire temps per a poder-li dedicar un bocinet a aquest espai que, sense cap pretensió,  és on he anat avocant algunes reflexions sobre temes d'allò més diversos.

Així és que la Josefina em va fer pensar, i així li vaig comentar, que era una bona ocasió per a retrobar-me amb aquest espai.

És per això que dic que torno a ser aquí. Seguim!!!

àngels t.    

diumenge, 20 d’agost del 2017

NoTenimPor NoTincPor

Dijous varem rebre un cop de maça col·lectiu. 
Barcelona va ser colpejada amb força. 
El dolor no por perdre de vista la reflexió. 
Els intents de tirar enrere els valors que fan de la meva ciutat especial. Cito un mos de l'article d'ahir 'Cinc idees per una Barcelona #SensePor', de Sergi Picazo i Roger Palà:

"Barcelona és símbol d’una ciutat cosmopolita, oberta, internacionalista i, políticament, ha estat vista com una urb liberal, rebel i d’esquerres. Cruïlla de la Mediterrània. Acollidora de pobles de tot arreu. Solidària amb les causes de més enllà. Sempre partidària del diàleg intercultural. Defensora de les llibertats sexuals. ‘Volem acollir’ els mateixos refugiats que fugen de Síria o l’Iraq empesos per l’acció criminal de l’autodenominat Estat Islàmic que ara ens ha colpejat. Barcelona és, probablement, la ciutat d’Europa on hi ha hagut més i majors mobilitzacions massives per l’acolliment de refugiats i contra les polítiques de tancament de fronteres de la Unió Europea. Això no ve d’ara. La capital catalana ja va acollir abans les grans manifestacions contra la guerra, i va fer que, fins i tot, George Bush pare digués l’any 2003 en un congrés de petroliers que “la política de seguretat dels Estats Units no pot dependre de si surt molta o poca gent al carrer a Barcelona”.
   
Jo he volgut aportar el meu petit gra de sorra. Ahir vaig baixar a primera hora a signar en el llibre de Condols. No m'hi vaig poder estar i vaig voler deixar la meva breu reflexió. 



"Un record per les víctimes, una abraçada a les persones ferides i les famílies... i demà continuar denunciant la hipocresia dels que ploren els morts mentre alimenten la injustícia, s'enriqueixen a qualsevol preu amb la venda d'armes. Però no podran amb nosaltres. Sense Por. Bcn Ciutat de Pau." Àngels.


 











Com a part de les reflexions a fer, insereixo l'enllaç de l'article citat a dalt, publicat per Crític, ahir. 
http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2017/08/19/cinc-idees-per-una-barcelona-sensepor/

Un pensament també per a la gent del meu barri, la gent festera de la #ViladeGràcia, que ha vist estroncada l'alegria que comporta la celebració de la festa major. Això és poc respecte a la tragèdia general, però el dol que estem passant a la Vila és fort i compromès. Gràcies Vila per mantenir el compromís i l'esperit de la festa. Enorme abraçada!



Vila de Gràcia, 20 d'agost de 2017. 
En el 200 anys de Festa Major.





 

dijous, 6 d’abril del 2017

Sobre el dret a l’avortament




El 3 de març es va realitzar, en una biblioteca Jaume Fuster plena, la 1ª Jornada sobre Estratègia compartida de salut sexual i reproductiva, organitzada pel Departament de Salut de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Va ser una jornada força interessant amb la presentació de diferents treballs: “La situació dels drets sexuals i reproductius a Barcelona”, ‘Criteris de qualitat de les intervencions d’educació afectiva i sexual implementades als centre educatius de la ciutat de Barcelona’, “Els drets sexual en la població jove de Barcelona”...


De les diferents taules que varen desenvolupar-se em varen cridar especialment l’atenció les dades presentades per l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i el CJAS (Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat) resultat d’un sondeig realitzat a més de 200 dones de Barcelona d’entre 14 i 30 anys. Segons aquest sondeig:



-          La meitat de les dones enquestades de menys de 30 anys no saben que poden avortar per decisió pròpia.

-          Dos de cada tres menors d’edat tenen una informació equivocada sobre el dret a l’avortament de les menors de 18 anys.

-          Més del 80% de les dones enquestades no sabien que avortar és gratuït



El dret a la salut sexual i reproductiva, per descomptat, va molt més enllà del dret a la interrupció voluntària de l’embaràs. Te a veure amb els mètodes de contracepció, el que és i com es desenvolupa la sexualitat. Respecte a la gent jove, a nivell territorial existeixen desigualtats en l’embaràs adolescent en els barris de Barcelona i també hi ha desigualtats socials en l’ús de mètodes anticonceptius en els nois i les noies escolaritzats en la ciutat.



La lluita en favor del dret a l’avortament ha estat una reivindicació històrica de les dones i del moviment feminista durant dècades, que a permès ampliar el dret. Al 1985 s’aprovà la que despenalització d’alguns supòsits. La lluita va continuar. Al 2010 s’aprovà la Llei Orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. Vigent avui, però recorreguda al Constitucional pel PP. Al novembre 2015 de milers de dones ens manifestem a Madrid davant l’anunci del PP d’una eventual retallada de la llei IVE. 



L’entorn del 8 de Març és un bon moment per a la reflexió. Per poder garantir els drets que la llei reconeix. Cal garantir el dret fonamental a la informació i a la millora en l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs per a totes les dones.



Fruit d’aquesta diagnosi, en la jornada del dia 3, es presentà la campanya conjunta de l’Ajuntament BCN i la Generalitat, ‘L’avortament: una opció i també un dret’ acompanyada d’un díptic explicatiu sobre que diu la llei, els terminis, si s’és major d’edat o menor i els centres d’atenció per a les dones i joves.



El dret a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs en els supòsits i requisits establerts per la Llei està garantit. Això cal que totes les dones ho sàpiguen.



En cas que la interrupció voluntària de l'embaràs sigui a petició de la dona (article 14), s’ha d'anar a un centre d’atenció a la salut sexual i reproductiva del sistema sanitari públic, a la unitat d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) on els professionals sanitaris (especialistes en obstetricoginecologia, infermeria, medicina i psicologia) li donaran la informació necessària, valoraran les opcions disponibles i l’adreçaran al servei més adequat per atendre-la.



Pel que fa a Gràcia, el districte te l’ASSIR al CAP Pare Claret, que amb la recent entrada en funcionament del nou CAP Vila de Gràcia – Cibeles, aquell millora espais i serveis per a l’atenció a la salut sexual i reproductiva de la població gracienca.



Pel que fa a la gent jove (fins els 30 anys) es poden adreçar al CJAS (Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat) situat al c/La Granja 19 planta baixa. Aquest recurs ha atès en 2016 a 9364 joves, majoritàriament noies.



Consolidar drets és exercir els que es tenen, començant pel dret a la informació. L’apoderament de les dones també ve per aquí, amb el dret a decidir sobre el propi cos.





Àngels Tomás

Publicat a L'Independent de Gràcia núm.662 de 31 març 2017