dimecres, 20 de maig de 2020

La RBU*, necessària i possible

[*] Renda Bàsica Universal

Escoltar el passat cap de setmana a Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d'Espanya, dient que aquest organisme empitjora les seves previsions per a l'estat espanyol i demana ajustos a mig termini, explicacions plasmades en aquest article de La Vanguardia del 18/05/20 "Banco de España empeora sus previsiones y pide ajustes a medio plazo", dona per pensar i decidir que no podem perdre ni un minut en continuar treballant resposta social i política perquè volem que la sortida a aquesta crisi sigui: primer las persones.  

Es per això que recupero l'article publicat en el setmanari l'Independent de Gràcia el passat 9 de maig de 2020, sota el títol "Salut comunitària i cures". Allí explico el treball de formiga que estan fent els diferents espais de salut comunitària que al voltant dels CAPs, desenes d'entitats, col·lectius dels barris i diferents serveis municipals que aborden, avaluen, proposen i alerten de les vulnerabilitats que pateixen i/o s'intueixen en diferents sectors poblacionals dels nostres barris. 

Recomano la lectura de l'article perquè contextualitza, des de la proximitat, la situació existent. Per no repetir-me vull continuar per on acabava l'article -necessàriament curt- per acomplir l'extensió que ens marca el mitjà gracienc.

Finalitza així:  "La pobresa no es pot cronificar. Això vol dir, entre d’altres coses, que cal obrir el focus i ampliar mirada i desenvolupar propostes. La Renda Bàsica Universal en podria ser una bona, perquè tothom pugui disposar d’un ingrés que permeti una vida digna. La distribució de la riquesa ja era un debat existent que, amb aquesta crisi, es fa més evident que cal afrontar.


Finalment, ens en sortirem! I tant. Però per aconseguir-ho, caldrà també més recursos per a la sanitat pública, més recursos per a l’atenció primària, més salut comunitària, més incidència comunitària i més cures col·lectives."

http://www.independent.cat/2020/05/09/salut-comunitaria-i-cures/
La gravetat de la situació econòmica de milions de persones, força agreujada a més per la pandèmia del #Covid19 aquí (a Catalunya i a Espanya) ha posat sobre la taula el fet que milers de persones sobreviuen, mes a mes, amb sous de misèria, que ara, a més, han deixat de cobrar. Milers i milers de famílies que les economies precàries han caigut perquè els llocs de feina s'han parat a causa de l'estat d'alarma. Molts acomiadats i acomiadades. Altres famílies amb ERTOS o autònomes de les professions més variades. Diria que l'estat d'alarma a deixat a la vista les vergonyes, les conseqüències, d'un sistema que trepitja i vulnera molts drets, i un de fonamental, que tot sovint, ni es te present, que és el dret a una vida digna.  

Recordo quan, en 2001, es començava a encunyar el lema "Un altre món és possible" sorgit dels col·lectius activistes i socials aplegats en el Fòrum Social Mundial.



Ha plogut molt des d'aleshores. Les polítiques neoliberals aixafaren com una piconadora drets i esperances de pobles i d'amplis sectors populars i treballadors de la població mundial. 

Quan arribà la crisi financera en 2008, originada a EEUU, primer amb les hipoteques  subprime, bombolla immobiliària, pujada del preu del petroli,...  que esdevingué amb efectes sobre tot el planetades del moviment altermundista es pensava que havia una oportunitat, que d'aquella gran recessió mundial potser podien cristal·litzar les bases de noves relacions econòmiques i socials. 

Però de nou l'imperialisme i els seus instruments internacionals FMI, BM, treballaren ràpidament per salvar capitals, multinacionals, transnacionals, grans fons d'inversió... en lloc de salvar persones i drets. Aquests s'escolaren pel clavegueram de les polítiques econòmiques. A més continuant la majoria dels treballs de cura de les llars i les persones sense valor econòmic, recaient sobre les espatlles de les dones, sense percebre remuneració per aquestos. 

Ara, amb la situació que s'està obrint -d'augment de la pobresa en els nostres barris i ciutats-, des de diferents moviments socials, col·lectius i també algunes organitzacions polítiques s'aposta per propostes per evitar que aquesta crisi suposi una sangria social, que no la acabin pagant els mateixos sectors, les capes socials més desafavorides, com va passar en 2008.

Que sabem? Doncs que hi ha riquesa al mon i aquí, però aquesta està mal repartida.  L'article "Distribución de la riqueza en España: desigualdad para la que no se prevén cambios"  de El Salto de 22/01/2020 dona una breu pinzellada.

Cal posar-hi solució.  Que el % de persones sota el llindar de la pobresa hagi augmentat de manera exponencial amb l'atac del Covid19 mostra el que estava amagat -i ja era greu- i ara surt a la superfície, sent encara més greu. El dret a una vida digna on és aquí?  

Tot i que hi ha diferents prestacions econòmiques a càrrec de les comunitats autònomes. Aquí a Catalunya l'actual (transmutació d'anteriors) és la Renda Garantida de Ciutadania que és un ajut condicionat a determinades situacions de vulnerabilitat, havent de justificar-les i demostrar que ets persona pobre.  

Ara be, fa anys que hi ha economistes i activistes socials treballant en pro de la Renda Bàsica Universal (RBU), explicant i argumentant amb articles, col·loquis, ...S'ha convertit en un tema de rabiosa actualitat.  Aquesta proposta es defensada, cada cop més, per col·lectius feministes. 

Diferents espais estan aprofitant aquest temps de confinament per organitzar debats sobre la RBU, la seva actualitat i necessitat en tant que dret democràtic per a tota la ciutadania.  
Recentment he participat en dos xerrades-debat online d'aquesta temàtica. El primer va ser una sessió de formació organitzada el 25/03/20 per l'assemblea de Gràcia de Barcelona en Comú (sessió penjada a Fb). El segon debat el va organitzar la Fundación Socialismo sin Fronteras, el passat 16/04/20 sota el títol "Renda básica de cuarentena", amb exposició de Daniel Raventós. Però tot i que jo soc ben convençuda d'aquesta proposta, si res no falla, aquest cap de  setmana m'aproparé a una tercer trobada, l'organitzada el 23/05 per GràciaRepública amb la participació també de l'expert Daniel Raventós.

Hi ha recursos per a aplicar una Renda Bàsica Universal. Cal organitzar la redistribució de la riquesa

D'altra banda, també cal també estudiar com estalviar en despeses supèrflues per destinar els recursos per als serveis públics, que  s'han de reforçar, dotar de pressupost suficient, revertir les retallades en salut -a Catalunya, s'ha sigut campiona-, per exemple. 
Però això és tema d'altre post. 
Tot i així no puc contenir-me d'abocar algunes dades: 
- Amb diner públic, és a dir de totes i tots, es va rescatar la banca (62.295 milions d'euros) dels quals sols es van recuperar 3.873 milions d'euros. 
- L'estat espanyol va gastar, en 2019, 20.050 milions €, segons l'estudi del Centre Delàs d'Estudis per la Pau. És a dir, destinà 55 milions d'euros diaris en despesa militar.    

És a dir, recursos hi ha. Cal escollir, això sí, a que cal destinar-los. 

Ara mateix encara cal picar molta pedra. Aquí, més informació sobre el tema que ens ocupa, la Renda Bàsica Universal és una sortida al Covid19.  



àngels t.



 
   
     


 

Cap comentari:

Publica un comentari