Aquest
tercer dilluns hem tornat a rendir donanatge a les dones assassinades per violència
masclista durant agost i setembre.
Quan, la Plataforma unitària contra les violències de gènere, organitzadora d'aquesta activitat mensual, ens informa que
avui hem de llegir el nom de 14 dones assassinades per la seva parella o ex-parella, se t’encongeix el cor... i et demanes,
en quina societat vivim?
Mentre
les administracions retallen recursos per a les dones víctimes de violència
masclista i jutges continuen denegant denúncies adduint denúncies falses.... les
dades canten, la violència de gènere no disminueix.
 |
| Carme Sansa recorda a Montserrat Abelló, poetessa i feminista |
 |
| Montserrat Vilà llegeix el manifest d'Hèlia |
Volem
justícia i recursos per a les dones que pateixen violència masclista!
Prou
justificacions! Prou normalització! Prou impunitat!
Avui hem de llegir 14 noms de dones assassinades.
Enguany 50 dones han estat assassinades per homes que els han
negat tota llibertat, fins i tot la de viure.
Vivim commocionades i esfereïdes per aquests fets, pels de Màlaga
i les declaracions a Valladolid.
Constatem que la resposta institucional és insuficient en el millor
dels casos. Massa sovint la resposta de les institucions i els mitjans és
inadmissible, va contra la llibertat de les dones i perpetua la societat
masclista i patriarcal en gairebé tots els àmbits. Les declaracions d’aquest
estiu, on les violacions sexuals i els assassinats ens han aclaparat i colpit,
ho proven.
No és normal que la justícia escolti als violadors i no a les
violades.
No és normal que els jutges no es creguin a les dones
violentades negant-los ordres de protecció quan elles denuncien i demanen
suport per sortir del procés de violència masclista provocat per qui la
maltracta.
No és normal que parlin de “Denuncies falses” quan l’últim
informe de “l’Observatorio estatal contra la violencia de género”, lliure de
qualsevol tendència feminista, diu que des de l’any 2009 s’han dictat 24
condemnes, el que vol dir un 0,0045% de les més de mig milió de denuncies
presentades.
No és normal que et forcin a tenir relacions. Han d’entendre que
NO és NO.
No és normal la desigualtat econòmica, social, educacional que
encara hi ha al món actual.
Els missatges que han tramès els mitjans de comunicació
justifiquen, minimitzen i reforcen aquesta “normalitat”. Normalitat de que les
dones continuem essent ciutadanes de segon ordre, amb necessitat de ser
tutelades pels homes, l’Estat o l’Església.
A les llars, a les xarxes socials, a les discoteques, per tot
arreu els assassinats són un accident o un succés inevitable. Les violacions i
la violència continuada són presentades com una reacció “natural” dels
homes-mascles a la provocació que, diuen i ens volen fer creure, portem
intrínseca dins el cos les dones.
Les dones no denunciem, les dones consentim, les dones diem no i
volem dir si. Fins i tot els més forassenyats, com l’alcalde de Valladolid,
acusen a les dones de provocar situacions per denunciar als homes falsament.
En els últims anys s’han treballat protocols i decàlegs perquè
els mitjans facin ressò de les causes de la violència, de com sortir d’aquestes
situacions, de com fer campanyes de prevenció. Però s’apliquen poc. Hi ha una
gran resistència a canviar les coses. Els homes i dones que ho han d’aplicar
encara tenen dins la ideologia masclista i patriarcal.
Volem veure el dia que els mass media comencin a abordar aquest
tema amb ètica, amb perspectiva de gènere, i conscienciar que la violència
masclista és una greu vulneració dels drets humans, amb causes
estructurals, fonamentada en una base de desigualtat , discriminació i
injustícia.
Que expliquin com la xarxa de dones lluitem pel dret de les
dones a viure sense por, sense coaccions, sense sentir-se vigilades, sense
agressions, sense ser tutelades, sense violència i que volem una vida lliure de
violència masclista.
Per canviar aquest greu problema social que, malgrat que tenim
lleis i mesures de prevenció, perdura en el temps, hem de canviar les
bases sobre les quals s’aguanta la societat actual. Societat en la que es riuen
les gràcies dels homes quan humilien a les dones, on la credibilitat de les
dones està sota mínims, on la llibertat de les dones a decidir sobre el seu cos
i els seus projectes de vida no es té en compte. On queda impune la violència
institucional, social, i massa sovint les agressions psicològiques i fins i tot
físiques.
La ministre Ana Mato, després de no voler comparèixer a les Corts
per donar explicacions dels fets de Màlaga, demostrant que no dóna prioritat
política a la violència masclista, ara diu que la solució és canviar la llei
1/2004. Si us plau, no ens cal una llei que resulti a pitjor, canviïn els
recursos de prevenció que no estan promocionant, canviïn la formació a tots els
i les professionals que atenen a les dones en el seu convenciment de sortir de
la violència, facin sensibilització a la població i facin que s’apliquin els
protocols i les lleis a arreu.
S’ha demostrat amb el intent de canviar la Llei dels drets
sexuals i reproductius i d’interrupció voluntària de l’embaràs, que amb vostès
els canvis són per anar a pitjor, per anar enrere en les nostres lluites per
aconseguir els drets i la llibertat que ens pertoca.
Apostem per PREVENIR la violència canviant d’arrel la manera de
relacionar-nos. Sovint diem que hem d’educar a la joventut, es veritat, però a
la joventut els eduquem la gent adulta. Per poder educar a la joventut en
valors d’igualtat, per poder superar els estereotips que discriminen a les
dones en tots els àmbits socials, hem de canviar totes i tots els que construïm
la societat i totes i tots els que dirigeixen la societat, des de la judicatura
fins als mitjans de comunicació, passant pel món del treball on segons un
estudi de CCOO l'escletxa salarial és d’un 28% i va creixent amb la crisi
econòmica.
El rebuig social és del tot necessari per eradicar la violència
masclista. La societat, o sigui totes i tots nosaltres, hem de ser el motor de
canvi. Les últimes enquestes demoscòpiques deien que només un 1,5% de la
societat considera la violència de gènere com un greu problema social. L’enquesta
europea, publicada per l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, diu
que una de cada tres dones europees ha patit violència física o sexual, és a
dir, 62 milions de dones a tot Europa. L'Organització Mundial de la Salut (OMS)
ho considera de proporcions epidèmiques.
Des de l’Associació Hèlia, de suport a les dones que pateixen
violència de gènere, cridem a construir entre totes les condicions per fer
aquest canvi social.
Junt amb tota la xarxa social, amb el moviment social contra la
violència masclista que encapçala la Plataforma unitària contra les violències
de gènere:
Capgirem la realitat!! Prou agressions contra les dones!!! Per
una societat lliure de violència masclista!!!
Associació Hèlia, de suport a les dones que pateixen violència
de gènere
15 de setembre de 2014
 |
| Fent el minut de silenci, donanatge a les catorze dones assassinades |
No podem abaixar la guàrdia! Espero el mes que no calgui llegir cap nom.
Àngels
T.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada