La salut, és quelcom més... 

Quan veig les noticies als mitjans en relació a la situació de vulnerabilitat que estan sumides milers i milers de famílies que han de recórrer a les prestacions dels serveis socials i/o a les xarxes de suport, davant les dificultats de poder fins i tot accedir a l'adquisició d'alimentació, penso en que una part de la població no es va arribar a recuperar de la crisi del 2008 i també com en determinats sectors els empresaris s'han vingut aprofitant 'practicant' la sobreexplotació en les condicions de treball de les persones que tenen empleades. Aprofitant-se de persones que cobraven l'atur i sols els complementaven, aprofitant-se de que havia molta ma d'obre i que no importa en les condicions que oferissin feina, sempre hauria algú/alguna que ho acceptaria, doncs quan hi ha necessitat, hi ha poca organització sindical i força picaresca i/o frau, algú acabarà treballant ni que sigui per molles.

.... i tot que haver malalties professionals, algunes d'elles no reconegudes (fibromiàlgies, musculars, càncers produïts per l'exposició a l'amiant,...), tot i que cada dia hi ha espais sanitaris, com els de l'atenció primària que cada dia es treballa més amb visió comunitària -salut comunitària- s'aborda la salut, no únicament des del punt de vista de la sanitat, sinò també fent diagnosi des de la vessant  comunitària. Això vol dir identificar els determinants de salut, fer prevenció,... Tot això està relacionat.

 

Amb motiu del Dia Internacional de la Salut vaig escriure sobre això, en una carta a El Periòdico, que van publicar-me el 12 d'abril. 

 

No se si  m'en vaig sortir gaire amb el que volia assenyalar. 

Rebost Solidari de Gràcia, cada dia més atencions

Aquí el text en català:

 

Les meves reflexions en torn al Dia Internacional de la Salut. 

La salut és més que l'absència de malaltia. La manca de qualitat de vida: problemes d'habitatge, sobreexplotació, treball precari, dificultat d'accés a la sanitat ... són causes que emmalalteixen a sectors de la població. Una idea sobre la qual fa molt que reflexiono. Aprofito que el 7 d'abril va ser el Dia Mundial de la Salut per a considerar que si les condicions laborals en general fossin dignes --salarios correctes, amb contracte i dret a prestaciones-- una part de la població potser no estaria patint malalties poc visibles com ansietat, depressions, fibromiàlgies ... Potser no caldria haver de dirigir-se als serveis socials o entitats socials en demanda d'alimentació.

Aquest any, amb el covid-19, s'ha disparat tot, i sembla que les grans penúries d'una part de la població són culpa de la pandèmia. I en part així és. Però per a qui fins ara treballava sense contracte, en 'negre', accedir a recursos de les administracions està sent un drama o directament no té dret a ells. Què té a veure això amb la salut de la població? Doncs jo crec que bastant. Perquè a més d'haver de destinar les administracions recursos suficients per garantir la sanitat pública i universal, per a tota la població, revertint les retallades d'anys anteriors, aquelles (les administracions) haurien d'estar vigilant proactivament que les empreses i ocupadors compleixin els convenis i la legislació laboral. També l'accés a un habitatge digne milloraria sens dubte la salut emocional i mental de moltíssimes famílies.

Per tant, per aconseguir l'equitat en salut s'han de garantir condicions de vida dignes, revertir les retallades en la sanitat i liberalitzar les patents per aconseguir també l'accés universal a la vacunació.

Per acabar, deixo aquí l'enllaç de l'Observatori que fa pocs mesos s'ha posat en marxa des de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, l'Observatori de Salut i Impacte de Polítiques amb dades socials segregades territorialment. Força interessant. 

àngels t.