Relat curt.
Des de finals del 70, el dia de Sant Jordi he
participat, any rere any, en la parada de llibres i materials polítics que
organitzàvem des dels col·lectiuu en els que militat i/o he col·laborat d’antuvi,
el POR, l’Aurora, EUiA, la Fundació Andreu Nin, Pau Sempre,...
El 23 d’abril ha estat un dia de compromís. Quan
el calendari de l’empresa encara no el marcava com jornada intensiva, jo demanava
vacances per poder cobrir torns i també participar pel matí en l’organització
i venda de roses per treure alguns calerons per sostenir activitats del
col·lectiu, i per la tarda, anava a la parada de Les Rambles on hi havia llibres i materials de difusió política. Veient de molt de prop garrotades més un any.
Amb la venda de roses popularitzada, tant que
en cada cantonada de la ciutat hi havia joves d’una escola o grans de
col·lectius d’allò més divers i al final del dia quasi havies de regalar-les, prioritzarem la difusió política i la venda de llibres. Podent
participar llavors en dos parades diferents. Uau!
Amb la constitució de Guanyem primer i
Barcelona en Comú després, les prioritats varien.
El Sant Jordi 2015 fou d’activitat gracienca a tope i així ha estat els darrers quatre anys: parada amb presència a l’espai públic,
ara repartint tomateres, ara organitzant lectures poètiques a peu de carrer,
recórrer carrers i places, visitant entitats de Gràcia. En un ritual
entranyable, on trobes veïnes i activistes amunt i a vall, amigues, tot el dia.... i si
dona temps a la tarda, manifestació al centre, prèvia compra d’alguns llibres.
Fins ara els Sant Jordi, estaven marcats per
les novetats literàries –o no-, pels milions de roses que es preveia es
vendrien i...... molt important, saber si seria un dia solejat o plujós. Mirant
el cel, intentant dissuadir la pluja, perquè no espatllés la diada més de
carrer i passeig. Sempre dia de tràfec,
però dins d’una monotonia, per dir-ho d’alguna manera,tot i els grans esdeveniment organitzats a ciutat.
Però ai! aquest 2020. Ens ha arribat un Sant
Jordi encovinat on les propostes per
fer activitats, manualitat, cants i altres, eren estressants per la quantitat, però
en el meu cas, m’ho he passat d’allò més be.
He cercat poemes per llegir en el programa especial de Sant Jordi deRàdio Gràcia, he sortit al balcó a participar en l’activitat virtual #DesCollfina1Llibre organitzada pel centre cívic de El Coll, he
participat, amb tot el consell municipal del districte, en la gravació
felicitant la Diada de Sant Jordi al veïnat, gravant-nos a casa, he comprat un
parell de llibres, fent comerç de proximitat –a dos llibreries diferents-.
I quan la vesprada era avançada, una metgessa (i veïna) del CAP Vila de Gràcia – Cibeles m’envià el poema d’una companya, "Sant Jordi va de blanc" fet, rascant un xic de temps, sobre la feina de les professionals de
l’atenció primària i Sant Jordi. Em va emocionar. Vaig demanar-li permís per
penjar-ho a xarxes. Reconeixement, a la meva manera, de la gran feina que estan fent.
Vull que torni el Sant Jordi de
passejades,
parades,
tomateres
i abraçades,
però he de reconèixer que enguany m’ho he passat d’allò més be....
parades,
tomateres
i abraçades,
però he de reconèixer que enguany m’ho he passat d’allò més be....
Ha estat un Sant Jordi, diferent.
àngels t.
àngels t.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada