Cal proximitat també per a l'escola pública.

Des de fa un any estic fent una immersió en temes d’educació. La defensa de l’escola i l’ensenyament públiques han passat de ser una reivindicació general a mirar d’estudiar la lletra petita, el que vol dir en detall, en el territori, aquesta important reivindicació en favor de l’escola pública, catalana i de qualitat. 

Reprodueixo l’article publicat per l’Independent de Gràcia aquesta setmana, sobre l’escola pública a Gràcia i la necessitat d’un institut a la Zona Nord del districte: 

Proximitat per a l'escola pública.

El passat dijous 17 d’abril en veure la portada de l’Independent: “L’Ajuntament no preveu que sigui necessari l’IES Vallcarca fins el 2017” em vaig primer empipar i desprès enrabiar. Es reproduïen unes declaracions del regidor Gerard Ardanuy, portaveu de CiU per temes d'educació, treball i societat del coneixement en l’ajuntament de Barcelona.  

La necessitat del IES Vallcarca és molt compartida a Gràcia. Hi ha 7 centres educatius (Baldiri, Poveda, Segarra, Farigola, Montseny, Rius i Taulet i Turó del Cargol) orfes d’institut de referència i proximitat i com be s’indica en l’article, en el districte s’han aprovat diverses iniciatives en favor d’aquest. Alguna cosa voldrà dir. 

El Sr. Ardanuy, lluny de Gràcia, diu: que l’IES Vallcarca no és una necessitat, que aquesta s’activarà tan bon punt l’evolució demogràfica ho requereixi i que el 72% de les places que es necessiten es dirigeixen a centres adscrits fora del districte. Penso que això no és demografia, és ideologia!

Veure ‘morir’ el Bosch i Gimpera fa mal. La seva existència, provisional, fins i tot la seva ubicació, era fruit de la necessitat d’un IES per a les escoles públiques de La Salut, Vallcarca, Penitents i El Coll.  Caldrà tornar a lluitar!

Solar per IES Vallcarca cedit per AjBCN

Tornem una mica enrere. El 22 de maig del 2013, el Consell escolar del districte duia el punt Preinscripció curs 2013-2014. El gerent del Consorci d’Educació de BCN, Manel Blasco, va donar les dades de matriculació, natalitat amb una estimació d’uns 500 alumnes menys... a Barcelona.  

La coordinadora d’AMPAs de Gràcia que llavors estava treballant un estudi sobre l’escolarització pública al districte ens van il·lustrar amb dades segmentades que, partint de les del Consorci, donava uns resultats diferents per Gràcia. 

Aquí, no sols no estava disminuint la natalitat, sinó que anava en augment. En 2013, tampoc estava disminuint la demanda d’escola pública. Al contrari, en el districte des de fa anys va augmentant aquesta demanda i a més hi ha una fidelització de les famílies cap els instituts públics. És una tendència anterior a que la crisi colpeges econòmicament moltes famílies. Per què serà?

Ja llavors es va plantejar que l’ampliació de ràtios i/o aprovar bolets no és una bona política. Son pedaços. L’administració te l’obligació de garantir l’accés a l’educació pública i de qualitat a totes les famílies que desitgin dur els seus fills i filles a l’ensenyament públic. És un dret que no es pot garantir amb pedaços. I en una època de crisi econòmica com l’actual això genera un plus de necessitat.

D’aquí que calia l’elaboració d’un mapa escolar del districte. L’estudi de les AMPAs donava algunes pistes.

 

Escola de proximitat. És un concepte a afegir en la reivindicació del institut per a la Zona Nord. Front la dispersió dels joves per diferents barris, torno al inici, la reivindicació del IES Vallcarca sí és una necessitat. La “solució” de l’ajuntament és consolidar la matriculació fora del districte, amb una distància mitja de més d’un 1,5 km entre els centre educatius i els IES on les famílies es veuen obligades a enviar els joves. Entre dos i quatre parades de metro. L’estructura educativa és també un element afavoridor de cohesió social. La dispersió o segregació, no. 

En defensa de l'escola pública 13/12/12

En breu podrem estudiar les dades sobre matriculació per al nou curs 2014-2015 i gairebé es pot assegurar que entre temes a abordar ens trobarem novament amb dèficit de places públiques, alerta sobre els bolets, urgència de l’escola Univers, necessitat del IES Vallcarca... més els derivats de les retallades. Estaven ja identificats. L’ajuntament de Barcelona no pot mirar cap un altra banda, doncs es tracta de l’educació dels neus i nenes i joves d’una part de la seva, de la nostra ciutat.

Potser estaria be, en el proper consell escolar, convidar el Sr. Ardanuy, i oferir-li un bany proximitat.

Àngels Tomàs.