dimarts, 25 de gener del 2022

Em vaig apropar al cementiri de Sant Andreu...

Fa unes setmanes remenant calaixos vaig donar amb el llibre de família dels pares. 

La família de la mare la conec, ens trobem. Les històries, depèn. Perquè les penúries no agraden gaire ser explicades. 

Però la família del pare, del Sendo, ha estat sempre per a mi una gran desconeguda. Potser perquè sols vaig conèixer el tiet Jaume i la tieta Mercedes, a més de la tieta Montse.

El pare en parlava poc, i jo per no violentar no demanava. Ara sí ho faria.

L'avia paterna, la Concepción, va morir l'any 1940, quan el pare tenia 13 anys i 8 la tieta Montse. Varen tenir algun germà més que moriren de petits. 

De l'àvia sols la coneixia per una fotografia de família, d'aquelles que hi havia a moltíssimes llars (negre i sèpia). Sabia, això sí, que està enterrada al cementiri de Sant Andreu. S'havia comentat a casa quan van comprar el nínxol i cada any abonaven les taxes corresponents. 

Jo no m'havia apropat mai,... fins aquest diumenge. 

Fa unes setmanes vaig demanar a uns amics bastant amants dels cementiris per les troballes que descobreixen, curiositats diverses, que un dia m'agradaria apropar-me al cementiri de Sant Andreu a veure on era enterrada l'avia Conxita.

Els va faltar temps per organitzar la passejada fins allí (4,8km) aquest passat diumenge. 

Amb una fotografia del títol de dret funerari ens aproparem al cementiri, ben a tocar del barri de Porta. Fantàstica la plaça Sòller com està ara, en relació a fa uns pocs anys. 

El cementiri net, endreçat,... passejarem una estona fins a trobar el lloc on des de fa 81 anys descansa la mare del pare. 

 

Tot sovint penso, m'agradaria conèixer coses del passat familiar que tenen a veure amb la vida de la època i la ciutat, però no obtindré respostes (de la família, de la postguerra, de la gana, dels valors, de l'avi que l'havien enviat a la campanya d'Àfrica,..) perquè no tinc a qui demanar. 

La memòria històrica de proximitat pot ser de tanta utilitat....  

Recomanació,  si podeu, si esteu a temps, pregunteu!

àngels t.

 


 


dissabte, 15 de gener del 2022

Adeu Ramiro de Maeztu. Hola Anna Maria Matute.

El proper dissabte, 22 de gener, hi haurà l’acte de canvi de nom del carrer Ramiro de Maeztu.

Avui he volgut informar a la persona -un veí de Can Baró i vinculat a El Carmel- que va ser un dels primers amb qui vaig parlar del tema i que em va facilitar les primeres notes sobre l’anomenat barri dels Periodistes, als anys trenta del segle passat. Indret que avui estaria a cavall entre els barris de La Salut i Can Baró i on havia alguns carrers que a partir de 1939/1940 els varen canviar el nom.

M’he adonat que precisament avui, 15 de gener, fa quatre anys que ens vàrem creuar el primer correu electrònic, tot i que abans ja havíem parlat telefònicament.

Quatre anys.....

Parlar, concretar en el territori. Acordar el canvi de nom en el consell de barri de Can Baró. Acordar-ho en la Comissió de Nomenclàtor de Gràcia. Presentar la documentació justificativa a la Secretaria de la Ponència del Nomenclàtor de Ciutat per part dels dos districtes: Horta Guinardò i Gràcia.

Potser s’ha allargat massa, però al final arriba.

La Comissió de Nomenclàtor de Gràcia va incloure el punt en més d’una sessió d’aquesta.  

“Ramiro de Maeztu y Whitney, (Vitoria 1874 Aravaca 1936). Escriptor i polític. La seva
obra més coneguda va ser "Defensa de la Hispanitat" (1934). També va dirigir la revista
“Acción Española” que va ser un òrgan doctrinal de la sublevació franquista,
constituint un dels referents ideològics de la coalició “Bloque Nacional”


 

Carrer de Ramiro de Maeztu. El Nomenclàtor de Barcelona indica que aquesta via va dur el nom del periodista i escriptor Mañé y Flaquer fins que aquest, en 1907, passà a donar nom a un carrer i plaça del districte de Sarrià Sant Gervasi. Des d’aleshores fins juny de 1940 aquesta via va dur el nom, del també periodista, Roberto Robert. Aquest des de 1996 dona nom a un carrer del districte de Nou Barris.

Els nom anteriors ja tenen un altre espai en el l’espai públic barceloní, això va facilitar que el nou nom sigui d’una dona, Anna María Matute Ausejo (Barcelona, 26 de juliol de 1925 Barcelona, 25 de juny de 2014) fou una novel·lista catalana en llengua castellana i és una de les veus més personals de la literatura espanyola del segle xx.

La ciutat de Barcelona incorpora una nova dona a l’espai públic. Aquesta tendència ha de continuar. Orgullosa de col·laborar-hi.

D’altra banda cal saber que encara hi ha carrers a Barcelona que duen noms imposats, canviats del 1939 al 1942. Acció política del franquisme per esborrar la història i el passat republicà del nostre poble i governants, també a la via pública.

Feina a fer, encara!

àngels t.