dimarts, 15 de desembre del 2015

Jupiter - Europa: Partidàs de primera!

Quan fa varies setmanes em va convidar el CEJúpiter a assistir al partit d'aquest diumenge, entre el Júpiter  i l'Europa, en tant que consellera d'esports del districte de Gràcia, no m'ho vaig pensar dos cops, es tractava d'un derbi barceloní. M'ho vaig anotar a l'agenda. El que no m'imaginava, quan diumenge agafava el metro a Joanic, era que veuria un partit, digne de la primera divisió. No és sols el 4-5 amb que va acabar el derbi, sinó per la qualitat i emoció del mateix.



Alguns seguidors en acabar comentaven  "poc contents estaran els entrenadors..." i es lògic, perquè molts gols pot evidenciar que tens problemes en la porteria i/o en la defensa. Ara, el cert és que varem gaudir d'un partit bonic i molt emocionant.
                                                                 
Gràcies CE Júpiter per haver-me convidat. Gràcies CE Europa per lluitar per remuntar.

I vull destacar que aquest derbi barceloní, d'equips històrics arrelats al territori, als seus barris i veïnatge, va fer que la llotja del Júpiter estigues a petar i comptar amb l'acompanyament d'especialistes de l'esport i també dels dos regidors de Barcelona, de Sant Martí -districte del Júpiter- i de Gràcia -districte de l'Europa-, Josep Mª Montaner i l'Eloi Badia, amés dels consellers que portem esports en els nostres respectius districtes. Ho comento perquè es fan moltes coses, algunes tenen visibilitat i moltes altres son anònimes, però no per això menys importants.

Tot el suport a l'esport dels barris i de proximitat!

Aquí teniu alguns enllaços amb notes sobre partidàs de diumenge. Gaudiu amb elles.
Jo tampoc oblidaré aquests partit.

Remuntada de bojos!

Derbi de somni

Júpiter i Europa protagonitzen un derbi que es recordarà d'aquí 100 anys

dissabte, 12 de desembre del 2015

Des de Gràcia també, endavant EnComú Podem!

Avui dissabte a La Violeta hem fet l'acte electoral d'EnComú Podem a Gràcia. Competíem en horari amb l'acte central de la campanya a Barcelona, uf! però arreu hi ha persones mobilitzades... i a Gràcia, també. Les persones que estàvem en el cartell i que hem intervingut: Andrés Romero, Àngels Tomás (o sigui jo), Albano Dante, Dolors Camats i tot conduit pel Pep Martí, metge, activista social i defensor de la sanitat pública.

Els temes repartits: canvi climàtic, radicalitat democràtica, municipalisme, processos constituents... En tant que consellera de districte, m'ha tocat parlar des del municipalisme.Aquí us deixo la meva intervenció:




Benvingudes, benvinguts 
L’èxit del 24 de Maig. Varem fer possible un canvi, donar-li la volta a la situació. Estem treballant molt dur.  Amb 11 de 41, regidors tenim una tasca titànica. Ara, sense mobilització social, sense el carrer, NO HAGUÉSSIM GUANYAT.

Defensant una manera de fer: Governar, obeint.
Hem pres les primeres mesures.
- Pla de Xoc per posar remei a les situacions més greus d’emergència social.
- Obrir portes a la transparència...
Tenim un llarg programa que complir. Continuem necessitant la Mobilització social. 
Una altra bona notícia: podem fer-ho compartit a partir de necessitats i propostes comunes. En aquest camí no estem soles: La riquesa del 24 Maig més enllà de Barcelona.


Barcelona, Madrid, Saragossa, Badalona, València, A Corunya, Santiago, Cadis,... que també han fet el tomb, aparcant a la dreta.
Volem guanyar l’hegemonia.  Els lobbys dels poders econòmics no paren.
L’administració més propera a la ciutadania és maltractada amb lleis i recursos pel govern estatal. Per això s’està aixecant la Xarxa de municipis pel canvi.  X fer-nos fortes, per acordar propostes comunes. La força del municipalisme, del municipalisme del canvi: fer-se escoltar i actuar, en favor del bé comú.
Som sobiranistes, i volem que la gent corrent pugui decidir-ho TOT.


D’aquí les primeres decisions del govern de Barcelona: Pla de Xoc. Mesures per fer front els desnonaments, defensar els serveis bàsics per a tota la ciutadania, respondre a la pobresa energètica. Abordatge mesures contra la violència masclista. Dret universal als serveis sanitaris públics.  Moratòria de llicències hoteleres, defensa de la memòria històrica....

La proposta de Barcelona Ciutat Refugi te molt d’això:
-          per coherència amb el Drets Humans, i també per coherència amb la Memòria Històrica, del que no fa tant varen patir una part d’homes i dones de Catalunya i de tot l’estat. La Guerra Civil. També una mesura per fer front a la xenofòbia.
.. i ara, Barcelona en Comú estem aquí formant part de la candidatura d’EnComú Podem. Això ha estat a partir d’una crida a que totes les persones, plataformes ciutadanes, moviments i forces polítiques que varen participar del 24M a mobilitzar-nos de nou per aconseguir que el 20D sigui una continuació d'aquest canvi.

Estem aquí perquè és una necessitat!
Des de Catalunya volem defensar, com ho hem fet el 24 Maig, els valors republicans de Llibertat, Igualtat, Fraternitat, valors contraris al règim del 78, un règim plagat de corrupció, robatori social, retallades i rescats a la banca.

Molt contenta i orgullosa de defensar des del municipalisme aquesta candidatura catalana, sobirana, de radicalitat democràtica, per dur al congrés la defensa dels drets socials, els serveis públics, el bé comú, l’exigència d’un referèndum vinculant... 

Lluites, amb aliats a l’estat per aconseguir els nostres objectius nacionals i socials, com son Podemos i IU.

Aquestes candidatures ciutadanes han de ser, som, una expressió del que cada cop reclama més gent:
més i millor democràcia,
reconeixement de les diverses sobiranies de l'Estat,
més respecte a la democràcia municipal i en general
una recuperació de les institucions per a la ciutadania.
Aquesta recuperació democràtica per a la ciutadania que ha de ser a Madrid, a Catalunya i també a cadascun dels nostres ajuntaments i barris. Amb propostes positives i amb mobilització social.
Que el canvi no s’aturi!
Fem EL CANVI REAL!    Des de Gràcia també diem: Endavant amb En Comú Podem!  

Cartell de l'acte final de campanya

Àngels Tomás


dissabte, 28 de novembre del 2015

25N, Gràcia #antimasclista

Aquesta ha estat una setmana de moltes mobilitzacions en favor de l'eradicació de la violència masclista. Tres setmanes abans, el 7N, desenes de milers de dones d'arreu de l'estat preníem Madrid, per exigir "Prou violència cap a les dones", que aquesta sigui considerada un tema d'estat. I com tal ha d'ésser tractada. 
Manifestació unitària 25N Barcelona
També a Barcelona i a tots els seus districtes, aquesta setmana ha estat el més present entre les dones lluitadores i les activistes socials. 
Districte de Gràcia
 El 25 de novembre el tenim a l'agenda ben marcat, però sabem que es tracta d'una lluita i pedagogia diària. Ha estat un gran pas la lluita per fer que la violència masclista passi de ser un problema personal, a un problema social. La visualització és imprescindible.

A Gràcia, aquesta setmana reivindicativa ha tingut diferents moments i espais. 

Els centres cívics han organitzat xerrades, activitats informatives, el Consell de les Dones de Gràcia han organitzat l'acte homenatge pel 25N i les joves feministes varen organitzar la marxa nocturna la nit del 24N. 

Totes elles activitats imprescindibles i complementàries. 

Sense la tenacitat de moltíssimes dones anònimes que fa anys que lluiten per a fer pales que estem davant una xacra social i no d'un problema individual no hauríem arribat aquí. Sense la lluita de milers i milers de dones joves que estan fent seva la denúncia del que representa i d'on ve la violència masclista, les seves causes, també socials, seria difícil avançar. Elles, son el futur. 

Marxa nocturna. Gràcia.
 Per això quan dimarts per la nit marxàvem pels carrers de la Vila amb les centenars de joves, estàvem veient, compartint futur. 
Missatge a la Vila de Gràcia

I ahir, a la Plaça de la Virreina en l'acte que arrancà des de fa més de 10 anys per iniciativa de les amigues i amics de la Mª Àngeles, la veïna assassinada al carrer Robí, i entomat després pel consell de les dones de Gràcia, hi trobàvem el compromís social i institucional amb la tasca d'eradicar aquesta xacra social. 

El manifest llegit ahir nit per la representant d'una entitat gracienca, en aquesta ocasió per Roser Latorre, anteriorment presidenta de Castellers de la Vila de Gràcia, es fruit d'un compromís social de les entitats del districte. Us el deixo, perquè totes aquelles persones que no vareu poder venir ahir nit a la Virreina, el pugueu conèixer. És el nostre compromís com a Consell de les Dones de Gràcia, i per col·laborar en l'eradicació de la violència masclista i les discriminacions vers les dones, a Gràcia i arreu.
   



Manifest

Dia internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones. 2015

El Dia Anual de Gràcia contra la violència envers les Dones arriba a la seva quinzena convocatòria, des que el moviment veïnal inicià aquestes concentracions i que les veïnes i veïns dels barris de Gràcia ens trobem plegats, en aquesta plaça, per tal de mostrar el nostre rebuig a la violència masclista.

El Consell de Dones del Districte de Gràcia, que convoca i organitza  aquest acte des de fa nou anys, i les dones i grups de dones que el composen,  lluitem quotidianament, dia a dia,  per eradicar aquesta violència del nostre barri, de la nostra ciutat, de la nostra societat.

Com sempre us fem saber les dades que tornen a mostrar que, al nostre districte,  hi ha un munt de dones que suporten maltractaments. Segons el Servei d’Atenció a la Víctima dels Mossos i Mosses d’Esquadra, En el període comprés entre el 01/10/2014  i el 01/10/2015, els fets coneguts al districte de Gràcia dins de l’àmbit de violència familiar, van ser un total de 193 (un 29% més que l’any anterior) dels quals 125 van ser concretament fets de violència de gènere (+17,5%) i 68 de violència domèstica (65,8% més que en 2014).

A data 01/10/2015 des de l’oficina d’atenció a la víctima de la comissaria de mossos de Gràcia, s’estava fent seguiment a 157 casos de violència intrafamiliar (25%+)

Dels 157 casos, 96 d’ells tenen mesures de protecció vigents (21%).

El Punt d’Informació i Atenció a la Dona ha atès fins avui 208 dones, de les quals 74  ho han estat per violència de gènere.

D’altra banda, el % de les que han estat ateses i les que tenen mesures de protecció és força inferior al % l’augment de les denúncies.

Si ens detenim en les dades més properes, les del nostre districte, veiem que les dones que han denunciat aquest darrer any ha augmentat.  Que hagi més denúncies mostra, d’una banda, que les dones s’atreveixen a sortir del forat, però també ens mostra que aquesta xacra social encara és molt gran i cal ser molt alerta.

Aquests darrers mesos ha saltat l’alarma social pel gran nombre de dones assassinades per la violència masclista. Ràpidament tots els governs han sortit i han dit que per a ells és prioritària la lluita contra la violència de gènere. Però, on són els recursos per evitar-la? On és la prevenció de la violència en la socialització dels nostres infants i adolescents? On és l’aplicació dels pressupostos i la visió de gènere en camps tan vitals com la salut de les dones?

L’eradicació de les violències masclistes ha de ser una qüestió d’estat. Hem d’anar cap a un Pacte Nacional per a les Polítiques d’Igualtat que les faci sostenibles, al marge de les conjuntures econòmiques i el color polític del govern.

Els discursos florits no resolen el maltractament. Ens cal capgirar la moral i les idees masclistes. Volem transformació social: dones i homes hem de co-participar en tots els àmbits de decisió en paritat. Convé reconeixement, reparació i prevenció. Les noves generacions, amb la coeducació i la socialització preventiva, són les de l’eradicació de la violència masclista.

El veïnat de Gràcia ha de continuar donant passes fermes per trencar amb aquesta injustícia.  No necessitem assistència caritativa. Necessitem visibilitat de la tasca i creativitat de les nostres dones, ara i a través de la història: tot donant noms de dona als nostres espais; necessitem fer coeducatives les nostres escoles, instituts i entitats de lleure; promoure que les dones tinguin un lloc a les Juntes de les entitats; donar suport i acompanyament a les dones que pateixen violències de gènere; pensar també en les dones a l’hora de dissenyar l’urbanisme; oferir l’atenció sanitària necessària, dissenyant activitats i acompanyant les dones grans, que viuen soles i tenen problemes de mobilitat.

A Gràcia no volem cap pas enrere!  Volem una Gràcia antimasclista!

Gràcia, 27 de novembre de 2015.





Lectura del Manifest 27N, a Plaça de la Virreina

Cal que el clam Gràcia antimasclista, Barcelona antimasclista passi de ser un desig a una realitat.
La lluita continua, als carrers, a les places, a les llars, a les escoles, ... arreu!

Àngels T.
 





 

    

dilluns, 23 de novembre del 2015

La lluita de la Naty davant l’ICAM


Tothom que passa des de fa sis setmanes per l'avinguda Vallcarca, davant de l’Institut Català avaluacions Mèdiques (ICAM) es troba una tenda de campanya i diverses pancartes denunciant una situació injusta. La persona que està duent la lluita és la Naty, una jove de 32 anys que fa tres anys va patir un infart, més tard un ictus diagnosticat amb retard. Ha d’anar al metge tres o quatre cops pe setmana, te poca sensibilitat, no te equilibri i com ella explica el que més li molesta son els sorolls i la llum. ... i al ICAM en diuen que estic bé.  


Que vol la Naty? Que se li torni a reconèixer la incapacitació temporal que ja se li havia concedit per les patologies que pateix.

En els dies que porta acampada ha recollit més de 2000 signatures, bàsicament de les veïnes i veïns de Vallcarca i de les malaltes que han d’anar al ICAM per a avaluacions mèdiques, de diferents comarques de la província de Barcelona.

Cada dilluns hi ha concentració de suport, a les 20h, davant de l’ICAM. Animem a acostar-se a fer-li costat, en aquesta lluita que serveis també de denúncia de coses que no es fan be. Jo m'he acostat junt amb d'altres companyes de Gràcia en Comú a totes les convos que he pogut i estem fent seguiment i amatents a la seva situació.


El passat dilluns es van sumar a la protesta 2 tendres més i una altra malalta amb incapacitació temporal.

Encara que l'ICAM no depèn de l'ajuntament de Barcelona, des del comissionat de Salut de l’ajuntament de Barcelona s’estan fent gestions per tal que l’afectada es pugui reunir amb l’ICAM i es desencalli favorablement aquesta situació. La Naty és la primera que vol tornar a casa seva.  Ara, aquests dies ha sabut que hi ha força persones malaltes que també els donen l’alta mèdica tot i trobar-se malament. 

Més informació sobre el cas la podeu trobar en aquest enllaç:


Hi ha tot un grup de suport al barri i entre professionals de la sanitat que també fan el seguiment dia a dia. Molt bona solidaritat.

Desitjo que la Naty pugui tornar aviat a casa seva. Que el ICAM canviï el seu posicionament inamovible, que la pressió des de la comissionada de salut de l’ajuntament doni fruits, perquè com ens diu aquesta jove lluitadora “No estic disposada a llençar per la borda aquestes sis setmanes de lluita”. El ICAM vol que treguin l’acampada i l’afectada i tota la gent solidària el que volem és que hi hagi una solució satisfactòria, és a dir justa: que se li torni a reconèixer la incapacitació temporal  fins que estigui bé.  Tot el suport a la Naty!.



Àngels.

diumenge, 8 de novembre del 2015

#7Njoviag #MasclismeMata #EnsVolemVives



La mobilització organitzada pel moviment feminista i que va aplegaren la seva organització més de 400 col·lectius de dones va ser un clam a donar resposta i solucions a la xacra de la violència masclista. Ahir va ser un dia important!

Fora millor no haver de sortir al carrer per això. Però no es així. ... i ahir milers de dones arribades de tots les punts del regne d’Espanya varem expressar alt i clar que això s’ha d’acabar.

Abocada a la feina de proximitat feia temps que no anava a manifestar-me fora de les ‘fronteres’ barcelonines. Tenim prou fronts oberts.

Però de seguida em vaig sentir cridada pel #7Njoviag #TerrorismeMasclista #MasclismeMata #EnsVolemVives perquè el que veiem és sols la punta del iceberg d’un problema social de gran envergadura. 

Per tant ahir no vaig poder acompanyar a les activistes de Gràcia amb el Sàhara que organitzaven una jornada solidària per recollir ajuts per fer front a la catàstrofe humanitària que ha suposat les inundacions als camps de refugiats, fa uns dies. Me'n vaig recordar, però.

Fa deu anys de l’aprovació de la llei integral contra la violència masclista que va suposar posar sobre la taula i en l’agenda política la violència vers les dones.  Però els recursos, que mai varen ser els suficients, els han anat retallant.... i això afecta a la salut, a la dignitat i també a la vida de milers i milers de dones.  

He anat a Madrid amb les companyes de la Plataforma unitària contra les violències de gènere, amb les que col·laboro sempre que puc i ens varem trobar amb les de Ca la Dona, encapçalades per la pancarta catalana que deia “No morim. Ens maten”.
 
 Moooltes joves. Molta  creativitat. Una marea violeta que no va saber d’edat ni de procedència. Moltes amigues ens anàvem trobant durant el recorregut, la Rosa, la Llum, la Alicia, l’Helena, la Rosario, la Núria, la Carme..... 

Segons les dades de Feminicio.net, sols aquest 2015, hi ha registrats 84 feminicidis al regne d’Espanya, 5 d’ells a Catalunya. Davant d’una convocatòria necessària, una resposta contundent.

Estem dins del Novembre Feminista, i ara després del 7N, vindrà 12-13-14N, el 25N i a Gràcia també el dia que retrem homenatge a la nostra veïna Mª Ángeles Chivan i totes aquelles dones assassinades i víctimes de la violència masclista.

i a més d'aquesta gran moguda, em vaig sentir orgullosa de dos coses: que les alcaldesses del canvi hi fóren ahir a Madrid, entre elles d'Ada i comprovar que la sensibilitat del moviment feminista vers les realitats nacionals. Escolar el manifest en català a Madrid, que voleu que us digui, em va agradar.

Ahir vaig saltar de Gràcia a Madrid i vaig tornar molt satisfeta. La lluita és cada dia, però ahir calia que la convo fos massiva i així va ser, espectacular. Felicitats a les organitzadores, d'aquí i d'arreu.



àngels.