80è aniversari 1936-2016: Va per tu, Juliana!

 Ahir va ser un dia important. Sota el títol "Jo vull la pau però no vull l'oblit", com a la resta dels districtes, varem commemorar els 80 anys de la guerra i la revolució. En actes a l'espai públic, assequibles al conjunt de la població, perquè la memòria ha d'arribar a tots els racons. Van tenir una molt bona resposta de veïnes i veïns. 
Deixo les paraules amb les que vaig obrir l'acte

"Bona tarda a totes i a tots. 
Avui 18 de juliol, la plaça del Diamant acull aquest acte de reconeixement i memòria, en el 80è aniversari del inici de la guerra i la revolució.
Aquesta activitat es desenvolupa simultàniament a tots els districtes de Barcelona. 
La conducció d'aquest acte anirà a càrrec del regidor del districte, l'Eloi Badia.
Abans però de passar-li la paraula al nostre regidor vull comentar-vos que, durant els propers tres anys, a Gràcia treballarem diferents activitats,sota aquesta mateixa mirada "Vull la pau, però no vull l'oblit". Encara hi ha molta feina per fer!
També recordar que aquí on som, a la plaça del Diamant, on hi ha un dels refugis que es poden visitar , sobre el que estem ara mateix, el record i la memòria son presents de manera permanent. Fins i tot des d'aquí podem llegir i sentir porcions de vida de gracienques i graciencs d'aquella època, de les seves vides, i que formen part de la nostra història.



I avui un record i reconeixement per totes les persones que varen viure en aquells moments. Voldria destacar la presència de la Juliana, lluitadora antifranquista, veïna de Gràcia, de l'associació d'ex-presos...que avui està aquí entre nosaltres. També va per tu, Juliana!
Eloi, tens la paraula!"

Per a les que no vareu poder acostar-vos ahir al Diamant, en aquest enllaç hi trobareu l'Oda a Barcelona de Pere Quart, que va ser llegida per Josep Fornés, acompanyat per la guitarra de Yeray Hernández. 
 
La interpretació de l’Oda a l’Alegria, de Ludwig van Beethoven, va anar a càrrec del Cor Aurica. 

En acabar, comentaven veïnes, activistes culturals i veïnals que havia estat una molt bona idea. També força veïnes tenien familiars que varen ser protagonistes en la guerra i la revolució. Jo vaig pensar, estaria tan content el papa de ser avui aquí...  Crec que va ser un pensament compartit.

Àngels T.