El passat dijous, 26 d'abril, es lliuraven els Premis Vila de Gràcia, en la seva XXIII edició. Unes poques hores abans s'havia fet pública la sentència de l'audiència provincial de Navarra sobre el cas de 'La Manada'.
Una sentència que no reconeixia la violació múltiple que va tenir lloc als San Fermines del 2016 i que quedava en una condemna d'abús sexual. La ràbia i la indignació augmentaren per moments. Una vergonya de sentència per als cinc agressors. Les convocatòries per a rebutjar la decisió de l'audiència provincial es multiplicaren minut a minut.
El sentiment d'aquells moments el vaig expressar en aquesta piulada:
Aquesta tarda cor partit entre entrega #PremisViladeGràcia i respondre a la #JusticiaPatriarcal xq #YoSiTeCreo Que trist aquesta justícia tan injusta
Vaig anar compartint amb les veïnes i amigues en trobar-nos a les portes del Tradicionàrius on es lliuraven els Vila de Gràcia. A totes ens va doldre no poder participar en la convocatòria que també, com no podia ser d'altra manera, s'havia convocat per a les 19h. a la plaça Sant Jaume, sota el lema
Les companyes del Projecte Minerva em varen comentar 'nosaltres volem dir quelcom quan recollim el guardó'. Perfecte! Vaig respondre-les.
Arrenca l'entrega dels premis 2017. Com sempre, emotivitat. Les entitats, les persones guardonades, les amistats d'aquestes, emocionades pel reconeixement que suposa a les activitats i trajectòria d'aquestes.
L'hora i mitja va ser d'aquells moments que et sents ben orgullosa de ser veïna de Gràcia. No vàrem poder ser a Sant Jaume acompanyant els #NoEstàsSola #YoSiTeCreo #NoÉsAbúsÉsViolació però el rebuig a la sentència, la reivindicació del #NoésNo i el suport a la jove agredida varen ser presents durant tota la tarda, en la majoria dels parlaments de guardonades i guardonats (les Minerves-Creadores de Gràcia, en Pep Fornés, l'Observatori de Vallcarca, Omnium Gràcia, la Salut de Gràcia,...) i també s'expressà de forma contundent en la presentació i cloenda de l'acte, a càrrec de Gerard Ardanuy i d'Eloi Badia.
El CAT era ben ple. Crec que per a tothom va quedar meridià el rebuig d'entitats i veïnatge de Gràcia a una sentència que criminalitza les dones.
Passades poc més de 72 hores, s'ha parlat i s'està escrivint tant que se'm fa difícil dir gaire cosa més. Potser recordar que per milers les dones, arreu de l'estat, varen sortir al carrer el passat dijous. Moltes varem sentir com a pròpia aquesta agressió, que dijous venia de la decisió judicial, del vot particular d'absolució d'un dels magistrats i de la descripció dels fets que és un cop de puny a l'estomac de milers i milers de dones.
No abaixarem la guàrdia amb tot el que calgui fer que és molt (revisió del codi penal, judicatura amb visió de gènere, educació des de la infantesa, ...).
Incorporo alguns dels molts textos -amb mirades complementàries-, publicats aquests dies:
Comunicat de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere
El cas de 'La Manada' quatre denúncies i una alerta, de Maria de la Fuente i Maria Freixanet. Crític.
Una sentència a totes les dones, de Sira Vilardell (Diari Ara)
Legítima autodefensa feminista, de Laia Facet. Viento Sur
Sols un sí, és sí.
També va quedar pales que volem els presos i preses polítiques lliures i a casa.
Àngels T.
També va quedar pales que volem els presos i preses polítiques lliures i a casa.
Àngels T.
https://twitter.com/angelstomasgonz/status/989498909671264258
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada