dijous, 19 de maig de 2016

de Gràcia a Sant Andreu: Ongi Etorri Otegui!

Ahir vaig sortir de Gràcia. La gent que em coneix ja fa broma. Com si estigués segrestada en el districte. Un tema de feina i de prioritats. Però ahir, era un dia especial. El dia que CIEMEN havia organitzat un acte de benvinguda a Arnaldo Otegui a Barcelona.

El dirigent abertzale que ha complert una condemna de 6 anys i mig per apostar lluitar políticament per un escenari de pau a Euskadi. Tot un contrasentit ... i una injustícia!

Per tant, ahir, que el barri de Sant Andreu va acollir i celebrar la llibertat d'Otegui, jo volia ser-hi. I vaig ser-hi amb d'altres companys i companyes de L'Aurora com la Conxa, l'Assun, el Francesc, el David, el Miquel, la Montserrat, l'Imma,... amb regidors del nostre ajuntament, com en Jaume, la Laia i el Gerardo, veïns i veïnes de Gràcia d'altres formacions que ens saludem pel carrer i a les lluites.

Com deia la Gabriela en la seva intervenció, hi ha que hem estat sempre en la defensa dels drets dels pobles, i molts de cops érem ben poquets i poquetes. En tots els exemples que va donar em vaig reconèixer, perquè jo també hi era.  Va ser un acte emotiu i amb potent contingut polític.


Faig meva la carta d'avui de L'Aurora, perque la comparteixo fil per randa i dono les gràcies al Jaume Asens per fer present la rebuda a la ciutat de Barcelona a Otegui.



Carta de L'Aurora 19/05/206 

Otegi a Sant Andreu





El futur de pau i esperança dels pobles és amb processos constituents i el dret a l’autodeterminació.
 

Rescat social, Rescat nacional, Repúbliques, un trinomi per resoldre la crisi econòmica, social i política estatal.

Tota l’esquerra catalana ha honorat a Arnaldo Otegi en llibertat.

Ha estat a l’emblemàtica Fabra&Coats al barri de Sant Andreu de Barcelona. On no molt lluny va haver-hi l’atemptat d’ETA a un centre comercial. Un atemptat “que amb tota la responsabilitat em dol i mai hagués hagut d’existir”, com ha expressat el líder de l’esquerra abertzale, artífex de l’estratègia democràtica i de pau, per cert ben unilateral, doncs l’Estat segueix tractant als presos con hostatges i amb venjança.

Gil de Matamala ha demostrat jurídicament que no hi ha proves verídiques que Otegi fora un terrorista, que tot ha estat un muntatge repressiu policíac. Com també ho és, pretendre ara, la inhabilitat a Otegi per ser lehendakari d’Euskadi.

Jordi Armadans de la Fundació per la Pau ha glossat l’aposta estratègica d’Otegi per la resolució del conflicte basc, “que sembla que a l’Estat no li interessi”, però als nostres pobles sí de totes maneres. Gemma Calvet ha fet el clam que sempre hem estat a favor d’una resolució democràtica i de la independència basca des d'uns postulats estrictes pacífics.

David Fernández, Joan Tardà, Gabriela Serra, David Minoves, president del Ciemen que ha organitzat l’acte. Lluís Llach.

Jaume Asens de BComú, com a tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, ha fet una solidària i càlida rebuda de la Ciutat de Barcelona a Arnaldo Otegi. Asens ha rebutjat la campanya vergonyosa de titllar de terrorista a Otegi.

L’esquerra catalana sobiranista ha estat ben compromesa, tant la federal, confederal com la independentista ha participat amb tarannà de front ampli democràtic català.

Joan Josep Nuet d’EUiA, Joan Tardà i Oriol Amorós d’ERC, Mireia Boya, Anna Gabriel, Gabriela Serra, Albert Botran de la CUP, L’Aurora, Acord d’Esquerres per la República Catalana, SI, ANC, Òmnium, Gerardo Pisarello i Laia Ortiz, i moltes més entitats i organitzacions.

La germanor entre Catalunya i Euskadi per la causa social i de la llibertat l’hem de compartir i estendre arreu de l’Estat.

La concepció estratègica de processos constituents confluents i de repúbliques és cabdal per una solidaritat democràtica.

El fet de projecte sobirà constituent és el contingut per la ruptura democràtica.

La perspectiva que superi el processisme convergent, que acata fil per randa les suspensions del Tribunal Constitucional i ajorna la superació i ruptura del marc constituent autonòmic del regne d’Espanya, ha de focalitzar-se que el poble de Catalunya decideixi d’una vegada.

Preparem les condiciones sense subterfugis, ni supeditacions ni subordinacions, per exercir la decisió catalana. Una República Catalana sobirana és la proposta democràtica necessària.








 Àngels T.

Cap comentari:

Publica un comentari