#JoNoMarxo

 

 Avui he conegut la Oblit de la llibreria Casa Anita

He arribat en un moment que la llibreria estava buida, però això ha durat poc. Durant els ¾ d’hora que al final he restat en aquell espai una mica màgic, no han parat d’entrar persones. Majorment dones. Venien a signar el suport a la llibreria, però sobre tot a lliurar plecs de signatures. Fins i tot n'arriben per correu. Un dels sobres venia de Polinyà amb un plec de signatures.... impressionant.

Com impressionant és el que Oblit, la propietària, explica a tothom que li demana. Les condicions en les que han fet fora els veïns dels tres pisos (48h) i moltes coses més. Us animo a acostar-vos.

El que ha passat ara al carrer Vic, és un exemple de la gentrificació que està donant-se a Gràcia. .. i com ens explica la propietària de la llibreria Casa Anita... ‘No sabeu la gent que està venint aquests dies i em diu: a mi em va passar el mateix”

També ens explica que s’ha endegat la campanya #JoNoMarxo que no sols respon al moobing immobiliari que estan patint, sinó que enllaça també amb el intent de fer fora de l’escola Patufet els i les alumnes, venent la ‘cartera d’alumnes’ a La Salle, amb la conseqüent la incertesa i angoixa per a les famílies sobre el futur educatiu dels fills i filles.

Ambdós espais en perill, aparentment per motius diferents, però si rasques una mica, potser no tant. Els he pogut comentar amb una mare de la Patufet que anava a lliurar signatures recollides.

Dissabte, a l’entorn de la Placeta Sant Miquel hi haurà tot d’activitats solidàries, com estan fent tot d’il·lustradors. Esteu atentes al facebook que anirà apareixent la informació.

Tot el meu suport a la lluita i reivindicació de la llibreria Casa Anita i de les famílies de l’Escola Patufet en dir #JoNoMarxo, que encapçala el manifest i que ha començat a aparèixer en algunes parets de Gràcia.

Àngels

Dret a emocionar-se!

Ahir em vaig emocionar. No una, ni dos, ... sinó moltes vegades. Va ser un dia gran. D’aquells que van passant coses i, amb algunes se’m posava la pell de gallina i en d’altres moments les llàgrimes frisaven per sortir.. i com no, van tenir barra lliure per rodolar lliurement.

Crida a participar la gent, a tota la ciutadania de Barcelona. Nosaltres, però, ho hem fet, molt especialment, a la gent comuna.

Havia aconseguit invitació, per ser dins de l’ajuntament. Pensava que podria ser al Saló de Cent i vaig ser al segon pati. Bé, però tornem enrere.

Anava justeta de temps. Vaig cap a Joanic, a pillar el metro. A l’andana en trobo la Marga i dues amigues seves. Casualitat perquè no havíem quedat.  Veuen el sobre a la ma. Invitació? Si. En fa il·lusió veure-la, comenta una. Al costat, asseguts a l’andana, una parella gran amb el net.  La dona em diu, “Te he visto por el andén y me imaginado a donde ibas”. Puedo ver la invitación? Nos han dejado el nieto, pero me hace tanta ilusión bajar...

Em giro i veig que la seva parella, és un home que ens tenim vistos del barri.

Arriba el metro i entrem totes, la Marga, les seves amigues, la parella amb el net, jo... i alguna gent més.  Jo em quedo escoltant a l’àvia. M’explica que coneix a l’Ada de quan havia participat en lluites contra els desnonaments. Fa anys que no votava. Ara, han tornat a fer-ho. Jo, canvio d’idioma. Cosa dels meus orígens i em diu “No, puedes continuar en catalán que te entiendo”.

M’expliquen que es van intentar enregistrar. Van anar un parell de dies a un punt de validació de Gràcia, pensant que hi seriem tots els dies. Els explico com s’havia organitzat. No passa res. Tenen temps, diuen. Els comento que quan es torni a obrir registre els ho faig saber. En Lluís i la MariCarmen em donen el telèfon. La info que els arriba ara és via una de les entitats confluents de Barcelona en Comú que treballem a Gràcia (Gràcia en Comú).

“Que no nos fallen, que perderíamos la ilusión por mucho tiempo. Sal, no nos esperes, que vas un poco justa de tiempo” en diu la MariCarmen. Aquesta conversa va ser la primera emoció de la tarda.

L’altre moment del dia és en llegir-se els vots aconseguits perquè l'Ada fora l’alcaldessa de Barcelona. Algun mitjà ja havia desvetllat que contaria amb majoria absoluta, però jo faig cas de la dita catalana de “no diguis blat, fins que no sigui al sac i ben lligat.  També forta emoció amb la intervenció d’en Gerardo. 

I quan l’Ada recordà els seus orígens, em va venir al cap, lo contents que estarien els pares, el pare i la mare, si haguessin pogut gaudir d’aquest dia i d’aquesta lluita aconseguida. Gent modesta, gent comú, gent treballadora, gent que vingué del camp castellà a servir o del camp català a buscar feina al sector del metall.

He compartit lluites amb l’Ada, en Gerardo i d’altres companyes i companys de la candidatura. Ahir va ser un dia molt intens. Crec que ja ho he dit! Com aquell que diu, fa un any que va començar l’aventura de Guanyem, primer, i de Barcelona en Comú després. Poc m’imaginava que poguéssim fer realitat aquest somni tan aviat.

Quan citaven algunes de les mobilitzacions socials importants que han fet omplir carrers i places de Barcelona, em varem venir dos o tres al cap que també van donar la volta al mon: 10 març 2002, manifestació contra la cimera europea. Contra el capital i la guerra. 15 Febrer2003, contra la guerra d’Iraq, Pass de Gràcia de goma gom i el company Arturo VdE des del llit, en els seus darrers dies de vida donava ànims a la gent d’Anim·Acció o el 10 de Juliol de 2010 sota el lema: Som una nació. Nosaltres decidim.... En totes elles esgarrifances i llàgrimes d'emoció davant la resposta social i política col·lectiva.   Doncs sí, no m’amago. Va ser així.

Demà, com ahir, i abans d’ahir, i fa mesos i anys.... treballaran a fons, treballarem a fons, per acomplir l’objectiu que s’ha compromès Barcelona en Comú i ara també l’Ada com alcaldessa de Barcelona.

Ens veiem als carrers, als barris amb les veïnes i veïns i en totes les lluites justes.

La meva vivència d'ahir. 

Àngels T.

Darrer plenari del mandat amb alguns reptes pel futur.

Ahir, dimarts 9 de juny va haver el darrer consell plenari del districte de Gràcia. L’ordre del dia consistia en aprovació de l’acta de l’anterior i acomiadament dels consellers, conselleres i regidores i regidors.

Varen demanar prèviament qui es volia acomiadar. Es va dir que teníem un minut per fer-ho. Les primeres intervencions varem ajustar-nos al temps –l’Anna Mª, la Montse, jo.. –  però com la Isabel, aquest cop no duia el cronòmetre, les intervencions es van anar allargant....

Deixo constància de la meva intervenció, per a les persones que no vareu ser ahir al plenari, tot dient que lo estricte del temps va fer deixar-me alguns agraiments ‘al tinter’. Ho comentàvem amb la Montse a la porta, quan sortíem.

“Primer de tot, agrair la feina de les treballadores i treballadors del districte, com també han fet les companyes que m’han precedit.

Em vaig estrenar com a consellera d’ICV-EUiA al març del 2013. En aquests 2 anys he apres molt. Molt del que passa als barris de Gràcia i també d’alguns temes que m’eren una mica desconeguts, com salut i educació.

M’acomiado perquè no se si formaré part del proper consell plenari. A mi m’agradaria.

Ara, tant si és que sí com si és que no, hi ha importants reptes per al proper mandat, com és la protecció de l’espai públic, mesures amb que afrontar la massificació turística, treballar per poder comptar amb el CUAP 24h a l’hospital de l’Esperança, el Institut Vallcarca fet realitat i suficient places públiques d’acord amb el que ens indiqui el mapa escolar del districte de Gràcia.

Per a tots aquests temes i molts més, des del districte o des de les entitats i el carrer podreu continuar comptant amb mi i amb els nous consellers i conselleres de Barcelona en Comú , i trobar-nos totes i tots nosaltres edefensant les causes justes”

... i ara que tinc espai i una miqueta de temps, els comentaris que van quedar al tinter. Vull agrair haver substituït al company i amic David Companyon perquè, l’experiència d’aquests dos anys de consellera m’ha permès conèixer Gràcia d’una altra manera. També al company i companyes de grup per l’encaix assolit a mig mandat. Ah! i molt especialment la possibilitat de veure les jornades castelleres des del balcó que ha fet que en comenci a ser-ne fan d’aquesta activitat cultural tan nostre.

Ens trobem amb les veïnes i vins i a la lluita!

No podia faltar foto de “grup” i en Josep Mª Contel, pujat a una cadira, ens va immortalitzat.  

Àngels T.