Prou violència contra les dones!
Per aquest dilluns
la Plataforma havia fet una crida especial, amb un manifest sobre la situació de
com estan les coses avui i aquí, fent una crida a les diferents entitats,
col·lectius i organitzacions a donar-li suport. També es pot fer a títol
individual. Jo ja ho he fet.
 |
| Mas vale tarde que nunca |
Avui, érem prop d’unes
dues-centes dones. Hem escoltat les cançons del grup Mas vale tarde que nunca, s’ha realitzat la lectura del manifest i
d’un segon escrit reclamant la llibertat de les nenes nigerianes segrestades. Finalment l’actriu Carme
Sansa ha llegit el nom de les dones assassinades durant el
darrer més.
Desgraciadament el
proper mes caldrà tornar-hi.
Aquí us deixo el
manifest i si us sembla bé podeu signar-lo:
NO
HI HA CAP TREVA!
VOLEM
SERVEIS I RECURSOS SUFICIENTS PER A LES DONES QUE PATEIXEN VIOLÈNCIA MASCLISTA!
Ens
han trasbalsat i encès la sang les nenes nigerianes segrestades.
Què
te a veure aquest segrest massiu amb el nostre quotidià maltractament i el
continu de dones assassinades a casa nostra?
El
fil conductor és que, la violència de gènere és una de las estratègies claus
per a mantenir el control sobre les dones, essent a dia d’avui, la violació de
Drets Humans més universal, impune i soterrada de totes.
El
fil conductor és que el govern de l’estat amb el seu avantprojecte de llei
sobre els “drets de la dona prenyada” atenta contra l’autonomia reproductiva de
les dones i respon a la voluntat de tutelar els seus drets i seva capacitat de
decisió.
Ens
guanyarem a pols la igualtat real entre dones i homes. Les dones som fortes,
valentes, creatives i decidides. Seguirem teixint per eradicar la violència de
gènere del sistema patriarcal contra la meitat de la població.
Del
2008 al 2014, segons dades del Departament d’Interior hi hagut a Catalunya 66
dones i dues menors assassinades per parelles o ex parelles, 6 de les quals han
mort el 2014. De totes elles havien denunciat 19.
Pel que fa a indicadors com el
nombre de denúncies o de detinguts en l’àmbit de la parella veiem amb molta
preocupació la disminució d’aquests. Hem passat de les més de 14.000 denúncies
i 7.810 detinguts del 2009,
a les 12.400 denúncies i 5.671 detinguts del 2013.
Aquesta constatació fa que haguem de preguntar-nos quin sentit té continuar
insistint en les denúncies, quan la recepció judicial de les mateixes és tan
minsa.
Les
dades de victimització també són contundents: més del 26% de les dones de
Catalunya han patit violència masclista greu al llarg de la seva vida segons
l’Enquesta de Violència Masclista de Catalunya (2010) amb una especial
incidència en dones joves.
L’actual
context de crisi i de retallades no ajuden a minvar la violència que s’exerceix
vers les dones només pel fet de ser dones, una violència de caire estructural i
específica que no podem posar en el mateix calaix que la resta de la violència
interpersonal perquè és resultat d’unes relacions de gènere basades en el
sexisme, la discriminació i la desigualtat masclistes. Una violència que com
molt bé defineix la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència
masclista es dóna en l’àmbit de la parella, el laboral, el familiar i el social
i comunitari i les seves formes son els abusos sexuals, físics, psicològics i
els econòmics. Cal afegir també l’àmbit institucional on actualment les dones
pateixen una doble victimització quan no se les creu, quan no tenen recursos on
poder acollir-se, quan han d’afrontar que el seu agressor demana la custòdia
dels fills i filles que també han viscut la violència.
Les condicions de vida, els
ingressos, l’educació, el treball, les condicions laborals, pensions, voluntat
de controlar el nostre cos, son diversos tipus de violència que no estan
contemplades com una prioritat a combatre i que fan que les desigualtats
augmentin i siguin motiu de vulnerabilitat.
Tot
i que els discursos oficials insisteixen en que les dones han de denunciar, el
fet és que augmenten les renuncies a continuar el procediments judicials, es
concedeixen poques mesures cautelars (a Catalunya més d’un 60% de les ordres
d’allunyament són rebutjades).
Alhora
ens trobem amb un afany privatitzador del Govern que poc a poc va desmantellant
serveis i recursos d’atenció social i un model de gestió pública a partir de
retallades pressupostàries que minven la capacitat de donar resposta pública a
l’atenció psicosocial i jurídica de les dones que pateixen violència.
Una
inexistent priorització i aposta per les polítiques públiques de dones i
d’equitat, el desmantellament que resulta de la reforma dels Ens locals, la
privatització o externalització de serveis amb la conseqüent reducció de
personal en els Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE) i els Serveis
d’Atenció Residencial (SARS) o la reducció de personal en els Jutjats
especialitzats, o la reducció de les campanyes efectives d’informació i ajut a
les dones perquè puguin sortir de les situacions de violència de manera precoç
així com les campanyes de sensibilització i prevenció a joves.
Les
entitats de suport cada vegada més tenen dificultats per poder fer
acompanyaments i atencions a les dones, els programes de prevenció han patit una disminució important,
la coeducació ha caigut de la LOMCE, la formació, capacitació a professionals
de tots els àmbits ha desaparegut i la promoció necessària per a implicar a
tota la ciutadania, també ha minvat.
Tanmateix
la societat en general ha d’implicar-se front aquesta violència i exigir-nos el
compromís ferm en el rebuig de les diferents accions que com a col·lectiu i
individualment podem realitzar per confrontar aquestes violències i no
permetre-les.
Davant
aquesta situació les entitats, organitzacions,.... sota signants
Diem
PROU VIOLÈNCIA i prou AGRESSIONS contra les dones i reclamem RECURSOS ADIENTS I
NECESSARIS per fer-hi front.
1. Ple desenvolupament de la Llei Integral i de la
Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista.
2. Pacte nacional amb recursos per l’eradicació i
la prevenció.
3. Programes de formació a professionals.
4. Mesures efectives d’atenció, per a dones,
adolescents i fills/es.
5. Mesures efectives de protecció, i mesures
efectives contra la pobresa i la desocupació.
6. Protocols contra la violència masclista a totes
les empreses.
7.
Elaboració i desenvolupament d’una llei pròpia de drets de salut sexual i
reproductius.
Barcelona,
19 de maig de 2014
 |
| l'actriu Carme Sansa llegeix els nom de les dones assassinades |
Hem acabat amb un crit: Prou violència contra
les dones! i un compromís: Si ens toquen a una, ens toquen a totes!
Àngels T.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada