dissabte, 9 de maig de 2020

Època de confinament. Crònica d’una passejada.




Dimecres 6 de maig. Que be, ja podem sortir a caminar. Per franges horàries, com s’ha demanat. Per no haver d’ensopegar tothom sortint a l’hora.

Em decideixo a fer-ho. Tinc tantes ganes!!
M’entaforo els guants i la mascareta i surto a fer la passejada pertinent.
Recorregut: Plaça Revolució – Jardins Menéndez Pelayo.
Pujada per Verdi. Ostres no poca gent sense mascareta i  ostres que ple que està el carrer. No sembla que estiguem encara confinades. 
Arribo a la plaça de la Virreina. Més gent sense mascareta.  Gent corrent. Ah! Els esportistes no cal que en duguin. Hi ha una explicació lògica, però son les persones que et passen rosant, suant deu n’hi do, i que et poden llençar suor en un plis plas. No se.

Continuo pujant... Jardins Mestre Balcells. Estan preciosos. Verd espatarrant. Moltes flors.  Com no ha de ser... si som a la primavera, i res malmès. Fins aquest passat cap de setmana els parcs de la ciutat eren tancats.

Ah! Que bonic. Oh! Mes persones sense mascareta, ... però l’entorn és tan evocador que em distrec fins que ensopego amb un veí. Imagino que ho és perquè va acompanyant un gos. Perplexa em quedo. Li està insistint a la mascota que es fiqui entre unes plantes del jardí.  L’animal, més cívic que el seu passejant, es resisteix. Després d’uns segons d’observar la situació i rumiar si deia quelcom, decideixo no dir res i seguir pujant, mentre el veí continua insistint-li al gos perquè es fiqui entre els arbustos. Perquè ho fa? Imagino que per no haver de recollir la deposició.  Umm!

No he fet el compte exacte, però fins a Travessera de Dalt he crec que he vist uns 65%-35% persones si/no mascareta. Deu ser perquè sols és recomanable...

Ara toca la baixada. Entomo Verntallat i a mig carrer coincideixo amb una veïna coneguda. Ens parem a més distància de la senyalada. Parlem uns minuts i comentem el neguit de les passejades. Elles venen de Verdi. A tope, com un dia normal.
Ens acomiadem i continuo baixant fins agafar Torrijos. M’empipo. Sembla que hi hagi una manifestació. Potser és perquè acaba de passar un vehicle de la guàrdia urbana i la gent s’ha mogut de plaça Virreina.  Mascaretes? Comptades amb els dits de la ma.

Ja sabem que és emprenyador haver hagut d’estar tancades a casa vuit setmanes. Totes, excepte les persones que son serveis essencials i han hagut de sortir si o si, amb risc de contagi perquè la feina els obligava.

Sincerament l'experiència de sortir a passejar a les 8 del vespre ha estat una mica dantesca.

Per què d'aquestes quatre ratlles?
Potser per recordar que sembla que es va en el bon camí pel que fa a controlar el Covid19.  La tan anomenada corva s’aplana, el desconfinament per fases està a tocar, això fa necessari continuar seguint les mesures sanitàries, que ho son per seguretat. 

Ens ho recorden també tot el personal sanitari amb el que parlem: cura, prudència i mantenir les normes de seguretat recomanades per les autoritats sanitàries.  Estan molt, molt cansades, després de 60 dies treballant hiper intensiu. Si hi hagués una recaiguda el personal sanitari no estaria ‘fresc’ com ho estava fa dos mesos.

Ha estat molt dur per a les famílies, ha estat molt dur per al personal sanitari, ha estat molt dur per als establiments d’alimentació, ja estat molt dur per als serveis de neteja, per a les dones cuidadores a domicili i de les residències,..... cada sector d’una manera particular ho ha passat o està passant malament encara, per això sols demano que les ganes de gresca, el bullir la sang o el “a mi ningú no hem diu el que he de fer”, no ens portin a retrocedir a dos mesos enrere. Com a veïnat, crec que no ens ho mereixem.  


àngels t.

Cap comentari:

Publica un comentari