diumenge, 31 d’agost del 2014

Barcelona no està en venda.. i Gràcia tampoc!



Va ser un plaer veure veïns i veïnes de diferents barris. Barrejada la demanda i la reivindicació. De la Barceloneta, de Gràcia, de Raval, de Prosperitat, de la Sagrada Família, del Poble Sec, de Ciutat Vella, ...participant solidàriament amb els veïns i veïnes de la Barceloneta, atenent a la convocatòria de la FAVB, el manifest de la qual arrenca així:

Aquest mes d’agost, la Barceloneta ha esclatat d’indignació davant els efectes d’un model turístic, especulatiu i massificat, que està esguerrant la vida dels seus barris. No es tracta només de conductes incíviques o de sorolloses borratxeres nocturnes. Irritants, aquests són només alguns dels símptomes d’un fenomen que, de fet, ja està trasbalsant tota la ciutat. Responent als desitjos del lobby hoteler i dels grans operadors turístics, d’immobiliàries, inversors rendistes i poderoses corporacions comercials, l’Ajuntament de Barcelona aposta per un creixement il·limitat del turisme; una expansió que s’està revelant insostenible per a la ciutat, insuportable per als seus habitants... i que està configurant una nova bombolla..” http://www.favb.cat/node/888

.. i també la de l’Associació Veïnal Vila de Gràcia que solidàriament s’hi sumà amb una crida de suport: Barcelona no està en venda, defensem els nostres barris! http://www.avgracia.cat/

Les successives decisions de l’ajuntament Trias d’anar declarant parts de Barcelona zones turístiques amb objecte de liberalitzar horaris comercials sota la premissa que això fa guanyar diners.... es veure una ciutat com una mera caixa registradora.

Quan he viatjat als diferents països, una de les primeres coses de les que m’informat en arribar és dels horaris de les entitats bancàries -per allò de si cal treure diners- i dels horaris dels establiments comercials (supers,...) mai penso que trobaré establiments per a les meves necessitats personals... Ara, sembla que a Barcelona, sí. Això no és més modern. Ho veig més de país sense desenvolupar. Fa pena i vergonya!

Ahir, mentre caminava, se’m confirmava la idea que cal un altre model de ciutat.  Ens cal passar del “jo ja ho deia  fa molt” a veure que fem per defensar els nostres barris, com estem començant a fer també a Gràcia mitjançant la plataforma veïnal Gràcia cap on vas?  http://www.graciaonvas.cat/GraciaonVas_Manifest.html

... i una Barcelona on en el centre estiguin els seus veïns i veïnes, en lloc d’entregada als lobbys turístics i especuladors de divers tipus. Cal donar-li la volta!

Aquí va una mostra de la diversitat viscuda ahir:






 
























divendres, 1 d’agost del 2014

A Gràcia, suspensió de llicències, ja!





La publicació ahir de l’article a El Pais “Gràcia va donar 315 llicències per a pisos turístics abans de la  moratòria”, ventila les dades de llicències atorgades (315 permisos per a apartaments turístics). En 2012 hi havia 502 apartaments i ara hi ha 1085. 
 
En aquest mateix any i mig s’han obert tres albergs amb capacitat per a 1250 persones.
Quan ara fa uns pocs mesos l’ajuntament va anunciar una moratòria en l’adjudicació de llicències en diferents districtes, entre ells per Gràcia, ara es veu clar, era una mesura per apaivagar la forta massificació turística que s’està patint a força zones de Barcelona.
Alberg c/ Venus. El més gran de BCN

Va ser aleshores quan el grup municipal ICV-EUA va demanar les dades que ara es fan públiques.

Ara bé, sols unes poques setmanes abans de la decisió de l’ajuntament de Barcelona, el 30 d’abril apareixia als mitjans la notícia següent:   Barcelona vol donar noves llicències de pisos turístics a blocs sencers: http://www.expansion.com/2014/04/30/catalunya/1398869312.html

L’equip municipal fa trampes, per dir-ho d’alguna manera. Com ho està fent també en el districte de Gràcia.

Al maig el govern del districte (CiU) ens va presentar una Mesura de Govern sobre el Pla de Turisme de Gràcia. A alguns sectors ens va posar els pels de punta. En paral·lel, degut a una forta preocupació en relació a l’espai públic, la normativa de terrasses i vetlladors, el increment de negocis que abonen el monocultiu turístic...  s’estava creant un front veïnal per forçar un procés participatiu sobre el pla de turisme i el pla d’usos. Veure nota a l’Independent del 2 de maig  

Es constitueix la Plataforma Gràcia cap on vas? En una assemblea amb més de cent persones i s’acorden diferents propostes per a presentar al districte amb la idea força d’exigència d’un procés participatiu per a l’elaboració del proper pla d’usos de Gràcia amb una demanda molt compartida que és la moratòria de llicències per als establiments de lliure concurrència (vol dir, bars, restaurants, hotels, albergs, apartament turístics,..).
Assemblea veïnal constitució Plataforma Gràcia cap on vas?

En el plenari del districte de Gràcia del 2 de juliol, el grup d’ICV-EUiA va presentar una proposició que diu el següent: “El Districte de Gràcia acorda instar al govern municipal a que en el marc del procés participatiu i redacció del Pla Especial de Concurrència Pública i altres activitats al Districte de Gràcia (Pla d’usos de Gràcia) i, prèvia l’aprovació inicial se suspenguin les llicències d’obres i activitats”. Va ser aprovat amb els vots favorables d’ICV-EUiA, PSC i UpB i l’abstenció de CiU i PP.

Es sorprenent –o potser no- que en la reunió del govern del districte amb la Plataforma Gràcia cap on vas? Aquell es desentengui del que es va aprovar al Consell plenari, que va ser demanar la suspensió immediata d’atorgament de llicència, dient que ho faran al setembre...

Sap CiU de Gràcia que l’ajuntament de Barcelona acaba d’aprovar en unes poques setmanes, el mateix que demanem per Gràcia, la suspensió de llicències a Les Rambles?  Quan es vol, es pot

Potser passarà al nostre districte, amb la suspensió de llicències, el mateix que ha passat amb els apartaments i albergs?  

Perquè ens els hauríem de creure quan diuen que si hi ha moltes sol·licituds durant l’agost, llavors faran efectiva la suspensió? 

No tramitar la suspensió de llicències per els establiments de lliure concurrència a Gràcia és una falta de respecte a una petició unànime de la Plataforma Gràcia cap on vas?  i un menyspreu a una decisió del plenari del districte de Gràcia.

Ho sabeu, oi? Que no aneu bé.

Deixo l’enllaç del Manifest http://www.graciaonvas.cat/GraciaonVas_Manifest.html per facilitar el seu coneixement.

ÀngelsTomás
 

dijous, 17 de juliol del 2014

Jo no soc còmplice!




Palestina en el Parlament català. Això va ser el passat dijous 10 de juliol. Era el primer cop que seia a la tribuna i va ser per a la presentació i debat de la moció / interpel·lació al Govern sobre la política d’acció exterior, que abordava la defensa del dret d’autodeterminació del pobles, senyalant concretament el palestí, el sahrauí i el kurd.
Sara Vila d'ICV-EUiA presenta la moció

L’acció parlamentària va sorgir d’una trobada comuna d’entitats solidàries amb Palestina amb diferents grups parlamentaris (ICV-EUiA, PSC, ERC i CUP) fa uns mesos al Parlament a rel de la presentació de la campanya No més complicitat amb Israel i l’informe “Negocis ocults

La moció, on a més de demanar transparència amb els convenis de col·laboració que la Generalitat i altres institucions catalanes fa temps que venen realitzant amb institucions de l’estat d’Israel, no va tirar endavant pel vot en contra de CiU, PP i C’s. 

Plaça Sant Jaume dimecres 9 de Juliol
 Va ser penós escoltar la representant del partit que governa a la Generalitat, Mireia Canals de CiU, dir coses com: “Els DDHH no tenen color polític. Condemnem i rebutgen tot atac i violència. És un error buscar la confrontació en el Parlament de Catalunya... i preguntar a la ponent, la diputada Sara Vilà de ICV-EUiA, Cal aquesta moció ara?

Ostres, s’ha de tenir barra!

A mi se’m va escapar un: I tant!
El més fotut, és que ho estava demanant, dos dies després del inici dels bombardejos de l’exèrcit israelià sobre la franja de Gaza. 

S'ho prenen com si els volguéssim fer mal, quan qui està prenen mal és el poble palestí, els i les habitants de la franja de Gaza. Perquè no estem davant d’una guerra, sinó d’una massacre.

En aquest enllaç del Parlament podeu escoltar la presentació de la moció i les diferents intervencions dels grups: http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=7128130&p_cp3=7129563    

És una mica llarga però recomano mirar-s'ho. Quina vergonya vaig passar dijous al Parlament! 
 

 Avui hi ha hagut diverses accions arreu del territori (Barcelona, Rubí, Girona,. Cerdanyola, Reus,...). En la de Barcelona milers de persones hem dignificat el terme solidaritat, defensa dels drets humans,...

Avui hem tingut l’oportunitat de demostrat que hi ha poble de Catalunya que no és còmplice de la vulneració de drets humans, del càstig col·lectiu que Israel està infringint al poble palestí, del genocidi i apartheid que Israel està practicant amb el poble palestí i avui novament focalitzat en #Gaza.

Capçalera de la manifestació a Barcelona, avui.


Des de Plaça Catalunya a la Plaça Sant Jaume s'ha pogut escolar, alt i clar "Generalitat, no més complicitat", "Boicot Israel", "Israel assassí del poble palestí", "Solidaritat amb el poble palestí". 

Ara, anar a penjar aquesta nota, m’arriba la notícia de la ofensiva terrestre iniciada per Israel. Fins quan senyors del govern de la Generalitat? Fins quan una majoria del Parlament català donarà l’esquena al que està fent Israel? Fins quan alcalde Trias i CiU mirarà cap un altre costat per no veure com destrossen la ciutat agermanada de Gaza? 

El no fer res, us fa còmplices!!!!!! L'acció d'aquest matí, davant la seu de CiU, senyala en aquesta direcció.

Façana de la seu central de CiU a BCN, avui durant la  RdP


Àngels T.


dijous, 10 de juliol del 2014

Comiat a la mare

El mes de juny ha estat força complicat. Ens varem assabentar que la mare patia una malaltia irreversible i en cinc setmanes se'ns ha anat.
Dimarts la varem acomiadar i aquest és l'homenatge cap a ella, que vull compartir.



Avui estem aquí per acomiadar l’Alejandra, la MAMA.

Encara que el meu idioma vehicular és el català, el seu era el castellà, i en honor a ella i per respecte als nostres oncles, cosins i d’altres familiars que han vingut de fora, ho faré en part amb el seu.

La Alejandra, ha tenido una vida larga. Mañana habría cumplido 89 años, pero eso no hace menos dolorosa su pérdida.

Durante muchos años la Alejandra pensó que su nombre era feo, hasta que empezó a ir a excursiones, al casal, y diferentes personas le fueron comentando que tenía un nombre muy bonito. Ella, con una discreción muy espontánea acostumbraba a explicar: Ya me lo dice mucha gente, que mi nombre es bonito, es que ahora está de moda, pero cuando me lo pusieron, no.  La última vez que hizo este comentario fue en uno de sus ingresos en urgencias, el mes pasado. La discreción le ha acompañado toda su vida.

La MAMA, vino desde Torete a Barcelona a los 18 años, vino a servir. No es el título de ninguna película. Formó parte de esa realidad, la de la inmigración de la posguerra que fue del campo a la ciudad, en busca de trabajo, porque con el trabajo del campo no se podían alimentar todas las bocas de una familia. La mayor de 6 hermanos poco tiempo tuvo para juegos y estudios. Fue tres meses a la escuela, por las noches. Algunas  veces muy orgullosa nos decía que si en 3 meses había aprendido a leer y a escribir y a sumar, restar, multiplicar y dividir, qué podría haber aprendido si hubiese estudiado como la demás gente.

Toda su vida trabajó. Primero sirviendo hasta que se casó. Luego cuidando su casa y su familia, y cuando nosotras, sus nenas, ya podíamos andar solas, volvió a ayudar a la economía familiar, como mujer de la limpieza. Nunca estuvo asegurada. Nunca cobró una pensión por su trabajo y aportación a la sociedad. Eso era una espina clavada. Solo consiguió tener la tarjeta rosa gratuita que le retiraron, cuando a la muerte del papa, ella cobro por primera vez pensión, la de viudedad. Nunca por su trabajo, sino en relación a…. y eso la llevó a perder la tarjeta rosa gratuita, porque ahora tenía ingresos… 640€ más unos pocos ahorros. Esotérico… hay un dicho catalán que dice: “dura poc l’alegria a casa del pobre”.

Aunque no había sido cocinera, de sus años de servir, aprendió a cocinar. Cosas sencillas, poco sofisticadas pero lo hacía bien. El Rosendo siempre decía: que be cuina la vostra mare. Su respuesta era, Va!  Pero era verdad, su caldo de navidad, sus croquetas, empanadillas y tortillas de patatas o alcachofa quedarán siempre en nuestro recuerdo. O sus torrijas de santa teresa, que aún nos hizo este último otoño.

Cuando se acercaron sus bodas de oro con el Rosendo y éste quería celebrarlas con toda la familia, por alguna razón que se nos escapaba, ella se resistió. Tuvimos que trabajar mucho para convencerla de que era una buena idea. La movilidad del papa ya era bastante limitada y imaginamos que ella no quería mostrar públicamente esas limitaciones. Era, todo para adentro…. Pero el 6 de noviembre llegó, tuvimos fiesta, ellos rodeados de la mayoría de los y las Gonzalo… ese fue un gran día!

Siempre ha estado pendiente de su familia. No podías decir que una cosa te gustaba, si estaba a su abasto, a la siguiente semana te la encontrabas. Fue terrible el día que sacó fresas con yogurt de postre y le dijimos que nos gustaba…. Cada semana tuvimos fresas mientras fue la temporada, esa, y no se cuantos años más.

La Alejandra siempre estuvo pendiente de los suyos, de nosotras, del Rosendo… y muy poco de ella. Los otros siempre primero. Si ha habido un sitio donde eso era al revés eso ha sido en Torete, allí era la Alejandra.. y el Rosendo el marido de la Alejandra.

Ese espació un tanto ancestral y a la vez mágico la ayudó mucho cuando faltó el Rosendo. La vuelta esos tres veranos al pueblo, le dieron vida, la reforzaron, y además pasaba unos días con sus “nenas”.

Y tenemos que decir que en esos últimos años sus nenas hemos redescubierto a la Alejandra, una que tal vez siempre estuvo ahí pero quizás por estar detrás del Rosendo no la podíamos ver o ella no se podía expresar.

Con la falta del papa ella lógicamente fue reordenando su vida y costumbres. Pasó de odiar la tele, porque el papa estaba enganchado con las noticias y los deportes, a poner la tele para ver los telenoticias o los debates de los sábados. Y a diario se iba a la cama con la radio –cosa que había odiado del Rosendo- para seguir los debates de la SER… Cuando llegábamos el fin de semana, o en las llamadas de la noche, nos hacía preguntas sobre temas de actualidad.

Estos últimos años hemos conocido una Alejandra autónoma, más independiente en sus opiniones –en temas grandes o pequeños- y demandando respeto por las mismas, más pendiente de ella misma, con sentido del humor, mordaz eso sí, haciendo gala de una cierta sabiduría popular…. Ha sido un descubrimiento para nosotras, maravilloso, corto, muy corto, porque aunque tenía una avanzada edad no hemos tenido tiempo suficiente para decirle todo lo bueno que se merecía.

Hoy estamos aquí para recordar a la Alejandra, para despedirnos de ella, para dar apoyo a las personas para las que ha significado tanto, con la creencia de que ha sido una buena hermana, una buena tía, una buena persona y sobre todo una buena madre, la mejor madre del mundo para sus hijas.
Alejandra, Mama, te queremos. Descansa en paz.


dimecres, 18 de juny del 2014

Volem l’Esperança, oberta i a Gràcia.



El passat dimarts 10 de juny es va convocar Consell de Salut del districte de Gràcia. Un dels sis punts de l’ordre del dia era el de donar compliment a la proposició aprovada per unanimitat en el Consell plenari del districte del 6 de maig, a iniciativa de la coalició ICV-EUiA, en relació al tancament parcial del hospital de l’Esperança durant l’estiu i que textualment l’aprovat deia:



Que la Regidora del Districte insti als òrgans de govern de Parc de Salut Mar a que no es tanqui l’Hospital de l’Esperança aquest proper agost i que es convoqui immediatament el Consell de Salut del districte perquè expliquin quins plans tenen més enllà de l’estiu i per debatre el futur d’aquest equipament sanitari, des de la vessant d’un centre sanitari de proximitat per aquella zona de Gràcia.”



Hi ha inquietud entre el personal del centre sanitari, sobre el seu futur i també entre els veïns i veïnes de Gràcia que intuïm perill en el futur d’aquest equipament sanitari per a us del barri.



Tan és així que coincidint amb el consell de salut, per iniciativa dels treballadors i treballadores de l’Esperança, convocaren una concentració a la plaça de la Vila, per denunciar coses com “Cap hospital amb llits tancats. Les malalties no saben de llits”, “No al tancament encobert de l’Esperança”, “Tancant llits no estalvieu. Precaritzeu la qualitat assistencial”, així com exigir “No al tancament de l’Esperança”, “Gràcia vol l’hospital de l’Esperança”. 



El full informatiu que s’ha estat difonen aquestes setmanes sobre la retallada de llits en els darrers temps, dibuixa un panorama força preocupant.



Volien poder expressar les seves inquietuds dins i fora del districte. Dins, va costar una mica més, doncs la consellera encarregada no va considerar necessària la presència de representació de la part treballadora per tal de poder contrarestar elements respecte a les informacions de la direcció del centre i no va acceptar convidar-la. Va ser després de plantejar al inici del Consell la necessitat d’aquesta participació, que el propi consell va ser-hi d’acord i van poder participar dos delegades.



En relació al prec aprovat. D’entrada, no se’ns va informar si la regidora ha realitzat la gestió d’instar a la direcció del PdSMar per al NO TANCAMENT DE L’HOSPITAL DE L’ESPERANÇA a l’agost.




Un cop ens varen explicar quin tipus de tancament faran, justificant-lo per un estalvi econòmic (llum, personal,..), va haver una bateria de preguntes de les representants treballadores i de la comissió de salut de l’Associació Veïnal de Gràcia:


Com és que hi ha llits i quiròfans tancats mentre hi ha llargues llistes d’espera?


Perquè hi ha ‘consigna’ a les ambulàncies per desviar pacients que volen anar a l’Esperança a altres centres, com Sant Pau?


Perquè es deriven serveis i proves clíniques cap a centres sanitaris privats com el Sagrat Cor?


Què serà de l’hospital de l’Esperança si no es fan les obres d’ampliació del Mar? Que és amb que estava previst donar més volum de feina a l’Esperança.


Un cop sabut que no es poden fer més intervencions que les contractades amb el CatSalut i si es fan més aquests no es cobren, Cóm es contracta un massa petit volum de feina amb el CatSalut i aquest després deriva intervencions i proves a centres que no formen part de la xarxa de centres d’ús públic?


Perquè no podem disposar d’un veritable CUAP (Centre d’Urgències d’Atenció Primària)?

Fa uns anys van voler carregar-se les urgències. La mobilització del personal sanitari juntament amb la veïnal van tirar enrere la proposta, però a mitges. Cal que tornin les urgències 24h a l’hospital de l’Esperança... i no poden dir que el problema és l’entrada d’ambulàncies. Doncs que la millorin!



Poques respostes positives varem escoltar. De tota manera, potser el més preocupant va ser la pregunta sense resposta a què passaria si les obres de millora i ampliació del Mar no s’acaben fent per falta de fondos? 

Segons vaig entendre, si no hi ha ampliació, no hi haurà volum de feina per a l’Esperança, ergo te raó la plantilla quan diu que veu perillar el futur del centre sanitari.



Cada cop que es tanquen llits, temporalment, una part d’aquests no es reobren. Hi ha un degoteig de reducció de llits i de tipus de proves amb un transvasament de recursos públics cap a la sanitat privada.



Molt be es va senyalar, l’engany que representa reduir (retallar) recursos de la sanitat pública i després derivar serveis i intervencions a la sanitat privada. Això també es paga amb diner públic. Veure les urgències del Mar a petar i l’Esperança a mig gas, com està passant, fa mal al cor.



Avui s’ha publicitat també el tancament de llits a l’estiu a l’hospital de la Vall d’Hebron.



Cal continuar lluitant en defensa de la sanitat pública, conjuntament treballadors i treballadores i usuaris i usuàries, alhora que continuar reivindicant també que Gràcia vol l’Esperança.




àngels t.


dimecres, 28 de maig del 2014

Solidaritat amb Can Vies




Aquesta tarda, a #ViladeGràcia ha hagut convocatòria solidaria amb Can Vies, com en una cinquantena més de barris. S’ha sortit de la plaça Revolució, plena de gent jove, i s'ha enfilat cap a Sants, com les altres convocatòries que s’han fet a Barcelona. 


El dia desprès de les eleccions, l’ajuntament de Barcelona, ha activat el dispositiu per a desallotjar i enderrocar, en un vist i no vist, el CSO CanVies, del barri de Sants. 
 
Amb violència policial indiscriminada, no ha quedat pedra sobre pedra del centre okupat. I resposta amb ràbia. La solidaritat s’ha estès com una taca d’oli, fins i tot fora de Catalunya.



Can Vies vivia des de feia 17 anys al barri. Formava part del teixit associatiu d’aquest.

Com explicava aquesta nit la sociòloga Marina Subirats en un programa televisiu: Estem en un moment complicat, de terra molt seca i qualsevol guspira pot aixecar un gran foc. Can Vies és una guspira. Mal fet i mal gestionat per par de l'ajuntament #Tries.

Plaça Revolució. VdG
Ahir nit, passats dos quarts d’una un helicòpter va despertar una part de veïnat de Gràcia, amb la seva agressió acústica i el focus lumínic a lo Blade Runner.


Sols unes línies per expressar la meva solidaritat amb Can Vies. El poder no pot suportar que centres alternatius a més de generar idees, facin barri, suport mutu, s’organitzin a banda de les regles del sistema. Però de sota les runes sorgeix  CAN VIES RENEIX EN CADA ESPAI  LLIURE.



Hi ha criminalització dels moviments socials, i darrera d'aquesta plans precisos contra els diferents espais autogestionats. Cal estar amatents!


Us deixo tres enllaços:
La FAVB sobre el desallotjament de Can Vies  http://www.favb.cat/node/861
Solidaritat amb Can Vies, de L’Aurora
 AJ davant el desallotjament de Can Vies i el segrest policial de Sants

 àngels t.

dijous, 22 de maig del 2014

#DretsiDignitat #FemForalaTroika



El passat dissabte, el Cargol Graciós i l’Associació de Veïns Verdi del Mig, van organitzar el TASTA EUROPA VINE A VERDI 2014 i entre les activitats, a més de la mostra de degustació de plats europeus, un debat entre representants de formacions gracienques que es presenten el 25M. Jo vaig participar en representació d’ICV-EUiA.

Sota un sol de justícia que els participants no varem notar doncs érem sota una carpa, però el públic assistent, sí, vam debatre durant més d’una hora llarga entre CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA. El PP s’excusà perquè tenien l’acte central. 

La gent incansable de GràciaMon que estava allí, han editat una càpsula que està força bé. Aquí teniu l’enllaç per si li voleu fer una ullada. Com és una mica llarg, el que explico ho podeu trobar en els minuts 3.10, 8.07, 11.16, 13.36 i 16.19.

És un moment important. El que es decideix a Europa ens afecta i molt a les ciutadanes i els ciutadans. Un 80% del que es decideix te efectes sobre la nostra vida quotidiana. Es diu aviat!  Alhora sembla taaaaan llunyana.

A banda de l’activitat quotidiana, la sensibilització sobre la situació, les propostes i animar als veïns i veïnes a anar a votar el 25M, ha estat de proximitat, amb mitjans austers, en diferents indrets de Gràcia (Vila, Camp d’en Grassot, Penitents, Vallcarca,..).  Difonent principalment les nostres 10 prioritats, que senyalen meridianament que la prioritat de la nostra candidatura, la de l’Esquerra Plural, on estem ICV, EUiA, IU, ANOVA i fins a 12 organitzacions, son les persones: Cal rescatar les persones, no els bancs.


I això ho lluitarem tots els nostres candidats i candidates els d’ICV-EUiA i els i les de la tota la llista, i encara més, ho faran també els companys i companyes del Partit de l’Esquerra Europea escollits en diferents països (Syriza, Die Linke, Front de Gauche, Bloco de Esquerda, Sinn Fein...), i també la defensa de la consulta del poble català i el respecte al resultat de la mateixa.

DretsSocials i DretsNacionals. Tot plegat avui, més necessari que mai.

Alexis Tsipras, candidat de l'Esquerra Europa

Junts i juntes podem canviar Europa!!!






Àngels Tomás.