El passat dimarts 10 de juny es
va convocar Consell de Salut del districte de Gràcia. Un dels sis punts de
l’ordre del dia era el de donar compliment a la proposició aprovada per
unanimitat en el Consell plenari del districte del 6 de maig, a iniciativa de
la coalició ICV-EUiA, en relació al tancament parcial del hospital de
l’Esperança durant l’estiu i que textualment l’aprovat deia:
“Que la Regidora
del Districte insti als òrgans de govern de Parc de Salut Mar a que no es tanqui
l’Hospital de l’Esperança aquest proper agost i que es convoqui immediatament
el Consell de Salut del districte perquè expliquin quins plans tenen més enllà
de l’estiu i per debatre el futur d’aquest equipament sanitari, des de la
vessant d’un centre sanitari de proximitat per aquella zona de Gràcia.”
Hi ha inquietud entre el personal del centre
sanitari, sobre el seu futur i també entre els veïns i veïnes de Gràcia que intuïm perill en el futur d’aquest equipament sanitari per a us del barri.
Tan és així que coincidint amb el consell de
salut, per iniciativa dels treballadors i treballadores de l’Esperança,
convocaren una concentració a la plaça de la Vila, per denunciar coses com “Cap hospital amb llits tancats. Les
malalties no saben de llits”, “No al tancament encobert de l’Esperança”,
“Tancant llits no estalvieu. Precaritzeu la qualitat assistencial”, així com exigir
“No al tancament de l’Esperança”, “Gràcia vol l’hospital de l’Esperança”.
El full informatiu que s’ha estat difonen
aquestes setmanes sobre la retallada de llits en els darrers temps, dibuixa un
panorama força preocupant.
Volien poder expressar les seves inquietuds
dins i fora del districte. Dins, va costar una mica més, doncs la consellera
encarregada no va considerar necessària la presència de representació de la
part treballadora per tal de poder contrarestar elements respecte a les
informacions de la direcció del centre i no va acceptar convidar-la. Va ser
després de plantejar al inici del Consell la necessitat d’aquesta participació,
que el propi consell va ser-hi d’acord i van poder participar dos delegades.
En relació al prec aprovat. D’entrada, no se’ns va informar si la regidora
ha realitzat la gestió d’instar a la direcció del PdSMar per al NO TANCAMENT DE
L’HOSPITAL DE L’ESPERANÇA a l’agost.
Un cop ens varen explicar quin tipus de
tancament faran, justificant-lo per un estalvi econòmic (llum, personal,..), va haver una bateria de preguntes de les representants treballadores
i de la comissió de salut de l’Associació Veïnal de Gràcia:
Com és que hi ha llits i quiròfans tancats mentre
hi ha llargues llistes d’espera?
Perquè hi ha ‘consigna’ a les ambulàncies per
desviar pacients que volen anar a l’Esperança a altres centres, com Sant Pau?
Perquè es deriven serveis i proves clíniques cap
a centres sanitaris privats com el Sagrat Cor?
Què serà de l’hospital de l’Esperança si no es
fan les obres d’ampliació del Mar? Que és amb que estava previst donar més
volum de feina a l’Esperança.
Un cop sabut que no es poden fer més
intervencions que les contractades amb el CatSalut i si es fan més aquests no es
cobren, Cóm es contracta un massa petit volum de feina amb el CatSalut i
aquest després deriva intervencions i proves a centres que no formen part de la
xarxa de centres d’ús públic?
Perquè no podem disposar d’un veritable CUAP
(Centre d’Urgències d’Atenció Primària)?
Fa uns anys van voler carregar-se les
urgències. La mobilització del personal sanitari juntament amb la veïnal van
tirar enrere la proposta, però a mitges. Cal que tornin les urgències 24h a
l’hospital de l’Esperança... i no poden dir que el problema és l’entrada
d’ambulàncies. Doncs que la millorin!
Poques respostes positives varem escoltar.
De tota manera, potser el més preocupant va ser la pregunta sense resposta a què passaria si
les obres de millora i ampliació del Mar no s’acaben fent per falta de
fondos?
Segons vaig entendre, si no hi ha ampliació, no hi haurà volum de
feina per a l’Esperança, ergo te raó la plantilla quan diu que veu perillar el
futur del centre sanitari.
Cada cop que es tanquen llits, temporalment,
una part d’aquests no es reobren. Hi ha un degoteig de reducció de llits i de
tipus de proves amb un transvasament de recursos públics cap a la sanitat
privada.
Molt be es va senyalar, l’engany que
representa reduir (retallar) recursos de la sanitat pública i després derivar
serveis i intervencions a la sanitat privada. Això també es paga amb diner
públic. Veure les urgències del Mar a petar i
l’Esperança a mig gas, com està passant, fa mal al cor.
Avui s’ha publicitat
també el tancament de llits a l’estiu a l’hospital de la Vall d’Hebron.
Cal continuar lluitant en defensa de la
sanitat pública, conjuntament treballadors i treballadores i usuaris i usuàries,
alhora que continuar reivindicant també que Gràcia vol l’Esperança.
àngels t.
