Francisca Rius i Sanuy: Reivindicant la Memòria a la Festa Major de Gràcia

Al Consell de les Dones de Gràcia ens va fer particular il·lusió en veure que la inauguració de la placa dedicada a Francisca Rius i Sanuy es podia enquibir en el programa de la Festa Major.

Se’m va demanar una ressenya per tal de contextualitzar i donar a conèixer la nostra veïna Francisca Rius, protagonista de l'activitat del dia 18 d'agost.

Reprodueixo aquí el text de l’article publicat al Programa de la Festa Major de Gràcia 2021. No obstant us recomano fer-vos amb la publicació en paper, doncs a més de tota la programació de la Festa Major, conté articles i entrevistes força interessants. 

Reivindicant la Memòria a la Festa Major de Gràcia

Francisca Rius i Sanuy,  dibuixant i docent. Barcelona, 1891-1967.

 Fins no fa gaire relativament anònima, com ha passat al llarg de la història, amb tantes dones invisibilitzades malgrat les seves qualitats artístiques, professionals o de pensament.  El “rescat” de l’anonimat arriba a Gràcia de la ma dels seus nets que creuen que la seva àvia, dona de grans capacitats artístiques havia estat infravalorada, i la mentalitat patriarcal de l’època la relegà a la llar, a la cura dels fills i la família en detriment de les seves aspiracions i talent artístiques.

La vàrem poder incorporar al llibre ‘Dones de Pes. 18 vides de Gràcia’, el projecte elaborat de manera participativa per un grup de gracienques lligades al Consell de les Dones del districte de Gràcia (2018). Aquest text es fonamenta en la biografia aportada per al llibre.

 

Una mica d’història

Francisca Rius, segona filla de tres germans, neix al barri de la Ribera de Barcelona, en el si d’una seva família menestral, dedicada al comerç de mantellines. Ella aviat s’inclina pel dibuix i la pintura. Sense oposició familiar, estudia a l’Escola Superior d’Arts Industrials i Belles Arts de Barcelona (Llotja) entre el 1907 i 1914, fet poc usual per a una noia en aquells temps.

El seu currículum és notable: l'any 1910 concursa en l'exposició de Retrats i dibuixos antics i moderns, que va tenir lloc al Palau de Belles Arts de Barcelona, amb el quadre titulat Arc de Sant Francesc. L'any 1911 pren part en l'Exposición Nacional de Artes Decorativas celebrada a Madrid; l'any 1913 torna a participar-hi i obté una menció honorífica.

El darrer curs a la Llotja, el 1913/14, guanya la Medalla de plata atorgada per l'Acadèmia Provincial de Belles Arts, l'any 1914. També en aquest any, guanya el premi extraordinari de 500 pessetes que l'Ajuntament de Barcelona concedia a l'Escola de Llotja, pels seus treballs de pintura decorativa.

«Aquest mateix any, la revista Feminal -un suplement de La Il·lustració catalana-, dirigida per la periodista i feminista Carme Karr, li dedica un reportatge monogràfic de tres pàgines sota el títol: “Una artista de mèrit”, en què es destaca que Francisca Rius ha estat elegida com a professora del primer curs de l'Escola d'Estiu del Consell d'Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial de Barcelona. Hi impartirà l'especialitat d’"Aplicació del dibuix a l'ornamentació i estilització". »¹

«L’article inclou diversos dibuixos i parla de Francisca com d’una “artista, mestra especialment en l’originalíssim, tant com difícil, art de l’estilització”. La revista també recull que s’ocupa de la direcció artística dels treballs del Patronat d’Obreres de l’Agulla (que havia fundat l’escriptora Dolors Monserdà) i que ha estat cridada per la direcció de l’Escola de la Dona (creada el 1913 per la mateixa Carme Karr), per impartir-hi el curs 1914-1915. Tot plegat, converteix Francisca Rius en un exemple de dona jove (encara no té 23 anys) i capacitada, molt en la línia reivindicativa de Karr, que demanava modernitzar la formació de les dones per avançar cap a una igualtat d’oportunitats. En definitiva, el futur professional i artístic de Francisca sembla prometedor.» ²

En 1916 es casa amb el també dibuixant i il·lustrador Josep Ribot i Calpé. S’obre una nota etapa. Ara be, una certa rivalitat del marit davant la capacitat artística de la muller, l’ambient patriarcal dominant a l’època, la incertesa econòmica en què la família va viure habitualment i les successives maternitats obliguen Francisca a replegar-se i a actuar amb discreció. El 1917 té el seu primer fill, el 1918 una filla i en els anys successius fins al 1926, té un total de sis fills, dels quals només sobreviuen quatre.  

Malgrat les obligacions familiars, l’any 1920 ingressa com a professora d’arts aplicades a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, fundat i dirigit per Francesca Bonnemaison, on impartirà classes fins al juny de 1936. Al llarg d’aquests cursos produeix  un munt de dibuixos per a patrons de brodats, generalment amb motius florals, que eren venuts a una important casa de teixits de Barcelona.

L’estiu del 1927, la família ve a viure a Gràcia, al carrer Milà i Fontanals, i ja s’hi quedarà. Aquí la sorprèn la Guerra Civil. Al setembre de 1936 continua treballant a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, ara gestionat per la Generalitat i seguirà fent classes fins a finals de gener del 1939.

En els anys de la Guerra Civil la família viu les situacions dramàtiques habituals del conflicte bèl·lic.  Quan el fill gran, Jordi, s’incorpora a l’exèrcit, i per tal que se senti més a prop de casa, la Francisca inicia la redacció d’un dietari, “Diari íntim”. ³ L’adreça al fill absent on aboca vicissituds del dia dia, de la família i també de l’impacte de la guerra a Gràcia, els bombardejos, les llargues cues per a aconseguir alguna cosa per dur-se a la boca, les restriccions i la misèria dels àpats familiars...

El 28 de gener de 1939 escriu això: “El teu pare i jo hem estat cessats, però confio que jo podré tornar a l’institut”. No va ser així. A partir de llavors, va haver de quedar-se a casa.  Pinta pantalles per a làmpades, ventalls, algun pendó. S’agafa al que troba, sense abandonar mai el dibuix.  

Francisca Rius, veïna de Gràcia durant quaranta anys, des de 1927 fins al 1967. El seu multitudinari funeral a la parròquia del Corpus Cristi, va donar la dimensió de qui era, una dona molt estimada en el seu barri.

Orgulloses de contribuir a donar a conèixer la Francisca Rius i Sanuy, amb Dones de Pes, amb l’exposició a La Violeta la tardor del 2019, amb la ruta de les Creadores de Gràcia i amb els treballs de la Comissió del Nomenclàtor  de Gràcia i de ciutat en donar llum verda a la proposta que el proper 18 d’agost veurà la llum.

Seguim lluitant, seguim visibilitzant!

Àngels Tomás.

Fonts: DONES DE PES. 18 vides de Gràcia. 1835 – 2015. Autoria col·lectiva. Publicació Ajuntament de Barcelona. 2018 ¹

RIUS I SANUY, FRANCISCA: Diari íntim. La vida quotidiana a la rereguarda. Barcelona,1938 i 1939. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009 2 3

 

La inaugura de la placa en reconeixement de la dibuixant, docent i escriptora, Francisca Rius i Sanuy, ha tingut lloc el passat dimecres 18 d'agost a les 12h, davant del immoble on va ser veïna de Gràcia durant 40 anys (carrer Milà i Fontanals 29).

Algunes imatges del moment (cedides per Josefina Altès):

 

No es veuen les persones assistents perquè feia tan de sol i calor que estaven totes a l'altra banda del carrer, cercant l'ombre, guarint-se de la calor. Va ser entranyable amb am la participació de nets i altres familiars de la Francisca. 

Cal seguir lluitant, cal seguir visibilitzant les dones a l'espai públic! Ben segur!

Molta feina per fer!

Vila de Gràcia, 22 d'agost 2021

àngels t.

 

Dones de Pes. Mes de dos anys de vida.

Acabant etapa, em ve de gust explicar un xic sobre Dones de Pes. La idea arriba a la Plaça de la Vila de la ma de les activistes veïnals i Comunicadores amb Gràcia, Conxa Garcia i Sara Reñé.  Idea força interessant. La recollim. El Pla d’Actuacions del districte contempla el Foment de les dones de Gràcia mitjançant la memòria històrica.  La proposta encaixa perfectament. Quan arriba el moment, comencem a posar fil a l’agulla.  

Incorporem el punt en el Consell de les Dones de Gràcia. Presenten el projecte la Conxa i la Sara, dones del Consell. Això és el 2 de febrer de 2017.

Des d’aleshores fins el darrer cap de setmana de juny/2019 en que he pogut lliurar DONES DE PES a la pregonera de la festa major del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, Gislinde Ritter i als creadors de la gegantona del Camp d’en Grassot, la Bruixa Violeta, hem fet un llarg i bonic recorregut.

Val a dir que mentre treballàvem Dones de Pes, regidoria comentà la possibilitat de que fora el regal institucional durant l’any festiu gracienc 2018-2019. El regal institucional és el regal amb que el districte obsequia als carrers guarnits de la festa major, a entitats, col·lectius graciencs i persones i entitats convidades que visiten el nostre districte durant un any.

Tornant a la creació de Dones de Pes. Es proposa un procés de creació col·lectiva que, tot i que s’ha explicat bastant en les diferents presentacions, vull recordar-lo, perquè ha estat un projecte molt bonic, a partir de dones, veïnes i integrants del Consell de les dones de Gràcia.

El 2 de febrer de 2017, es presenta la proposta de continguts. També la metodologia. Biografies de dones bastant anònimes de Gràcia o relacionades amb Gràcia. No vives. Treballar  mitjançant un procés col·lectiu.  La proposta te molt bona acollida.

Acordem fer crida a participar-hi, entre les integrants del consell que no han assistit a la reunió del 2 de febrer. Següent pas. Ens trobem el 14 de febrer Sara, Conxa, Maud, Àngels, Rita i Montse. Comencem a revisar la relació inicial de dones, ajustem criteris, diferents èpoques, professions, inquietuds socials. També a adjudicar-nos biografies.

En posteriors sessions s’incorporen Rosa, Josefina i Mònica i una mica més tard els germans Ribot (Domènec, Eulàlia i Jaume).

Mentre, van agafant forma les biografies de l’Amàlia Domingo, d’Ángeles López de Ayala, de Teresa Claramunt, de Dolors Lleonart, de Maria Baldó, de Clementina Arderiu, de Francisca Rius, de Margaret Gross, de Maria Mullerat, de Remedios Varo, de Mª Antonieta Cot, de Mª Teresa Balcells, de Dolors Canals, de Rosa Balcells, de Núria Folch, d'Isabel Vicente, d'Otilia Castellví i d’Emèrita Arbonès, fent cerques bibliogràfiques i/o memòria oral amb familiars i coneixences...

Fins a catorze reunions, a banda de les que cada autora ha tingut de “tutoria” i les de les coordinadores amb l'equip editorial 

 

Fent revisió de textos

El projecte l’hem coordinat entre la Sara, la Conxa i l’Àngels. Son d’aquells que t’arriben a l’ànima i al cor. Ens hem abocat les autores (totes) en la seva elaboració i també en la seva difusió mitjançant les presentacions.

Dones de Pes ha estat com una petita revolució: línia de treball col·lectiu i participatiu, sobre moltes dones, escrit per moltes dones i, per arrodonir-ho, presentat de manera descentralitzada en els cinc barris del districte: Vallcarca, la Vila, El Coll, La Salut i Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.

31/01/2019. Vila de Gràcia.

19/02/2019. Camp d'en Grassot

La idea de fer presentació en tots els barris forma part de la descentralització que ha treballat el govern del districte durant el mandat. Un encert les diferents presentacions acollides en la biblioteca Jaume Fuster i la Vila de Gràcia, en el Casal Cardener i en el centre cívic El Coll–La Bruguera i La Sedeta. Amb forta relació de les diferents companyes, veïnes, autores i biografiades amb el territori.

05/03/2019 La Salut

07/03/2019. El Coll

A més va ser en aquestes presentacions on les autores explicaven la relació establerta amb la biografiada, sentiments, elements de cerca, el impacte de la lluita revolucionària d’algunes, el feminisme d’altres, la sensibilitat artística de l’àvia o de les músiques que havia conegut, pedagogues i metgesses pioneres, treballadores exiliades, mestres, republicanes, lliurepensadores, espiritistes, revolucionàries… Molt per aprendre i per continuar treballant!

15/11/2018. Presentació a la Biblioteca Jaume Fuster. Vallcarca.

Dos apunts per anar acabant. La presentació (primera) en una tarda de forta tempesta a Barcelona, crec que va ser qualsevol cosa, menys tradicional.  Deu dones presentant el llibre. Em va semblar ésser davant d’un rècord Guinness. Molt d’agrair totes les persones que en un dia tan complicat s’aproparen a la Jaume Fuster a fer-nos costat al projecte i a les veïnes de Gràcia que el feren possible.

El 24 d’abril de enguany, una àmplia representació de les autores participen en l’entrega dels XXIV Premis Vila de Gràcia per recollir el Premi a la millor tasca de recerca o divulgació històrica en defensa de la memòria col·lectiva de Gràcia, atorgat al projecte Dones de pes per la publicació del seu llibre.

Com assenyala el títol d'aquesta ressenya, el projecte va començar a gestar-se fa més de dos anys, i la via de coneixement, difusió i visibilització de les dones biografiades ho ha estat per diverses vies: les presentacions, el boca-orella, el interès de moltes veïnes i veïns que han cercat el llibre en les llibreries de Gràcia i altra via –força important-  el esdevenir regal institucional de Gràcia 2018-2019. 

Per a mi ha estat un plaer i un orgull formar part d'aquest projecte tan coral, des de les diferents etapes del mateix i poder compartir amb totes les autores la iniciativa i el resultat d'aquesta.

Crec que la seva grandesa rau en el fet que DONES DE PES continuarà caminant amb més lectures, difusions i presentacions que ens demanen, fins i tot, més enllà del circuit gracienc. A més aquestes 18 dones estaran molt presents en el dia dia del fer i treball en el nostre districte. Ens 'vigilaran', i orgulloses estarem.

Quadre en el despatx del regidor de Gràcia, l'Eloi Badia.

La memòria històrica és imprescindible. Descobrir, investigar, donar veu al fet i lluitat per les dones, de justícia!

Recomano la lectura de DONES DE PES. 18 dones de Gràcia. 1835 - 2015, també perquè a través d'aquestes biografies es recorre per més d'un segle i mig d'història. De la nostra història.

Seguim!

Àngels T.