El passat 18 de gener va tenir lloc la Jornada sobre els aprenentatges i nous reptes per contribuir a l’eradicació de les violències masclistes en espais d’oci “RESIGNIFICANT ELS PUNTS LILES”.
Organitzada
per CJAS i l’Associació, va omplir la sala d’actes de la tercera planta de
l’Espai Jove La Fontana.
Va ser una jornada molt completa, amb tres taules amb ponents força diverses, moltes experiències, des de la d’implementació de #Agenda2030 a un conversatori sobre el document Resignificant els Punts Lila, una Fila 0 donant veu a entitat que participen en Punts Lila.
Reprodueixo la meva intervenció, explicant el procés i valoració del
protocol contra les violències masclistes de Gràcia i els punts lila. És, per
davant de tot, informativa. Son vuit minuts d’intervenció.
Gràcies a CJAS per haver convidat al districte de Gràcia.
Estem ja en el tercer espai d’aquestes jornades i s’han plantejat algunes reflexions.
En aquest panell son diferents experiències de Punts Lila. Quin és el interès que pot tenir el districte de Gràcia? Miraré de posar en context.
El districte de Gràcia està composat de 5 barris, tots ells amb la seva corresponent festa major. Una d’elles, però, com és ben conegut, de característiques de ciutat, la Festa Major de la Vila de Gràcia.
Segons diferents estimacions podem rebre en una setmana fins a 2 milions de visites. És un gran esdeveniment de ciutat.
Abordar la lluita contra l’assetjament i les agressions masclistes en el marc de les festes majors era una mesura de treball de les línies d’actuació del districte del equip de govern, de Barcelona en Comú, aprovat la primavera 2016.
Com explicava la Raquel, ho hem volgut posar, com es diria, en l’agenda del districte.
L’agost del 2016, Gràcia va comptar amb els materials de la campanya A Gràcia NO ÉS NO, amb xapes, cartelleria, ben visible el lema Gràcia lliure d’agressions sexistes en els diferents espais de festa i carrers guarnits. Penseu que per la festa major d’agost, l’organització de la mateixa està coordinada per la Fundació Festa Major de Gràcia, i cada un dels carrers i espais de festa que guarneix compta amb una comissió de carrer, autònoma per a la seva programació, guarnit, etc. Els darrers anys, hi ha de 20 o 22 espais de festa, sota el paraigües de la Fundació.
Però volíem, necessitàvem més.
En un plenari del districte s’acordà obrir un espai de treball per encarar la lluita contra la violència masclista a les festes majors i és d’aquí que a la primavera del 2017 fem convocatòria a diferents entitats culturals i socials dels barris, a la Fundació Festa Major, lògicament, al circuit de Barcelona contra la violència masclista, l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia, entre d’altres per a la creació de la Taula de treball per a l’elaboració del Protocol contra les agressions masclistes a les festes majors, també a CJAS i l’Associació, com entitats expertes, Guàrdia urbana, MMEE, etc. Amb la voluntat de fer un treball comunitari.
A partir de la primera reunió, es copsa que l’objectiu primer és treballar per a incidir en la Festa Major de Gràcia, i el treball continua amb els col·lectius directament vinculats a aquesta. Més endavant es continuarà el treball pel Protocol i accions de prevenció en els altres barris del districte. Però la Festa major de la Vila, per les seves dimensions, te unes necessitats específiques.
Cal explicar que, hi ha espais alternatius, fora del marc de la fundació que –imagino que ho explicaran més tard les companyes Feministes de Gràcia- que també organitzen festa i que varen començar a treballar protocol contra les agressions masclistes i punt lila des de 2014-2015.
Des de la Taula del Protocol, hem treballat el protocol per a la festa major el 2017 i la guia d’actuació per a la festa major del 2018, amb tot el que comporta: els recursos i les necessitats per entomar una setmana de festa a tope, dins de la despesa que es podia assumir, és clar.
L’autoria d’aquests materials, com s’indica en tots ells, correspon al Circuit Barcelona contra la violència masclista, CJAS, Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB), l’Assemblea Feministes de Gràcia i el Districte de Gràcia. A més des d’aquest 2018 hem pogut comptar amb la col·laboració de l’Espai Jove La Fontana que és va incorporat a la Taula i va fer repàs dels continguts de la guia.
Senyalar també que el preàmbul del Protocol cita com a fonts de treball el protocol del Poble Sec i el de l’Assemblea de Feministes de Gràcia.
Tot el que hem treballat des de la creació de la Taula del protocol ho hem fet conjuntament l’administració, les entitats especialitzades i el moviment social.
Això ha estat possible per una voluntat expressa de fer-ho: l’administració, a la que avui estic representant, com a consellera del districte de Gràcia, i també la voluntat de fer-ho el moviment social.
S’ha treballat conjuntament, per exemple, la formació als carrers, però també aquest 2018, varem destinar una sessió sencera a definir i ubicar els lavabos portàtils, així com a proposar models, per assegurar que eren ubicats suficients i en espais segurs. Ens demanaven, els lavabos? Doncs sí, perquè per a la seguretat de les dones, és important.
Aquí rau, potser, la diferència amb d’altres espais o territoris on hi ha protocols o actuacions vers les festes majors?
Perquè punts informatius, parelles itinerants, hi ha cada cop més demanda d’actuació a les festes majors. Ara, son organitzades pel moviment feminista o per l’administració.
A Gràcia ho estem fent conjuntament. Tot i que els espais alternatius treballen les seves pròpies dinàmiques, més avançades, amb criteris integrals feministes. I això és lògic i natural. Però ens trobem a la Taula i compartim necessitats, propostes i també balanç.
I encara que, en alguns moments, pugui semblar que treballar-ho soles pot ser més àgil i còmode, el cert és que anar totes a una te un efecte multiplicador i això se’ns dubte és bo per a la lluita contra la violència masclista i per fer avançar consciència en sectors amplis de la societat, pel que fa a la lluita contra la violència masclista i també entendre que vol dir treballar les festes des d’una perspectiva feminista.
Sobre el què i el que passa als PUNTS LILA... Totalment d’acord amb el que han explicat la Raquel i la Luciana en el conversatori.
Sobre el Punt Lila de Gràcia. Per a la festa major aquests dos anys (2017 i 2018) hem comptat amb un punt d’informació central (plaça Revolució, obert els 7 dies de la festa major). Els millors horaris d’atenció els decidim a la Taula. Dues parelles itinerants que es parteixen el barri i que també passen, si així ho sol·liciten aquests, pels espais alternatius, tot i que tinguin un espai lila propi habilitat.
La lluita contra les violències masclistes a les nostres festes majors és molt ben acollida. Ho copsen tan en el punt lila com les parelles itinerants. Ja s’ha explicat en la taula anterior.
Cada dia s’agrupen totes les actuacions realitzades, les centralitzades des de les barres dels carrers i el punt lila central i les dels espais alternatius. CJAS fa un breu informe i les dades es publiquen cada dia des del twitter del districte.
És a dir que des de la Taula es coordinen els recursos i també la informació de les actuacions i possibles incidències.
Val a dir que en el balanç del 2018 hem comprovat que els temes relatius a la publicitat, davant alguna agressió greu o indicis de, ens cal treballar-ho una mica més, col·lectivament en i des de la Taula.
Ja per anar acabant. La Guia de recomanacions per unes festes lliures de violències masclistes introdueix el què i com treballar unes festes amb perspectiva feminista i cal dir, que introduir-ho en el conjunt de la festa major, requereix anar piano piano, doncs cada carrer és totalment autònom en la decisió de les seves programacions.
Tenim alguns reptes. Un d’ells és que en un futur, esperem no gaire llunyà, cada espai de festa, és a dir cada carrer, pugui assumir ser un punt lila. Alguns espais de la mateixa Fundació, ja aquest any, han fet un pas endavant en aquest sentit.
Ara bé, com sabeu, un punt lila no és sols un espai per lliurar informació a les persones que ho sol·liciten sobre serveis i contactes en cas d’emergència, ... Ha de ser un espai d’acompanyament, suport i cura quan calgui... i això requereix personal preparat, més enllà de la bona voluntat.
Sabem que la llavor que posem te incidència i motxilla positiva per al futur. Potser al final d’aquesta jornada disposarem de més eines per continuar avançant i sensibilitzant als nostres barris.
Se’m va acabar el temps i no vaig poder transmetre la darrera frase. Una invitació a la propera festa que gaudirem a Gràcia, on també disposarem de parella itinerant i punt de cura. És el proper dissabte 26 SA POBLE Gràcia 2019, a la festa dels Foguerons.
Visca la festa i endavant amb els Punts Lila.
Seguim lluitant contra les violències masclistes als espais d'oci .... i arreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada