dijous, 2 de setembre del 2021

Moments de la Festa Major de Gràcia 2021

M'ha vingut de gust penjar fotos que he fet en el decurs de la Festa Major de Gràcia 2021. Han passat uns dies però no fa res.

La seva visualització demostra que potser necessitaria algun curs de fotografia o un mòbil de millor qualitat, o potser les dues coses, però....

Alguna de les imatges han estat cedides per Josefina Altés i en JM Contel.

Gràcies a tots dos.  

En aquest estiu 2 amb pandèmia, la festa ha anat recuperant la seva presencialitat i mostrant un any més la creativitat de les festeres i festers amb guarnits sense portalades, per ens obligaven a mirar cap a mun, cap el cel. Moltes gràcies també a totes elles. 

La festa dura una setmana, però hi ha persones que la preparen tot l'any. 

 








En l'enllaç algunes més de les imatges d'enguany 2021.


àngels t.

diumenge, 22 d’agost del 2021

Francisca Rius i Sanuy: Reivindicant la Memòria a la Festa Major de Gràcia


Al Consell de les Dones de Gràcia ens va fer particular il·lusió en veure que la inauguració de la placa dedicada a Francisca Rius i Sanuy es podia enquibir en el programa de la Festa Major.

Se’m va demanar una ressenya per tal de contextualitzar i donar a conèixer la nostra veïna Francisca Rius, protagonista de l'activitat del dia 18 d'agost.

Reprodueixo aquí el text de l’article publicat al Programa de la Festa Major de Gràcia 2021. No obstant us recomano fer-vos amb la publicació en paper, doncs a més de tota la programació de la Festa Major, conté articles i entrevistes força interessants. 




Reivindicant la Memòria a la Festa Major de Gràcia

Francisca Rius i Sanuy,  dibuixant i docent. Barcelona, 1891-1967.

 Fins no fa gaire relativament anònima, com ha passat al llarg de la història, amb tantes dones invisibilitzades malgrat les seves qualitats artístiques, professionals o de pensament.  El “rescat” de l’anonimat arriba a Gràcia de la ma dels seus nets que creuen que la seva àvia, dona de grans capacitats artístiques havia estat infravalorada, i la mentalitat patriarcal de l’època la relegà a la llar, a la cura dels fills i la família en detriment de les seves aspiracions i talent artístiques.

La vàrem poder incorporar al llibre ‘Dones de Pes. 18 vides de Gràcia, el projecte elaborat de manera participativa per un grup de gracienques lligades al Consell de les Dones del districte de Gràcia (2018). Aquest text es fonamenta en la biografia aportada per al llibre.

 

Una mica d’història

Francisca Rius, segona filla de tres germans, neix al barri de la Ribera de Barcelona, en el si d’una seva família menestral, dedicada al comerç de mantellines. Ella aviat s’inclina pel dibuix i la pintura. Sense oposició familiar, estudia a l’Escola Superior d’Arts Industrials i Belles Arts de Barcelona (Llotja) entre el 1907 i 1914, fet poc usual per a una noia en aquells temps.

El seu currículum és notable: l'any 1910 concursa en l'exposició de Retrats i dibuixos antics i moderns, que va tenir lloc al Palau de Belles Arts de Barcelona, amb el quadre titulat Arc de Sant Francesc. L'any 1911 pren part en l'Exposición Nacional de Artes Decorativas celebrada a Madrid; l'any 1913 torna a participar-hi i obté una menció honorífica.

El darrer curs a la Llotja, el 1913/14, guanya la Medalla de plata atorgada per l'Acadèmia Provincial de Belles Arts, l'any 1914. També en aquest any, guanya el premi extraordinari de 500 pessetes que l'Ajuntament de Barcelona concedia a l'Escola de Llotja, pels seus treballs de pintura decorativa.

«Aquest mateix any, la revista Feminal -un suplement de La Il·lustració catalana-, dirigida per la periodista i feminista Carme Karr, li dedica un reportatge monogràfic de tres pàgines sota el títol: “Una artista de mèrit”, en què es destaca que Francisca Rius ha estat elegida com a professora del primer curs de l'Escola d'Estiu del Consell d'Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial de Barcelona. Hi impartirà l'especialitat d’"Aplicació del dibuix a l'ornamentació i estilització". »1

«L’article inclou diversos dibuixos i parla de Francisca com d’una “artista, mestra especialment en l’originalíssim, tant com difícil, art de l’estilització”. La revista també recull que s’ocupa de la direcció artística dels treballs del Patronat d’Obreres de l’Agulla (que havia fundat l’escriptora Dolors Monserdà) i que ha estat cridada per la direcció de l’Escola de la Dona (creada el 1913 per la mateixa Carme Karr), per impartir-hi el curs 1914-1915. Tot plegat, converteix Francisca Rius en un exemple de dona jove (encara no té 23 anys) i capacitada, molt en la línia reivindicativa de Karr, que demanava modernitzar la formació de les dones per avançar cap a una igualtat d’oportunitats. En definitiva, el futur professional i artístic de Francisca sembla prometedor.» 2

En 1916 es casa amb el també dibuixant i il·lustrador Josep Ribot i Calpé. S’obre una nota etapa. Ara be, una certa rivalitat del marit davant la capacitat artística de la muller, l’ambient patriarcal dominant a l’època, la incertesa econòmica en què la família va viure habitualment i les successives maternitats obliguen Francisca a replegar-se i a actuar amb discreció. El 1917 té el seu primer fill, el 1918 una filla i en els anys successius fins al 1926, té un total de sis fills, dels quals només sobreviuen quatre.  

Malgrat les obligacions familiars, l’any 1920 ingressa com a professora d’arts aplicades a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, fundat i dirigit per Francesca Bonnemaison, on impartirà classes fins al juny de 1936. Al llarg d’aquests cursos produeix  un munt de dibuixos per a patrons de brodats, generalment amb motius florals, que eren venuts a una important casa de teixits de Barcelona.

L’estiu del 1927, la família ve a viure a Gràcia, al carrer Milà i Fontanals, i ja s’hi quedarà. Aquí la sorprèn la Guerra Civil. Al setembre de 1936 continua treballant a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, ara gestionat per la Generalitat i seguirà fent classes fins a finals de gener del 1939.

En els anys de la Guerra Civil la família viu les situacions dramàtiques habituals del conflicte bèl·lic.  Quan el fill gran, Jordi, s’incorpora a l’exèrcit, i per tal que se senti més a prop de casa, la Francisca inicia la redacció d’un dietari, “Diari íntim”. 3 L’adreça al fill absent on aboca vicissituds del dia dia, de la família i també de l’impacte de la guerra a Gràcia, els bombardejos, les llargues cues per a aconseguir alguna cosa per dur-se a la boca, les restriccions i la misèria dels àpats familiars...

El 28 de gener de 1939 escriu això: “El teu pare i jo hem estat cessats, però confio que jo podré tornar a l’institut”. No va ser així. A partir de llavors, va haver de quedar-se a casa.  Pinta pantalles per a làmpades, ventalls, algun pendó. S’agafa al que troba, sense abandonar mai el dibuix.  

Francisca Rius, veïna de Gràcia durant quaranta anys, des de 1927 fins al 1967. El seu multitudinari funeral a la parròquia del Corpus Cristi, va donar la dimensió de qui era, una dona molt estimada en el seu barri.

Orgulloses de contribuir a donar a conèixer la Francisca Rius i Sanuy, amb Dones de Pes, amb l’exposició a La Violeta la tardor del 2019, amb la ruta de les Creadores de Gràcia i amb els treballs de la Comissió del Nomenclàtor  de Gràcia i de ciutat en donar llum verda a la proposta que el proper 18 d’agost veurà la llum.

Seguim lluitant, seguim visibilitzant!

Àngels Tomás.

Fonts: DONES DE PES. 18 vides de Gràcia. 1835 – 2015. Autoria col·lectiva. Publicació Ajuntament de Barcelona. 2018 1

RIUS I SANUY, FRANCISCA: Diari íntim. La vida quotidiana a la rereguarda. Barcelona,1938 i 1939. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009 2 3

 

La inaugura de la placa en reconeixement de la dibuixant, docent i escriptora, Francisca Rius i Sanuy, ha tingut lloc el passat dimecres 18 d'agost a les 12h, davant del immoble on va ser veïna de Gràcia durant 40 anys (carrer Milà i Fontanals 29).

Algunes imatges del moment (cedides per Josefina Altès):






 

No es veuen les persones assistents perquè feia tan de sol i calor que estaven totes a l'altra banda del carrer, cercant l'ombre, guarint-se de la calor. Va ser entranyable amb am la participació de nets i altres familiars de la Francisca. 

Cal seguir lluitant, cal seguir visibilitzant les dones a l'espai públic! Ben segur!

Molta feina per fer!

Vila de Gràcia, 22 d'agost 2021

àngels t.

 

dijous, 29 d’abril del 2021

 ADEU ARCADI. 

Des de la revista SIN PERMISO em van demanar escriure sobre l'Arcadi.  Sabien que ens haviem conegut i participat en força lluites compartides. 

Han passat uns dies des de que l'Arcadi ens va deixar. Aquest 23 d'abril l'he tingut molt present, doncs pensava que tindria el llibre 'Paraules d'Arcadi', però estava exhaurit a la llibreria del costat de casa. És fa esperar!

Publico l'opinió al meu blog per poder tenir a ma l'article original (en castellà) així com la traducció al català, realitzada a petició dels companys de L'Aurora. 

 

Foto: adria_costa

L'encàrrec d'una nota In memoriam sobre l’Arcadi Oliveres, alhora que il·lusió, se’m fa una mica difícil concretar-la. Sigui perquè fa només uns vint anys que el conec, sigui perquè a Google apareixen tantes entrades amb ressenyes sobre l’Arcadi  i /o entrevistes realitzades fa unes poques setmanes o alguns anys, que no sé què més puc aportar.

Des de la seva partida, dimarts passat 6 d'abril, molts són els mitjans de comunicació que s'han fet ressò de la seva mort i han mostrat amb més o menys amplitud qui era, el seu pensament, les lluites que va compartir o impulsar i les seves alternatives.

Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 27 de novembre de 1945 - Sant Cugat de Vallès, 6 de abril de 2021) ha mort a l'edat de 76 anys, a causa d'un càncer de pàncrees terminal diagnosticat fa molt poc.

Arcadi Oliveres, professor d'economia a la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​però al mateix temps, i, sobretot, activista pels drets humans, la pau, l'anticapitalisme, el decreixement, la solidaritat internacional ..., ha estat, és, des de fa dècades, un dels referents socials més estimats i respectats en Cataluña.

En quant va rebre el diagnòstic, al gener, va demanar poder passar els últims dies a casa, amb la família. La notícia va córrer com la pólvora. Des d'aquest moment cada dia rep una dotzena de visites (antics alumnes, activistes, periodistes, companys i companyes de projectes compartits ...). Moltíssima gent volia saludar i donar ànims al mestre, a l'activista, al referent, a l'Arcadi.

La família va obrir una pàgina web https://missatges.arcadioliveres.cat/ per vehicular que tothom pogués enviar-li missatges, conscients que ha fet un llarg camí, amb molta gent. Així mentre pugui, els anirà llegint, explicava una familiar.  Han estat més de 7.000 els missatges de suport rebuts.

Persona compromesa des de sempre. Sent estudiant participa en la Caputxinada (1966) en plena dictadura franquista, implicant-se en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d'Estudiants.

És referent en la lluita contra la globalització, participant a Seattle a la mobilització contra la reunió de l'OMC (Organització Mundial de Comerç), impulsant des de l'entitat Justícia i Pau (de la qual va ser president) la mobilització contra el Banc Mundial a Barcelona (2001) i la posterior participació en els diferents Fòrums socials mundials des de Porto Alegre a Bamako, i tota la mobilització social que confluïa en aquests espais altermundialistes, animant les relacions nord-sud.

Abans havia participat activament en la campanya (des de 1981) per aconseguir que el 0,7% del  pressupost públic anés a parar als països en vies de desenvolupament, objectiu que encara avui incompleixen la majoria de les institucions.

Vaig començar a coincidir amb l’Arcadi a les reunions preparatòries de la mobilització de rebuig a la trobada del Banc Mundial a Barcelona. Un més a les assemblees. Més tard en els Fòrums Mundials i en propostes suggerides i/o compartides des de la meva responsabilitat política de Solidaritat i Pau en l'organització on militava. Sempre amable, pedagògic, positiu.

Sempre disposat per a participar en una xerrada, un debat, una activitat o donar suport a una causa justa. No importava fos aquesta, gran o petita, sempre que fos justa. Donant suport la vaga de fam de treballadors de SEAT acomiadats o els de Telefónica, o com a membre actiu en la tancada d'immigrants a l'església del Pi per demanar la regularització i papers. També en favor del dret a l'autodeterminació i la llibertat dels presos i preses polítiques. Contra la pena de mort.

Les seves intervencions mai deixaven indiferent. Denúncia clara del sistema capitalista, de la despesa armamentista, de com les multinacionals exhaureixen els recursos de grans parts de la planeta trepitjant qualsevol dret. Deia, "el capitalisme és un sistema criminal i s'ha d’erradicar. Sabeu per què? ".  Respirava i arrencava amb la resposta, les dades i la justificació del perquè el sistema capitalista és criminal. I encara que ja ho haguessis escoltat en una altra ocasió, et semblava sempre interesant.

Amb dades sobre la despesa pública, bé coneixedor, no solament per ser economista sinó per tota la feina en favor de la pau i el desarmament realitzada des de l'entitat Justícia i Pau, ha anat deixant també al descobert  els foscos negocis de la monarquia espanyola en aquest terreny.

Amb el moviment del 15M va tornar a tenir un paper important. Les seves intervencions en una plaça Catalunya a vessar, explicant el caràcter criminal del sistema capitalista, del paper dels mercats, va entroncar amb una nova generació. Sempre amb rigor, duresa i correcció.

Va treballar per teixir ponts entre forces d'esquerres. En 2013 juntament amb Teresa Forcades va presentar la proposta d'un moviment social per a la creació d'una candidatura popular i unitària a les eleccions catalanes. No va quallar. Una pena.

Ara es parla poc del deute extern dels països empobrits. Durant uns anys la lluita en favor de la condonació del deute extern i la Consulta sobre el Deute extern a Catalunya va forjar tot un sector d'activistes en pro dels drets dels pobles i de les finances ètiques. I abans, en els anys vuitanta i noranta, les lluites en favor de l'objecció de consciència al servei militar i contra l'entrada d'Espanya a l'OTAN, el rebuig a totes les guerres i invasions militars, van comptar amb el moviment pacifista i antimilitarista, participant sempre Arcadi Oliveres en aquestes.

España dedica cada dia 56 milions d'euros per preparar la guerra. No podrien destinar-se els diners de la despesa militar a causes socials? Es preguntava de manera reiterada en cadascuna de les seves xerrades i conferències.

Persona excepcional i optimista per naturalesa. En aquestes últimes setmanes ha rebut milers de missatges de suport, centenars de visites i entrevistes. També actes de reconeixement. Un d'aquests, el passat 23 de febrer, amb el canvi de nom de l'espai on s'ubica LAFEDE.CAT, espai municipal que agrupa aquesta federació formada per 124 organitzacions i que ara porta el nom d'Espai Arcadi Oliveres-Casa de la Justícia global .

El condol a la família i amistats ha arribat des dels diferents àmbits polític, social i acadèmic. Trobarem molt a faltar les seves lliçons, les seves propostes grans o petites. El mirar la veritat cara a cara. Per sort ens ha deixat molt material per treballar, entre els quals es troba la seva darrera publicació "PARAULES D'ARCADI. Què hem après del món i com podem actuar "(2021), Angle Editorial.

Cal recordar a l’Arcadi Oliveres per tot el que ha lluitat, per tot el que ha ensenyat, per tot el que hem après amb ell i perquè a més era una BONA persona.

Acabo. En una de les darreres entrevistes concedides aporta reflexions sobre alguns reptes futurs, que en realitat ja són presents: la crisi climàtica, la migratòria o la fi de la monarquia, un desig per a ell "ineludible". "Crec que vaig a morir sense veure-ho, però vosaltres sí que ho veureu, en quatre dies. Cal fer-la caure”.

Descansa en pau, Arcadi.

Continuarem treballant perquè el teu desig ineludible sigui aviat realitat.

Sant Jaume. Al final d'una manifestació del FSCat

 

Àngels Tomás

Consellera de Barcelona en Comú del districte de Gràcia (Barcelona)

Article original, publicat a SinPermiso 11/04/2021 - https://sinpermiso.info/textos/adios-arcadi