Època de confinament. Crònica d’una passejada.

Dimecres 6 de maig. Que be, ja podem sortir a caminar. Per franges horàries, com s’ha demanat. Per no haver d’ensopegar tothom sortint a l’hora.

Em decideixo a fer-ho. Tinc tantes ganes!!

M’entaforo els guants i la mascareta i surto a fer la passejada pertinent.

Recorregut: Plaça Revolució – Jardins Menéndez Pelayo.

Pujada per Verdi. Ostres no poca gent sense mascareta i  ostres que ple que està el carrer. No sembla que estiguem encara confinades. 

Arribo a la plaça de la Virreina. Més gent sense mascareta.  Gent corrent. Ah! Els esportistes no cal que en duguin. Hi ha una explicació lògica, però son les persones que et passen rosant, suant deu n’hi do, i que et poden llençar suor en un plis plas. No se.

Continuo pujant... Jardins Mestre Balcells. Estan preciosos. Verd espatarrant. Moltes flors.  Com no ha de ser... si som a la primavera, i res malmès. Fins aquest passat cap de setmana els parcs de la ciutat eren tancats.

Ah! Que bonic. Oh! Mes persones sense mascareta, ... però l’entorn és tan evocador que em distrec fins que ensopego amb un veí. Imagino que ho és perquè va acompanyant un gos. Perplexa em quedo. Li està insistint a la mascota que es fiqui entre unes plantes del jardí.  L’animal, més cívic que el seu passejant, es resisteix. Després d’uns segons d’observar la situació i rumiar si deia quelcom, decideixo no dir res i seguir pujant, mentre el veí continua insistint-li al gos perquè es fiqui entre els arbustos. Perquè ho fa? Imagino que per no haver de recollir la deposició.  Umm!

No he fet el compte exacte, però fins a Travessera de Dalt he crec que he vist uns 65%-35% persones si/no mascareta. Deu ser perquè sols és recomanable...

Ara toca la baixada. Entomo Verntallat i a mig carrer coincideixo amb una veïna coneguda. Ens parem a més distància de la senyalada. Parlem uns minuts i comentem el neguit de les passejades. Elles venen de Verdi. A tope, com un dia normal.

Ens acomiadem i continuo baixant fins agafar Torrijos. M’empipo. Sembla que hi hagi una manifestació. Potser és perquè acaba de passar un vehicle de la guàrdia urbana i la gent s’ha mogut de plaça Virreina.  Mascaretes? Comptades amb els dits de la ma.

Ja sabem que és emprenyador haver hagut d’estar tancades a casa vuit setmanes. Totes, excepte les persones que son serveis essencials i han hagut de sortir si o si, amb risc de contagi perquè la feina els obligava.

Sincerament l'experiència de sortir a passejar a les 8 del vespre ha estat una mica dantesca.

Per què d'aquestes quatre ratlles?

Potser per recordar que sembla que es va en el bon camí pel que fa a controlar el Covid19.  La tan anomenada corva s’aplana, el desconfinament per fases està a tocar, això fa necessari continuar seguint les mesures sanitàries, que ho son per seguretat. 

Ens ho recorden també tot el personal sanitari amb el que parlem: cura, prudència i mantenir les normes de seguretat recomanades per les autoritats sanitàries.  Estan molt, molt cansades, després de 60 dies treballant hiper intensiu. Si hi hagués una recaiguda el personal sanitari no estaria ‘fresc’ com ho estava fa dos mesos.

Ha estat molt dur per a les famílies, ha estat molt dur per al personal sanitari, ha estat molt dur per als establiments d’alimentació, ja estat molt dur per als serveis de neteja, per a les dones cuidadores a domicili i de les residències,..... cada sector d’una manera particular ho ha passat o està passant malament encara, per això sols demano que les ganes de gresca, el bullir la sang o el “a mi ningú no hem diu el que he de fer”, no ens portin a retrocedir a dos mesos enrere. Com a veïnat, crec que no ens ho mereixem.  

àngels t.

2020. Un Sant Jordi diferent

Relat curt. 

Des de finals del 70, el dia de Sant Jordi he participat, any rere any, en la parada de llibres i materials polítics que organitzàvem des dels col·lectiuu en els que militat i/o he col·laborat d’antuvi, el POR, l’Aurora, EUiA, la Fundació Andreu Nin, Pau Sempre,...

El 23 d’abril ha estat un dia de compromís. Quan el calendari de l’empresa encara no el marcava com jornada intensiva, jo demanava vacances per poder cobrir torns i també participar pel matí en l’organització i venda de roses per treure alguns calerons per sostenir activitats del col·lectiu, i per la tarda, anava a la parada de Les Rambles on hi havia llibres i materials de difusió política. Veient de molt de prop garrotades més un any.  

Amb la venda de roses popularitzada, tant que en cada cantonada de la ciutat hi havia joves d’una escola o grans de col·lectius d’allò més divers i al final del dia quasi havies de regalar-les, prioritzarem la difusió política i la venda de llibres. Podent participar llavors en dos parades diferents. Uau!

Amb la constitució de Guanyem primer i Barcelona en Comú després, les prioritats varien.

El Sant Jordi 2015 fou d’activitat gracienca a tope i així ha estat els darrers quatre anys: parada amb presència a l’espai públic, ara repartint tomateres, ara organitzant lectures poètiques a peu de carrer, recórrer carrers i places, visitant entitats de Gràcia. En un ritual entranyable, on trobes veïnes i activistes amunt i a vall, amigues, tot el dia.... i si dona temps a la tarda, manifestació al centre, prèvia compra d’alguns llibres.

Fins ara els Sant Jordi, estaven marcats per les novetats literàries –o no-, pels milions de roses que es preveia es vendrien i...... molt important, saber si seria un dia solejat o plujós. Mirant el cel, intentant dissuadir la pluja, perquè no espatllés la diada més de carrer i passeig.  Sempre dia de tràfec, però dins d’una monotonia, per dir-ho d’alguna manera,tot i els grans esdeveniment organitzats a ciutat.

Però ai! aquest 2020. Ens ha arribat un Sant Jordi encovinat on les propostes per fer activitats, manualitat, cants i altres, eren estressants per la quantitat, però en el meu cas, m’ho he passat d’allò més be.

He cercat poemes per llegir en el programa especial de Sant Jordi deRàdio Gràcia, he sortit al balcó a participar en l’activitat virtual #DesCollfina1Llibre organitzada pel centre cívic de El Coll, he participat, amb tot el consell municipal del districte, en la gravació felicitant la Diada de Sant Jordi al veïnat, gravant-nos a casa, he comprat un parell de llibres, fent comerç de proximitat –a dos llibreries diferents-.

I quan la vesprada era avançada, una metgessa (i veïna) del CAP Vila de Gràcia – Cibeles m’envià el poema d’una companya, "Sant Jordi va de blanc" fet, rascant un xic de temps, sobre la feina de les professionals de l’atenció primària i Sant Jordi. Em va emocionar. Vaig demanar-li permís per penjar-ho a xarxes. Reconeixement, a la meva manera, de la gran feina que estan fent.

 Vull que torni el Sant Jordi de

passejades, 
parades, 
tomateres 
i abraçades, 
però he de reconèixer que enguany m’ho he passat d’allò més be....

Ha estat un Sant Jordi, diferent. 


àngels t. 

RECONEIXEMENT

Reconeixement doble.

L'Independent de Gràcia  m'ha publicat aquesta nota d'opinió al número d'aquesta setmana. Degut a les moltes notícies i materials per publicar ha estat necessàriament escurçada, per manca d'espai. És una bona notícia que el nostre diari local disposi de molt material per a poder comunicar a les veïnes de veïns dels nostres barris. Bona feina, gent de l'Independent!

  

 Tanmateix, publico el text sencer on es fa palès el reconeixement i suport, a tota la gent, al veïnat que està responent total, i a les xarxes de suport i cures que estan fent un treball comunitari fonamental, aquestes setmanes.

Reconeixement.

El proper dimarts (31 de març) acaben les activitats programades a l’entorn del 8 de març al districte de Gràcia, tal com indica el programa Dia de les Dones a Gràcia 2020.
Però el cert és que van acabar abruptament el 12 de març quan es va indicar que calia aturar les activitats de caire col•lectiu i es van començar a anular les diferents convocatòries a causa de la epidèmia del COVID-19.

Tots aquest dies l’agenda ens recorda les activitats a les que teníem previst apropar-nos durant aquest més de març.

S’està agraint, i amb tota la raó, la feina del personal sanitari que se la ‘juga’ cada dia, de les persones que treballen en serveis essencials (neteja, alimentació, serveis socials, atenció domiciliària, transports, farmàcies, ... ).

Veiem com la inventiva ciutadana desplega una enorme creativitat, no sols entre sectors de la cultura, sinó que va més enllà com l’educatiu o l’esportiu. També es posen a disposició gratuïtament activitats com concerts, llibres el línia, teatre, classes, manteniment esportiu i corporal..

Les xarxes veïnals es van omplint de veïnes i veïns que volen col•laborar i donar un cop de ma amb el que calgui, ajudant a una persona gran o assessorant davant d’una desigualtat o injustícia. També per aquestes, on també intentem aportar el nostre granet de sorra, tot el reconeixement.

Malauradament hi haurà molts dies per parlar del coronavirus i les seves conseqüències en la societat, la salut i la vida quotidiana, per això ara estaria be recordar i reconèixer l’esforç de molts equipaments i entitats de Gràcia que durant mesos han estat treballant per preparar la programació del 8M i s’han quedat sense poder-la realitzar.

A la programació hi havia des de teatre, xerrades, activisme feminista, contes, tallers de coneixement, cures o autodefensa a exposicions, cinefòrums, passant per la Grassonada Feminista, Risoteràpia per a Dones, rutes com La Gràcia de les dones obreres, burgeses, artistes o la d’Urbanisme i Gènere del Coll, i el teatre i la música, amb obres com Ocho Mujeres o La Lola. Memorias de una mujer republicana, La Dona a la música, tallers de Dancehall, Gospel Singers, i documentals reivindicatius com Cadena Global de Cures i The Bass of Women, o la Collçotada feminista.

Citar també les exposicions, ben diverses: Las Magas, Art i Feminisme, Dones i Aigua, Gordofòbia: un tema de pes, o Cadena Global de Cures. A més de les ja realitzades.

Per acabar, en aquest més de març, solidari i feminista, tot el reconeixement i suport, a tota la gent, al veïnat que està responent total, i a les xarxes de suport i cures que estan fent un treball comunitari fonamental. I recordar que els serveis d’atenció a les dones davant de situacions de vulnerabilitat o agressions masclistes continuen actius.

Que el COVID-19 no ens escapci cap dret!   

 

#EnsEnSortiremJuntes 

 àngels t.

Dia a dia teixint contra les violències masclistes. El paper dels ajuntaments.

En el marc dels Dilluns Republicans que organitza la Fundació l'Alternativa, el 13 de gener varem fer la tertúlia programada sota el títol Dia a dia teixint contra les violències masclistes. El paper dels ajuntaments.

Les reflexions sobre aquest tema, que parteixen de les experiències dels darrers anys, estan gravades en la sessió que es va fer via straming. 

https://www.youtube.com/watch?v=DrAV9S6ZpA0

La conferència també ha estat publicada el 15/02/2020 per SinPermiso , 
i posteriorment, en català, al web de L'Aurora  http://lauroraom.cat/2020/02/15/dia-a-dia-teixint-contra-les-violencies-masclistes-el-paper-dels-ajuntaments/  

La lluita contra les violències masclistes fa anys que s'esta duent, des de col·lectius feministes, entitats, dones juristes, institucions, i milers i milers, milions de dones que ens esperonen i pressionen a continuar treballant per poder acabar amb aquesta xacra social i en la transformació social.

àngels t.  

Contaminació de l'aire i salut. Rabiosa actualitat.

Aquests dies,  coincidint amb la mobilització sobre l’emergència climàtica, s’està  publicitant diferent informació sobre la gravetat que suposa suportar una deficient qualitat de l’aire a les nostres ciutats. 

La darrera xifra donada des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) estimant en unes 351 morts prematures a la ciutat per aquesta causa en 2018 és un seriós toc d’alerta que obliga a prendre mesures per fer-ne front. També des de la UE hi havia encesa la llum vermella.

Des de l’ajuntament de Barcelona i l’àrea metropolitana s’acaben d’acordar propostes per fer front a la contaminació de l’aire. A partir del gener del 2020 una ordenança municipal regularà la zona de baixes emissions permanent, entre d'altres actuacions. 

Hi ha mesures molt actives per fer front a aquest problema denunciat reiteradament a Gràcia, en el Consell de Salut i també a l’Independent de Gràcia.

 

Ens sembla interessant recuperar la tribuna de l'Independent de 17 de juny de 2016 “Contaminació de l’aire i salut” de la Comissió de salut de Gràcia en Comú, sobre aquest tema de rabiosa actualitat, avui.

   

Ens hi va la vida! Comencem a respirar amb tranquil·litat!

àngels t.

Dones de Pes. Mes de dos anys de vida.

Acabant etapa, em ve de gust explicar un xic sobre Dones de Pes. La idea arriba a la Plaça de la Vila de la ma de les activistes veïnals i Comunicadores amb Gràcia, Conxa Garcia i Sara Reñé.  Idea força interessant. La recollim. El Pla d’Actuacions del districte contempla el Foment de les dones de Gràcia mitjançant la memòria històrica.  La proposta encaixa perfectament. Quan arriba el moment, comencem a posar fil a l’agulla.  

Incorporem el punt en el Consell de les Dones de Gràcia. Presenten el projecte la Conxa i la Sara, dones del Consell. Això és el 2 de febrer de 2017.

Des d’aleshores fins el darrer cap de setmana de juny/2019 en que he pogut lliurar DONES DE PES a la pregonera de la festa major del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, Gislinde Ritter i als creadors de la gegantona del Camp d’en Grassot, la Bruixa Violeta, hem fet un llarg i bonic recorregut.

Val a dir que mentre treballàvem Dones de Pes, regidoria comentà la possibilitat de que fora el regal institucional durant l’any festiu gracienc 2018-2019. El regal institucional és el regal amb que el districte obsequia als carrers guarnits de la festa major, a entitats, col·lectius graciencs i persones i entitats convidades que visiten el nostre districte durant un any.

Tornant a la creació de Dones de Pes. Es proposa un procés de creació col·lectiva que, tot i que s’ha explicat bastant en les diferents presentacions, vull recordar-lo, perquè ha estat un projecte molt bonic, a partir de dones, veïnes i integrants del Consell de les dones de Gràcia.

El 2 de febrer de 2017, es presenta la proposta de continguts. També la metodologia. Biografies de dones bastant anònimes de Gràcia o relacionades amb Gràcia. No vives. Treballar  mitjançant un procés col·lectiu.  La proposta te molt bona acollida.

Acordem fer crida a participar-hi, entre les integrants del consell que no han assistit a la reunió del 2 de febrer. Següent pas. Ens trobem el 14 de febrer Sara, Conxa, Maud, Àngels, Rita i Montse. Comencem a revisar la relació inicial de dones, ajustem criteris, diferents èpoques, professions, inquietuds socials. També a adjudicar-nos biografies.

En posteriors sessions s’incorporen Rosa, Josefina i Mònica i una mica més tard els germans Ribot (Domènec, Eulàlia i Jaume).

Mentre, van agafant forma les biografies de l’Amàlia Domingo, d’Ángeles López de Ayala, de Teresa Claramunt, de Dolors Lleonart, de Maria Baldó, de Clementina Arderiu, de Francisca Rius, de Margaret Gross, de Maria Mullerat, de Remedios Varo, de Mª Antonieta Cot, de Mª Teresa Balcells, de Dolors Canals, de Rosa Balcells, de Núria Folch, d'Isabel Vicente, d'Otilia Castellví i d’Emèrita Arbonès, fent cerques bibliogràfiques i/o memòria oral amb familiars i coneixences...

Fins a catorze reunions, a banda de les que cada autora ha tingut de “tutoria” i les de les coordinadores amb l'equip editorial 

 

Fent revisió de textos

El projecte l’hem coordinat entre la Sara, la Conxa i l’Àngels. Son d’aquells que t’arriben a l’ànima i al cor. Ens hem abocat les autores (totes) en la seva elaboració i també en la seva difusió mitjançant les presentacions.

Dones de Pes ha estat com una petita revolució: línia de treball col·lectiu i participatiu, sobre moltes dones, escrit per moltes dones i, per arrodonir-ho, presentat de manera descentralitzada en els cinc barris del districte: Vallcarca, la Vila, El Coll, La Salut i Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.

31/01/2019. Vila de Gràcia.

19/02/2019. Camp d'en Grassot

La idea de fer presentació en tots els barris forma part de la descentralització que ha treballat el govern del districte durant el mandat. Un encert les diferents presentacions acollides en la biblioteca Jaume Fuster i la Vila de Gràcia, en el Casal Cardener i en el centre cívic El Coll–La Bruguera i La Sedeta. Amb forta relació de les diferents companyes, veïnes, autores i biografiades amb el territori.

05/03/2019 La Salut

07/03/2019. El Coll

A més va ser en aquestes presentacions on les autores explicaven la relació establerta amb la biografiada, sentiments, elements de cerca, el impacte de la lluita revolucionària d’algunes, el feminisme d’altres, la sensibilitat artística de l’àvia o de les músiques que havia conegut, pedagogues i metgesses pioneres, treballadores exiliades, mestres, republicanes, lliurepensadores, espiritistes, revolucionàries… Molt per aprendre i per continuar treballant!

15/11/2018. Presentació a la Biblioteca Jaume Fuster. Vallcarca.

Dos apunts per anar acabant. La presentació (primera) en una tarda de forta tempesta a Barcelona, crec que va ser qualsevol cosa, menys tradicional.  Deu dones presentant el llibre. Em va semblar ésser davant d’un rècord Guinness. Molt d’agrair totes les persones que en un dia tan complicat s’aproparen a la Jaume Fuster a fer-nos costat al projecte i a les veïnes de Gràcia que el feren possible.

El 24 d’abril de enguany, una àmplia representació de les autores participen en l’entrega dels XXIV Premis Vila de Gràcia per recollir el Premi a la millor tasca de recerca o divulgació històrica en defensa de la memòria col·lectiva de Gràcia, atorgat al projecte Dones de pes per la publicació del seu llibre.

Com assenyala el títol d'aquesta ressenya, el projecte va començar a gestar-se fa més de dos anys, i la via de coneixement, difusió i visibilització de les dones biografiades ho ha estat per diverses vies: les presentacions, el boca-orella, el interès de moltes veïnes i veïns que han cercat el llibre en les llibreries de Gràcia i altra via –força important-  el esdevenir regal institucional de Gràcia 2018-2019. 

Per a mi ha estat un plaer i un orgull formar part d'aquest projecte tan coral, des de les diferents etapes del mateix i poder compartir amb totes les autores la iniciativa i el resultat d'aquesta.

Crec que la seva grandesa rau en el fet que DONES DE PES continuarà caminant amb més lectures, difusions i presentacions que ens demanen, fins i tot, més enllà del circuit gracienc. A més aquestes 18 dones estaran molt presents en el dia dia del fer i treball en el nostre districte. Ens 'vigilaran', i orgulloses estarem.

Quadre en el despatx del regidor de Gràcia, l'Eloi Badia.

La memòria històrica és imprescindible. Descobrir, investigar, donar veu al fet i lluitat per les dones, de justícia!

Recomano la lectura de DONES DE PES. 18 dones de Gràcia. 1835 - 2015, també perquè a través d'aquestes biografies es recorre per més d'un segle i mig d'història. De la nostra història.

Seguim!

Àngels T.

Més de 1000 dones assassinades

El passat 14 de juny sota el títol 1.000 dones assassinades  L'Independent de Gràcia em publicà aquesta nota, que reprodueixo aquí. 
Malauradament el títol originari ha estat sobrepassat, per això aquest post es titula "Més de 1000 dones assassinades".

Aquesta setmana s’ha obert pas als mitjans una esfereïdora notícia: des de 2003 (moment en que es comencen a comptabilitzar les dones mortes per aquest motiu) 1000 dones han estat assassinades, víctimes de la violència masclista.

Val a dir que el nombre de dones mortes víctimes de violència masclista es major d’aquest 1000, perquè s’han estat comptabilitzant sols els casos en els que hi havia una relació de parella o ex-parella. Però violència masclista és més.

És prou greu, com per veure la necessitat de parlar-ne sense ser ni 25-N, ni 8-M , ni haver patit recentment la mort d’una veïna, per aquests motius, a la nostra ciutat.

M’agradaria reflexionar sobre això, sobre la gravetat de la situació, sobre lleis i protocols no implementats econòmicament o la manca de desplegament de la llei catalana pel que fa a capítol destinat a l’educació, sobre les moltes desigualtats encara existents en tots els camps vers les dones, sobre el sistema patriarcal,…. Cal picar molta pedra. També a la nostra Gràcia estimada. Per a les que vivim i per a les que ens visiten.

He trobat força complert l’article de 10 de juny de 2019 de El Periòdico que sota el títol “Mil assassinades per la violència masclista des del 2003” finalitza amb la reflexió d’una jutge de primera instància que comparteixo bastant: “Sé que sona una mica a tòpic però educació, educació i educació. En l’àmbit penal, gestionem els fracassos, quan el mal ja s’ha produït, però per evitar-lo, s’ha de prevenir i educar a les escoles i les famílies i en els mitjans de comunicació. Quan tots vegem les dones com a iguals, no hi haurà problemes”.

Al fil d’aquesta reflexió vull felicitar l’esforç que des de diferents AFAs i AMPAS d’escoles de Gràcia estan fent amb xerrades, tallers i altres dinàmiques sobre coeducació, escoles feministes amb propostes educatives que busca la transformació social, l’emancipació de les persones. En definitiva educació per a les aules, i fora d’elles, per aconseguir fer decréixer la gràfica de la xacra social que és la violència masclista.

També fer palesa la participació de tot d’entitats dels nostres barris en la formació sobre el protocol contra les violències masclistes a les festes majors i que sens dubte serà d’utilitat en aquests marcs i també a la interna dels mateixos col·lectius. 
http://www.independent.cat/2019/06/16/1-000-dones-assassinades/
Seguim!

àngels t.