#1AnyEnComú

El 24 de maig, primer aniversari de guanyar Barcelona en Comú a l'ajuntament de Barcelona. 

El passat dilluns per moltes gracienques i graciencs va ser un dia agredolç, doncs el dia abans havia hagut el desallotjament de l'espai social Banc Expropiat.

Durant aquest primer any el grup municipal ha treballat de valent, ha tret força temes endavant. Alguns d'ells amb el suport dels altres partits de l'esquerra, com no podia i podrà ser d'altre manera, doncs el resultat del 24 de maig del 2015 a Barcelona (com a d'altres ciutats, també) va deixar clar que som una ciutat plural i diversa. També va deixar clar que la ciutat de Barcelona va donar suport majoritàriament a opcions d'esquerres. 

Pel que fa al treball a barris. Gràcia en Comú les primeres mesures que hem pres tenen a veure amb la salut i la mobilitat, amb efectes saludables per a veïnes i veïns i treballar la diagnosi dels barris per detectar vulnerabilitats. Molts altres temes treballant que aniran quallant. Alguns d'ells compartits amb altres partits en el districte. Totalment lògic.

Ahir a la celebració, tallers amb retorn de les diferents àrees de les regidories, també retorn de l'alcaldessa, paella en comú, parèntesi per poder participar a la marxa de la dignitat i acte final on, prèviament, van ser presents temes tan candents com refugiats, banc expropiat i NuitDebout. S'intercalaren actuacions musicals. 

Hi va haver gent de Gràcia per arreu. El taller en el que varem participar Gràcia en Comú des de la fila 0 va ser el de Economia del Be Comú amb el tema del turisme.

Deixo algunes imatges dels molts moments viscuts ahir. 

 

 

 #1AnyEnComú

Continuem!!!
Àngels T.

de Gràcia a Sant Andreu: Ongi Etorri Otegui!

Ahir vaig sortir de Gràcia. La gent que em coneix ja fa broma. Com si estigués segrestada en el districte. Un tema de feina i de prioritats. Però ahir, era un dia especial. El dia que CIEMEN havia organitzat un acte de benvinguda a Arnaldo Otegui a Barcelona.

El dirigent abertzale que ha complert una condemna de 6 anys i mig per apostar lluitar políticament per un escenari de pau a Euskadi. Tot un contrasentit ... i una injustícia!

Per tant, ahir, que el barri de Sant Andreu va acollir i celebrar la llibertat d'Otegui, jo volia ser-hi. I vaig ser-hi amb d'altres companys i companyes de L'Aurora com la Conxa, l'Assun, el Francesc, el David, el Miquel, la Montserrat, l'Imma,... amb regidors del nostre ajuntament, com en Jaume, la Laia i el Gerardo, veïns i veïnes de Gràcia d'altres formacions que ens saludem pel carrer i a les lluites.

Com deia la Gabriela en la seva intervenció, hi ha que hem estat sempre en la defensa dels drets dels pobles, i molts de cops érem ben poquets i poquetes. En tots els exemples que va donar em vaig reconèixer, perquè jo també hi era.  Va ser un acte emotiu i amb potent contingut polític.


Faig meva la carta d'avui de L'Aurora, perque la comparteixo fil per randa i dono les gràcies al Jaume Asens per fer present la rebuda a la ciutat de Barcelona a Otegui.

Carta de L'Aurora 19/05/206 

Otegi a Sant Andreu

---

El futur de pau i esperança dels pobles és amb processos constituents i el dret a l’autodeterminació. 

Rescat social, Rescat nacional, Repúbliques, un trinomi per resoldre la crisi econòmica, social i política estatal.

Tota l’esquerra catalana ha honorat a Arnaldo Otegi en llibertat.

Ha estat a l’emblemàtica Fabra&Coats al barri de Sant Andreu de Barcelona. On no molt lluny va haver-hi l’atemptat d’ETA a un centre comercial. Un atemptat “que amb tota la responsabilitat em dol i mai hagués hagut d’existir”, com ha expressat el líder de l’esquerra abertzale, artífex de l’estratègia democràtica i de pau, per cert ben unilateral, doncs l’Estat segueix tractant als presos con hostatges i amb venjança.

Gil de Matamala ha demostrat jurídicament que no hi ha proves verídiques que Otegi fora un terrorista, que tot ha estat un muntatge repressiu policíac. Com també ho és, pretendre ara, la inhabilitat a Otegi per ser lehendakari d’Euskadi.

Jordi Armadans de la Fundació per la Pau ha glossat l’aposta estratègica d’Otegi per la resolució del conflicte basc, “que sembla que a l’Estat no li interessi”, però als nostres pobles sí de totes maneres. Gemma Calvet ha fet el clam que sempre hem estat a favor d’una resolució democràtica i de la independència basca des d'uns postulats estrictes pacífics.

David Fernández, Joan Tardà, Gabriela Serra, David Minoves, president del Ciemen que ha organitzat l’acte. Lluís Llach.

Jaume Asens de BComú, com a tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, ha fet una solidària i càlida rebuda de la Ciutat de Barcelona a Arnaldo Otegi. Asens ha rebutjat la campanya vergonyosa de titllar de terrorista a Otegi.

L’esquerra catalana sobiranista ha estat ben compromesa, tant la federal, confederal com la independentista ha participat amb tarannà de front ampli democràtic català.

Joan Josep Nuet d’EUiA, Joan Tardà i Oriol Amorós d’ERC, Mireia Boya, Anna Gabriel, Gabriela Serra, Albert Botran de la CUP, L’Aurora, Acord d’Esquerres per la República Catalana, SI, ANC, Òmnium, Gerardo Pisarello i Laia Ortiz, i moltes més entitats i organitzacions.

La germanor entre Catalunya i Euskadi per la causa social i de la llibertat l’hem de compartir i estendre arreu de l’Estat.

La concepció estratègica de processos constituents confluents i de repúbliques és cabdal per una solidaritat democràtica.

El fet de projecte sobirà constituent és el contingut per la ruptura democràtica.

La perspectiva que superi el processisme convergent, que acata fil per randa les suspensions del Tribunal Constitucional i ajorna la superació i ruptura del marc constituent autonòmic del regne d’Espanya, ha de focalitzar-se que el poble de Catalunya decideixi d’una vegada.

Preparem les condiciones sense subterfugis, ni supeditacions ni subordinacions, per exercir la decisió catalana. Una República Catalana sobirana és la proposta democràtica necessària.

 Àngels T.

Justícia per a Berta

Fa quinze dies que va ser assassinada Berta Cáceres. 
Ha hagut mostres de rebuig, de denúncia i de condol arreu del món. 
Con sigui que la situació de vulnerabilitat en la que es troben molts activistes dels drets humans i de la terra a Hondures continua, cal fer que la seva pèrdua no sigui tal.Ara cal exigir una comissió d'investigació externa per esclarir. 
 

JUSTÍCIA PER A BERTA
Fins que divendres vaig anar a manifestar-
me a la porta, no sabia que
a Via Augusta a tocar Gal·la Placídia
(costat Vila de Gràcia) estava el consolat d’Hondures. 

Us vull explicar perquè hi vam anar.
La matinada del 3 de març va ser
assassinada Berta Cáceres, lideresa
indígena, defensora dels DDHH,
del territori i del medi ambient.
Coordinadora del Consejo Cívico
de Organizaciones Populares e
Indígenas de Honduras. La seva
tasca i lluita era reconeguda més
enllà del seu país, una mostra va
ser la rebuda del premi internacional
Goldman 2015. Mentre dormia,
uns desconeguts van entrar
a casa seva la varen matar a trets.
Una setmana abans havia denunciat
l’assassinat de quatre dirigents
de la seva comunitat i l’assetjament
d’altres, que duen una lluita
de resistència front un projecte
hidroelèctric de l’empresa DESAAgua
Zarca, vinculat a empreses
transnacionals. A tot el món hi ha
dones, comunitats, que duen una
lluita permanent en defensa dels
seus drets, dels drets humans i per
l’apoderament de les dones. Berta
Cáceres, a la seva darrera entrevista
explicava “Nuestra vida pende
de un hilo”. Va ser premonitori. En
una crida d’urgència de les entitats
del moviment per la pau, DDHH i
de defensa de la terra, ens varem
plantar divendres al migdia a lliurar
un manifest a la cònsol hondurenya
per exigir aclariment i una
investigació avalada per instàncies
internacionals. Prou feminicidis!
És un clam ple de contingut, aquí
i arreu.

Carta publicada a l'Independent núm. 614. 18 de març de 2016.

També es pot donar suport, signant la petició:
 "Justicia ante el asesinato de Berta Cáceres, defensora feminista indígena" a Change.org 

Àngels T.

Visca el 8 de Març! Lluita avui i sempre!

Aquest matí, a la Plaça de les Dones del 36, hem celebrat el Dia Internacional de les Dones. En el Consell de les Dones de Gràcia varem acordar que fora el dia 6, per facilitar en cap de setmana i que no fes coincidència amb la convocatòria anual unitària. 

L'acte ha consistit en la lectura del manifest -novetat introduïda enguany-, elaborat i llegit col·lectivament per dones del Consell i després una actuació musical, la de Les Noves Cariàtides, que ha estat un plaer escoltar-les, per la música i continguts.

Josefina, Rosa, Núria, Eugenia, Rosa Mª, Rita i Àngels llegint el manifest

 

Aquí us deixo el manifest del que hem fet la lectura set veïnes de Gràcia. 

MANIFEST DEL 8 DE MARÇ

Amb totes dues mans

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tancat.

8 de març  (fragment) de Maria Mercè Marçal

Quan arriba el 8 de març , dia Internacional de les dones, les dones de Gràcia , conjuntament amb les dones de tots els barris, pobles i ciutats parlem amb veu alta en els nostres  escrits  i sortim unides en les  manifestacions al carrer.

Denunciem  les discriminacions que patim per ser dones, defensem la igualtat d'oportunitats i el respecte i visibilitat que mereixem. Destaquem  els nostres avenços i també senyalem els passos que de tant en tant ens fan anar enrere pel que fa als nostres drets, que són part dels drets humans.

Hi ha drets, com el dret al treball, el dret a no ser víctimes de la violència masclista, el dret a poder gaudir de l’espai públic, a disposar de prou recursos per a la cura de les persones, que malgrat son drets recollits en diferents legislacions (europea, espanyola i/o catalana), tot sovint no els trobem reflectits en la nostra vida  quotidiana.

"L'Estat del Benestar" ha desaparegut tot just quan el començàvem a tastar:  Immerses en una crisi econòmica que afecta les persones, la crisi afecta molt més les dones i la pobresa d'avui i de demà,  si no lluitem,  té rostre de dona.

L'aplicació de la reforma laboral ha fet  créixer l'atur i  ha empitjorat les condicions de treball:  Ha fet que es treballi en condicions de precarietat:  horaris abusius, penalitzacions per malaltia , sous més baixos, facilitat en l'acomiadament. 

Les estadístiques ens diuen que el 2015 l'atur entre les dones és  d'un 19,09 % mentre que el dels homes és d'un 16,53%. També els contractes a temps parcial són per a dones, amb menys salari i menys protecció social. 

Semblaria que és una bona manera de compatibilitzar feina i cura a la llar, però No! És precarització de la feina, amagar el repartiment no equitatiu de les tasques de cura amb la parella, o no arribar a fi de més si es tracta de parelles monoparentals. 

A més aquestes situacions fan que no s’afavoreixi la seva promoció d'estudis o laboral, que no cotitzi prou a la seguretat social i que en un futur  no pugui gaudir d'una pensió justa i suficient per ser autònoma, tot i que no ha parat de treballar. 

Actualment, les dones ja representen el 56% dels llicenciats universitaris, tot i aquest  bagatge de formació i preparació, es veuen discriminades quan són contractades, sovint amb un salari inferior als homes:  Les estadístiques fixen la "bretxa salarial” en un 24% . 

A més de corresponsabilitat entre la parella i a la feina cal disposar d’una bona xarxa de serveis perquè no siguin les dones sobre les que recaiguin obligatòriament les feines de cura. Aquests serveis, que cal anar ampliant, han de ser de qualitat. Estem parlant de salut, d'ensenyament, d’atenció a les persones grans, ...

A Gràcia tenim necessitat de més places de bressol, de qualitat i accessibles econòmicament, a tots els barris; de més places d’escola pública tant a primària com a secundària, en escoles actives on es vetlli per  aprendre la igualtat dins la diversitat, on es tingui en compte  l'educació afectiva i sexual. Parlem de coeducació. Tan sols si coeduquem podrem fer prevenció de violència masclista i podrem eradicar la violència de la nostra societat.

Ens calen serveis per atendre la gent gran, serveis públics assequibles a les famílies. Volem  centres on la gent gran se senti a gust, útil i respectada,  on  també pugui créixer  personalment,  amb autonomia mentre pugui  gaudir-ne, espais on se senti estimada.

Cal vetllar perquè la xarxa pública de salut disposi dels recursos suficients, amb atenció universal, amb atenció a la salut sexual i reproductiva, on puguem assegurar que el dret de les dones al propi cos i a la lliure sexualitat està garantit.

Les polítiques de gènere, les polítiques socials necessiten una d'assignació de recursos  perquè siguin factibles. Sense aquests recursos esdevenen tan sols una declaració de principis.

Les dones de totes les edats ens volem fer visibles, tenim el dret d'associar-nos i a participar col·lectivament en la política i la vida dels nostres barris,  la nostra comunitat i país. Tenim el dret, i aquesta primavera tenim una nova oportunitat. Des de Gràcia us animem a totes a fer-vos, fer-nos-hi sentir en les Jornades feministes que tindran lloc els propers 3-4-5 de juny a Barcelona. 

Us convidem, doncs, a continuar lluitant pels nostres drets, a formar part d'associacions  i grups de dones i a treballar col·lectivament en favor de les nostres reivindicacions i objectius.

Visca les Dones de Gràcia!   Visca el 8 de març!              

Consell de les Dones del Districte de Gràcia

6 de març del 2016

 

Recordar que hi ha força activitats aquesta setmana relacionades amb el 8 de març als diferents barris de Gràcia, i que val la pena participar-hi; que es poden aportar propostes amb visió de gènere en els espais participatius per a l'elaboració del PAD/PAM, que estem en la plaça de les Dones del 36 i que tenim un compromís per a que aquesta esdevingui oberta, sense reixes i, anotar a l'agenda la participació el proper dimarts, el 8 de març, a la manifestació unitària, a les 19h. a la plaça Universitat, sota el lema

"Totes en la diversitat. Juntes contra el patriarcat i el capital"

 

Jupiter - Europa: Partidàs de primera!

Quan fa varies setmanes em va convidar el CEJúpiter a assistir al partit d'aquest diumenge, entre el Júpiter  i l'Europa, en tant que consellera d'esports del districte de Gràcia, no m'ho vaig pensar dos cops, es tractava d'un derbi barceloní. M'ho vaig anotar a l'agenda. El que no m'imaginava, quan diumenge agafava el metro a Joanic, era que veuria un partit, digne de la primera divisió. No és sols el 4-5 amb que va acabar el derbi, sinó per la qualitat i emoció del mateix.

Alguns seguidors en acabar comentaven  "poc contents estaran els entrenadors..." i es lògic, perquè molts gols pot evidenciar que tens problemes en la porteria i/o en la defensa. Ara, el cert és que varem gaudir d'un partit bonic i molt emocionant.

                                                                 

Gràcies CE Júpiter per haver-me convidat. Gràcies CE Europa per lluitar per remuntar.

I vull destacar que aquest derbi barceloní, d'equips històrics arrelats al territori, als seus barris i veïnatge, va fer que la llotja del Júpiter estigues a petar i comptar amb l'acompanyament d'especialistes de l'esport i també dels dos regidors de Barcelona, de Sant Martí -districte del Júpiter- i de Gràcia -districte de l'Europa-, Josep Mª Montaner i l'Eloi Badia, amés dels consellers que portem esports en els nostres respectius districtes. Ho comento perquè es fan moltes coses, algunes tenen visibilitat i moltes altres son anònimes, però no per això menys importants.

Tot el suport a l'esport dels barris i de proximitat!

Aquí teniu alguns enllaços amb notes sobre partidàs de diumenge. Gaudiu amb elles.

Jo tampoc oblidaré aquests partit.

Remuntada de bojos!

http://independent.cat/gracia/?p=15793

Derbi de somni

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/12/13/derbi-ce-jupiter-ce-europa-futbol-laverneda/

Júpiter i Europa protagonitzen un derbi que es recordarà d'aquí 100 anys

http://www.futbolcatalunya.com/article/jupiter-i-europa-protagonitzen-un-derbi-que-es-recordara-daqui-100-anys

Des de Gràcia també, endavant EnComú Podem!

Avui dissabte a La Violeta hem fet l'acte electoral d'EnComú Podem a Gràcia. Competíem en horari amb l'acte central de la campanya a Barcelona, uf! però arreu hi ha persones mobilitzades... i a Gràcia, també. Les persones que estàvem en el cartell i que hem intervingut: Andrés Romero, Àngels Tomás (o sigui jo), Albano Dante, Dolors Camats i tot conduit pel Pep Martí, metge, activista social i defensor de la sanitat pública.

Els temes repartits: canvi climàtic, radicalitat democràtica, municipalisme, processos constituents... En tant que consellera de districte, m'ha tocat parlar des del municipalisme.Aquí us deixo la meva intervenció:

Benvingudes, benvinguts 

L’èxit del 24 de Maig. Varem fer possible un canvi, donar-li la volta a la situació. Estem treballant molt dur.  Amb 11 de 41, regidors tenim una tasca titànica. Ara, sense mobilització social, sense el carrer, NO HAGUÉSSIM GUANYAT.

Defensant una manera de fer: Governar, obeint.

Hem pres les primeres mesures.

- Pla de Xoc per posar remei a les situacions més greus d’emergència social.

- Obrir portes a la transparència...

Tenim un llarg programa que complir. Continuem necessitant la Mobilització social. 

Una altra bona notícia: podem fer-ho compartit a partir de necessitats i propostes comunes. En aquest camí no estem soles: La riquesa del 24 Maig més enllà de Barcelona.

Barcelona, Madrid, Saragossa, Badalona, València, A Corunya, Santiago, Cadis,... que també han fet el tomb, aparcant a la dreta.

Volem guanyar l’hegemonia.  Els lobbys dels poders econòmics no paren.

L’administració més propera a la ciutadania és maltractada amb lleis i recursos pel govern estatal. Per això s’està aixecant la Xarxa de municipis pel canvi.  X fer-nos fortes, per acordar propostes comunes. La força del municipalisme, del municipalisme del canvi: fer-se escoltar i actuar, en favor del bé comú.

Som sobiranistes, i volem que la gent corrent pugui decidir-ho TOT.

D’aquí les primeres decisions del govern de Barcelona: Pla de Xoc. Mesures per fer front els desnonaments, defensar els serveis bàsics per a tota la ciutadania, respondre a la pobresa energètica. Abordatge mesures contra la violència masclista. Dret universal als serveis sanitaris públics.  Moratòria de llicències hoteleres, defensa de la memòria històrica....

La proposta de Barcelona Ciutat Refugi te molt d’això:

-          per coherència amb el Drets Humans, i també per coherència amb la Memòria Històrica, del que no fa tant varen patir una part d’homes i dones de Catalunya i de tot l’estat. La Guerra Civil. També una mesura per fer front a la xenofòbia.

.. i ara, Barcelona en Comú estem aquí formant part de la candidatura d’EnComú Podem. Això ha estat a partir d’una crida a que totes les persones, plataformes ciutadanes, moviments i forces polítiques que varen participar del 24M a mobilitzar-nos de nou per aconseguir que el 20D sigui una continuació d'aquest canvi.

Estem aquí perquè és una necessitat!

Des de Catalunya volem defensar, com ho hem fet el 24 Maig, els valors republicans de Llibertat, Igualtat, Fraternitat, valors contraris al règim del 78, un règim plagat de corrupció, robatori social, retallades i rescats a la banca.

Molt contenta i orgullosa de defensar des del municipalisme aquesta candidatura catalana, sobirana, de radicalitat democràtica, per dur al congrés la defensa dels drets socials, els serveis públics, el bé comú, l’exigència d’un referèndum vinculant... 

Lluites, amb aliats a l’estat per aconseguir els nostres objectius nacionals i socials, com son Podemos i IU.

Aquestes candidatures ciutadanes han de ser, som, una expressió del que cada cop reclama més gent:

més i millor democràcia,

reconeixement de les diverses sobiranies de l'Estat,

més respecte a la democràcia municipal i en general

una recuperació de les institucions per a la ciutadania.

Aquesta recuperació democràtica per a la ciutadania que ha de ser a Madrid, a Catalunya i també a cadascun dels nostres ajuntaments i barris. Amb propostes positives i amb mobilització social.

Que el canvi no s’aturi!

Fem EL CANVI REAL!    Des de Gràcia també diem: Endavant amb En Comú Podem!  

Cartell de l'acte final de campanya

Àngels Tomás

25N, Gràcia #antimasclista

Aquesta ha estat una setmana de moltes mobilitzacions en favor de l'eradicació de la violència masclista. Tres setmanes abans, el 7N, desenes de milers de dones d'arreu de l'estat preníem Madrid, per exigir "Prou violència cap a les dones", que aquesta sigui considerada un tema d'estat. I com tal ha d'ésser tractada. 

Manifestació unitària 25N Barcelona

També a Barcelona i a tots els seus districtes, aquesta setmana ha estat el més present entre les dones lluitadores i les activistes socials. 

Districte de Gràcia

 El 25 de novembre el tenim a l'agenda ben marcat, però sabem que es tracta d'una lluita i pedagogia diària. Ha estat un gran pas la lluita per fer que la violència masclista passi de ser un problema personal, a un problema social. La visualització és imprescindible.

A Gràcia, aquesta setmana reivindicativa ha tingut diferents moments i espais. 

Els centres cívics han organitzat xerrades, activitats informatives, el Consell de les Dones de Gràcia han organitzat l'acte homenatge pel 25N i les joves feministes varen organitzar la marxa nocturna la nit del 24N. 

Totes elles activitats imprescindibles i complementàries. 

Sense la tenacitat de moltíssimes dones anònimes que fa anys que lluiten per a fer pales que estem davant una xacra social i no d'un problema individual no hauríem arribat aquí. Sense la lluita de milers i milers de dones joves que estan fent seva la denúncia del que representa i d'on ve la violència masclista, les seves causes, també socials, seria difícil avançar. Elles, son el futur. 

Marxa nocturna. Gràcia.

 Per això quan dimarts per la nit marxàvem pels carrers de la Vila amb les centenars de joves, estàvem veient, compartint futur. 

Missatge a la Vila de Gràcia

I ahir, a la Plaça de la Virreina en l'acte que arrancà des de fa més de 10 anys per iniciativa de les amigues i amics de la Mª Àngeles, la veïna assassinada al carrer Robí, i entomat després pel consell de les dones de Gràcia, hi trobàvem el compromís social i institucional amb la tasca d'eradicar aquesta xacra social. 

El manifest llegit ahir nit per la representant d'una entitat gracienca, en aquesta ocasió per Roser Latorre, anteriorment presidenta de Castellers de la Vila de Gràcia, es fruit d'un compromís social de les entitats del districte. Us el deixo, perquè totes aquelles persones que no vareu poder venir ahir nit a la Virreina, el pugueu conèixer. És el nostre compromís com a Consell de les Dones de Gràcia, i per col·laborar en l'eradicació de la violència masclista i les discriminacions vers les dones, a Gràcia i arreu.

   

Manifest

Dia internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones. 2015

El Dia Anual de Gràcia contra la violència envers les Dones arriba a la seva quinzena convocatòria, des que el moviment veïnal inicià aquestes concentracions i que les veïnes i veïns dels barris de Gràcia ens trobem plegats, en aquesta plaça, per tal de mostrar el nostre rebuig a la violència masclista.

El Consell de Dones del Districte de Gràcia, que convoca i organitza  aquest acte des de fa nou anys, i les dones i grups de dones que el composen,  lluitem quotidianament, dia a dia,  per eradicar aquesta violència del nostre barri, de la nostra ciutat, de la nostra societat.

Com sempre us fem saber les dades que tornen a mostrar que, al nostre districte,  hi ha un munt de dones que suporten maltractaments. Segons el Servei d’Atenció a la Víctima dels Mossos i Mosses d’Esquadra, En el període comprés entre el 01/10/2014  i el 01/10/2015, els fets coneguts al districte de Gràcia dins de l’àmbit de violència familiar, van ser un total de 193 (un 29% més que l’any anterior) dels quals 125 van ser concretament fets de violència de gènere (+17,5%) i 68 de violència domèstica (65,8% més que en 2014).

A data 01/10/2015 des de l’oficina d’atenció a la víctima de la comissaria de mossos de Gràcia, s’estava fent seguiment a 157 casos de violència intrafamiliar (25%+)

Dels 157 casos, 96 d’ells tenen mesures de protecció vigents (21%).

El Punt d’Informació i Atenció a la Dona ha atès fins avui 208 dones, de les quals 74  ho han estat per violència de gènere.

D’altra banda, el % de les que han estat ateses i les que tenen mesures de protecció és força inferior al % l’augment de les denúncies.

Si ens detenim en les dades més properes, les del nostre districte, veiem que les dones que han denunciat aquest darrer any ha augmentat.  Que hagi més denúncies mostra, d’una banda, que les dones s’atreveixen a sortir del forat, però també ens mostra que aquesta xacra social encara és molt gran i cal ser molt alerta.

Aquests darrers mesos ha saltat l’alarma social pel gran nombre de dones assassinades per la violència masclista. Ràpidament tots els governs han sortit i han dit que per a ells és prioritària la lluita contra la violència de gènere. Però, on són els recursos per evitar-la? On és la prevenció de la violència en la socialització dels nostres infants i adolescents? On és l’aplicació dels pressupostos i la visió de gènere en camps tan vitals com la salut de les dones?

L’eradicació de les violències masclistes ha de ser una qüestió d’estat. Hem d’anar cap a un Pacte Nacional per a les Polítiques d’Igualtat que les faci sostenibles, al marge de les conjuntures econòmiques i el color polític del govern.

Els discursos florits no resolen el maltractament. Ens cal capgirar la moral i les idees masclistes. Volem transformació social: dones i homes hem de co-participar en tots els àmbits de decisió en paritat. Convé reconeixement, reparació i prevenció. Les noves generacions, amb la coeducació i la socialització preventiva, són les de l’eradicació de la violència masclista.

El veïnat de Gràcia ha de continuar donant passes fermes per trencar amb aquesta injustícia.  No necessitem assistència caritativa. Necessitem visibilitat de la tasca i creativitat de les nostres dones, ara i a través de la història: tot donant noms de dona als nostres espais; necessitem fer coeducatives les nostres escoles, instituts i entitats de lleure; promoure que les dones tinguin un lloc a les Juntes de les entitats; donar suport i acompanyament a les dones que pateixen violències de gènere; pensar també en les dones a l’hora de dissenyar l’urbanisme; oferir l’atenció sanitària necessària, dissenyant activitats i acompanyant les dones grans, que viuen soles i tenen problemes de mobilitat.

A Gràcia no volem cap pas enrere!  Volem una Gràcia antimasclista!

Gràcia, 27 de novembre de 2015.

Lectura del Manifest 27N, a Plaça de la Virreina

Cal que el clam Gràcia antimasclista, Barcelona antimasclista passi de ser un desig a una realitat.
La lluita continua, als carrers, a les places, a les llars, a les escoles, ... arreu!

Àngels T.