Jo no he anat pràcticament mai al cementiri, tot i que tenia i tinc els avis (a Sant Andreu, a Terrassa i a Collserola).
Els pares no hi son perquè varen decidir que volien ser incinerats, i ara formen part de la terra.
Per tant, tot i que el dia de Tots Sants no ha estat referencial per a mi encara que si que ho era a casa, potser perquè durant aquest mesos de pandèmia amb patiment i angoixa per a la nostre gent gran i per la meva més propera no he pogut patir perquè ja fa un temps que no els tenim a prop, més enllà del dia que ens van deixar, avui tinc un explícit record per en Rosendo i l’Alejandra.
Estaríeu patint força.
El pare, a la residència, amb la seva cruel malaltia degenerativa.
La mare, discutint-nos estimadament, perquè voldria continuar sent totalment autosuficient tot i veient que li anaven minvant les forces.
Fort pensament per a vosaltres.
😘😘
àngels t.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada