dijous, 29 d’octubre del 2020

Per Tots Sants, in memorian.

 

Jo no he anat pràcticament mai al cementiri, tot i que tenia i tinc els avis (a Sant Andreu, a Terrassa i a Collserola).

Els pares no hi son perquè varen decidir que volien ser incinerats, i ara formen part de la terra.

Per tant, tot i que el dia de Tots Sants no ha estat referencial per a mi encara que si que ho era a casa, potser perquè durant aquest mesos de pandèmia amb patiment i angoixa per a la nostre gent gran i per la meva més propera no he pogut patir perquè ja fa un temps que no els tenim a prop, més enllà del dia que ens van deixar, avui tinc un explícit record per en Rosendo i l’Alejandra.

Estaríeu patint força.

El pare, a la residència, amb la seva cruel malaltia degenerativa.

 

La mare, discutint-nos estimadament, perquè voldria continuar sent totalment autosuficient tot i veient que li anaven minvant les forces. 

 

 

Fort pensament per a vosaltres.

 😘😘


àngels t.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada