dijous, 20 de març de 2014

Eradicar la violència de gènere, també a Europa



Quan fa uns dies els mitjans varen publicar una enquesta europea sobre violència de gènere a Europa, les conclusions que donaven, dient que a l’estat espanyol hi havia menys perquè s’està més avançat, no em convencien pas.  

A Europa, igual que aquí el tema a anat cobrant força, sobre tot fent-lo sortir de l’àmbit de lo privat a l’esfera pública. I aquesta lluita, que d’una manera tenaç, de formiga, fa anys que a Catalunya es treballa des de la Plataforma unitària contra les violències de gènere, varem poder posar-la com exemple de treball des del carrer, amb les dones que pateixen violència i també exigint a les institucions en l’anterior congrés del Partit de l’Esquerra Europea (París, 2010).
Assemblea de dones. Paris 2010.

En aquell moment l’experiència ‘catalana’ amb l’aprovació d’una llei pròpia (Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. 2008) era bastant pionera. Recordo les companyes franceses que en trobades posteriors ens explicaren que elles estaven treballant l’aprovació d’un text inspirat en el que s’havia aprovat a Catalunya.

Per això, quan dilluns a la Plaça Sant Jaume, en la concentració que cada tercer dilluns de mes organitza la Plataforma unitària contra les violències de gènere, vaig escoltar la xifra de 9 dones assassinades en un mes, a l’estat espanyol, i la coordinadora va fer lectura del text que havien preparat per aquest mes, vaig fer meves les valoracions de la Plataforma sobre el informe europeu i que espero que compartiu, també:


“21 assassinades a 17 de març! 4 a Catalunya!
HEM D’ERADICAR LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES!

Els mitjans reproduïen aquest dies l’enquesta sobre la violència de gènere a Europa.
Una de cada 3 dones europees ha patit violència física o sexual!
Una de cada 20 ha estat violada!
El 43% ha patit violència psicològica per part de la seva parella!
El 55% ha patit alguna forma d’assetjament sexual!

Cauen els mites de que això només passa als països d’ Àsia, Àfrica o Amèrica llatina. Cauen els mites que només passa en famílies desestructurades o amb poca educació. Fent la progressió 62 milions de dones a Europa pateixen violència. El 75% de les dones directives ha patit assetjament a la feina.

Malauradament les xifres europees ens confirmen les de la última enquesta realitzada a Catalunya el 2010: Una de cada quatre dones a Catalunya ha patit una agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida.

És molt important posar dades per veure la magnitud d’aquesta lacra social. Per veure que no és un problema puntual d’un home que s’ha tornat boig. Aquestes dades ens revelen que hi ha una manera de relacionar-nos que manté la societat d’estructura patriarcal, on les dones encara som ciutadanes de segona categoria i això és concreta en molts casos en el domini dels homes sobre les dones, amb el maltracta i la violència impune i continuada.

Només hi ha una  directiva Europa sobre violència de gènere, l’ordre de protecció, però vist la dimensió de les xifres de l’enquesta ja s’apunta quines poden ser les recomanacions als 28 països de la Unió Europea.

En els mitjans s’ha destacat que en l’enquesta europea els països del nord, que fa anys han adoptat mesures d’igualtat i mesures econòmiques de cura de les persones que fan possible més incorporació de les dones a la vida pública i a llocs de decisió, les dones pateixen més violència física i sexual.

Aquesta dada, que ja havia sortit en altres estadístiques fa anys, no vol dir que els països del sud ho fem millor, ni vol dir que més llibertat i igualtat a  les dones porti més violència i que per tant tinguin que seguir protegint-les, retallant-li l’espai públic. Aquesta llibertat el que fa és que tinguin més consciencia dels seus drets, que sapiguen que l’amor no és violència, que els acudits sexistes o les humiliacions són violència, i fa que puguin verbalitzar i detectar la violència amb més facilitat que les dones de països en que encara es normalitza molts tipus de violència i per tant no es senten reflectides en els abusos que presenta l’enquesta.
I no només les dones i les dones joves, naturalitzen i no detecten com a violència fets fins i tot delictius, els i les professionals que les acullen molt sovint tampoc la detecten, la minimitzen, no se les creuen.

Es necessiten més recursos per poder fer l’acompanyament: Més recursos formatius: No volem passar de la tutela dels homes a la dels i les professionals, no volem la tutela de l’Estat o l’Església, volem agafar les regnes de les nostres vides i entrar dins els processos de decisió de la nostra societat.

Quan acompanyem a dones en els seu procés de recuperació, encara trobem masses portes tancades. La judicatura que minimitza els fets, els Serveis Socials que no donen prous recursos materials i d’enfortiment de les dones per el seu nou projecte de vida, la educació de les noves generacions encara no preveu en els seus currículums l’eradicació de la violència vers les dones.

En algunes entrevistes s’ha dit que aquesta diferència amb els països del nord és perquè fem les coses millor. Clar que en aquests últims deu anys hem avançat, però encara falta molt i no hem detectat que l’atenció sigui millor que els països nòrdics. No ho hem detectat així. Més de 2.000.000 de dones que són maltractades a l’Estat espanyol, més de 70 dones assassinades cada any, no són xifres com per dir que estem més avançats que altres països del nord d’Europa.

Aquest 8 de març hem sortit al carrer per defensar el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, davant la proposta de reforma de la llei dels drets sexuals i reproductius i d’interrupció voluntària de l’embaràs. Com fa trenta anys enrere la Plaça Sant Jaume va retronar amb les consignes antigues: “avortament lliure i gratuït” “nosaltres parim nosaltres decidim”.
Hem sortit al carrer per defensar els nostres salaris i el nostre dret a un treball digne. A una Educació i una Salut pública i universal de la millor qualitat i eficiència.

Avui hem de llegir el nom de 9 dones assassinades a tot l’Estat, una dona avui mateix assassinada amb una última amenaça de que sinó anava a casa seva es suïcidaria. 

A Catalunya hem de comptar-ne 4 i una d’elles molt a prop nostre al barri de Gràcia el 26 de febrer.

ELS HI DEBEM A TOTES LES DONES QUE PATEIXEN MALTRACTES!
ELS HI DEBEM A LES GENERACIONS FUTURES!
ERADIQUEM LA VIOLÈNCIA MASCLISTA! NI UN PAS ENRERE!
PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES!
17 de març de 2014”
(Reproduït de la web de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere. 

 Que no ens maquillin la realitat. Violència de gènere ni aquí. Ni enlloc!


Concentració 27Febrer per l' assassinat veïna de Gràcia.


 Àngels Tomàs.

  

Cap comentari:

Publica un comentari