dijous, 6 d’abril del 2017

Sobre el dret a l’avortament




El 3 de març es va realitzar, en una biblioteca Jaume Fuster plena, la 1ª Jornada sobre Estratègia compartida de salut sexual i reproductiva, organitzada pel Departament de Salut de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Va ser una jornada força interessant amb la presentació de diferents treballs: “La situació dels drets sexuals i reproductius a Barcelona”, ‘Criteris de qualitat de les intervencions d’educació afectiva i sexual implementades als centre educatius de la ciutat de Barcelona’, “Els drets sexual en la població jove de Barcelona”...


De les diferents taules que varen desenvolupar-se em varen cridar especialment l’atenció les dades presentades per l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i el CJAS (Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat) resultat d’un sondeig realitzat a més de 200 dones de Barcelona d’entre 14 i 30 anys. Segons aquest sondeig:



-          La meitat de les dones enquestades de menys de 30 anys no saben que poden avortar per decisió pròpia.

-          Dos de cada tres menors d’edat tenen una informació equivocada sobre el dret a l’avortament de les menors de 18 anys.

-          Més del 80% de les dones enquestades no sabien que avortar és gratuït



El dret a la salut sexual i reproductiva, per descomptat, va molt més enllà del dret a la interrupció voluntària de l’embaràs. Te a veure amb els mètodes de contracepció, el que és i com es desenvolupa la sexualitat. Respecte a la gent jove, a nivell territorial existeixen desigualtats en l’embaràs adolescent en els barris de Barcelona i també hi ha desigualtats socials en l’ús de mètodes anticonceptius en els nois i les noies escolaritzats en la ciutat.



La lluita en favor del dret a l’avortament ha estat una reivindicació històrica de les dones i del moviment feminista durant dècades, que a permès ampliar el dret. Al 1985 s’aprovà la que despenalització d’alguns supòsits. La lluita va continuar. Al 2010 s’aprovà la Llei Orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. Vigent avui, però recorreguda al Constitucional pel PP. Al novembre 2015 de milers de dones ens manifestem a Madrid davant l’anunci del PP d’una eventual retallada de la llei IVE. 



L’entorn del 8 de Març és un bon moment per a la reflexió. Per poder garantir els drets que la llei reconeix. Cal garantir el dret fonamental a la informació i a la millora en l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs per a totes les dones.



Fruit d’aquesta diagnosi, en la jornada del dia 3, es presentà la campanya conjunta de l’Ajuntament BCN i la Generalitat, ‘L’avortament: una opció i també un dret’ acompanyada d’un díptic explicatiu sobre que diu la llei, els terminis, si s’és major d’edat o menor i els centres d’atenció per a les dones i joves.



El dret a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs en els supòsits i requisits establerts per la Llei està garantit. Això cal que totes les dones ho sàpiguen.



En cas que la interrupció voluntària de l'embaràs sigui a petició de la dona (article 14), s’ha d'anar a un centre d’atenció a la salut sexual i reproductiva del sistema sanitari públic, a la unitat d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) on els professionals sanitaris (especialistes en obstetricoginecologia, infermeria, medicina i psicologia) li donaran la informació necessària, valoraran les opcions disponibles i l’adreçaran al servei més adequat per atendre-la.



Pel que fa a Gràcia, el districte te l’ASSIR al CAP Pare Claret, que amb la recent entrada en funcionament del nou CAP Vila de Gràcia – Cibeles, aquell millora espais i serveis per a l’atenció a la salut sexual i reproductiva de la població gracienca.



Pel que fa a la gent jove (fins els 30 anys) es poden adreçar al CJAS (Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat) situat al c/La Granja 19 planta baixa. Aquest recurs ha atès en 2016 a 9364 joves, majoritàriament noies.



Consolidar drets és exercir els que es tenen, començant pel dret a la informació. L’apoderament de les dones també ve per aquí, amb el dret a decidir sobre el propi cos.





Àngels Tomás

Publicat a L'Independent de Gràcia núm.662 de 31 març 2017

diumenge, 29 de gener del 2017

#NoEnsFaranFora



Ahir al matí la fisonomia de les Rambles va canviar amb la substitució de turistes per manifestants reivindicant posar fre i acabar amb els efectes del turisme massiu que ofega la ciutat i els nostres barris.

Sota el lema #OcupemLesRambles i #NoEnsFaranFora, l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) junt amb una vintena de plataformes va organitzat l’acció en la que hem participat veïnes i veïns de molts barris (Ciutat Vella, el Raval, Sant Antoni, la Barceloneta, la Sagrada Família, Poble Sec, Vila de Gràcia, Vallcarca, El Carmel, Eixample-Esquerra...). Les pancartes, grans i petites s’expliquen per si soles. 

El dia abans, divendres, s’havia aprovat el PEUAT (Pla especial urbanístic d’allotjament turístics) que és l’eina per regular els allotjaments turístics de Barcelona. Aquest pla persegueix un model urbà i de turisme sostenible i responsable, que garanteix als veïns i les veïnes el dret a l’habitatge, la convivència i la qualitat de l’espai públic, i rebaixa la pressió als barris més saturats.


Fins arribar a la seva aprovació hem patit, perquè des de les associacions i plataformes veïnals es volia un PEUAT molt restrictiu, i d’altra banda els lobbys turístics de divers pelatge pressionaven per continuar com abans de maig 2015, sense cap regulació, com era abans de guanyar BComú. La moratòria era absolutament necessària i ara l’aprovació de regulació, també.

Com a veïna de la Vila de Gràcia, em preocupava força la possibilitat de trobar-nos sense PEUAT. Per al nostre barri, on la moratòria hotelera finalitzava al març, un no PEUAT hagués estat dramàtic. Ha calgut proposta inicial de pla, negociació i mobilització al carrer. 


Comparteixo fil per randa la piulada de Gràcia en comú: “Els barris han sortit a dir #NoEnsFaranFora amb #OcupemLesRambles. El PEUAT necessari i la mobilització imprescindible. La mobilització d’ahir va estar molt bé perquè tot i tenir aprovat el PEUAT, els barris no han d’abaixar la guàrdia.

Ahir es va fer clar allò de ser a la institució i a la mobilització. Moltes ho practiquem. 
 
La mobilització d'ahir va ser variada, imaginativa i popular on, per unes hores, veïnes i veïns de Barcelona fórem les vianants per Les Rambles, cosa que ja no acostuma a passar sovint.



Bona acció la de dissabte, i emotiva. Tan, que fins i tot veïns des dels balcons aplaudien mentre baixava la manifestació. Emotiu!



Àngels T.

diumenge, 8 de gener del 2017

Tancar una etapa



Desembre 2016. 5è congrés. Berlín
Amb el 2016 tanco una etapa política de la meva vida. Una etapa que començà a caminar per allà la tardor del 2004 com a representant d’EUiA en el comitè executiu del Partit de l’Esquerra Europea (PEE). El PEE s’havia fundat uns mesos abans a Roma, per la voluntat d’uns pocs dirigents de diferents partits d’esquerres en veure la necessitat de treballar de manera coordinadora per Europa, i en tant que part d’Europa, polítiques d’esquerres fent front a les polítiques neoliberals orquestrades des de diferents sectors imperialistes amb suport de dretes i de la socialdemocràcia. 

Berlín, gener 2007

 El PEE obliga a la paritat en el seu òrgan de representació. Cada organització aporta un home i una dona (o dos dones, com s’ha donat en diversos casos en aquest darrer congrés), independentment de la grandària del col·lectiu. Des d’aleshores, fins fa poc més d’un any i mig, vaig compartir responsabilitat amb en Toni Barbarà.


 
Juliol 2009. Universitat d'estiu, amb Miguel Portas, company del Bloco
Durant aquest anys que, dit sigui de pas, han passat força ràpidament, des d’aquí  hem pogut aportar a l’espai europeu d’esquerres, que Catalunya te la seva pròpia dinàmica de reivindicació i lluita. El fet de representar una organització fundadora del PEE, al mateix nivell que en l’estat espanyol ho eren IU i el PCE, generava un cert desconcert en els companys i companyes europeus, que nosaltres incansablement hem anat explicant, dins i fora de les reunions.

Junt amb l’orgull de poder-ho fer, recordo un dia explicant-li a la Mònica Sabata el fet que una organització d’àmbit català formava part, de ple dret, d’un espai on les organitzacions n’eren d’àmbit estatal. Hem estat pioners en algunes coses, com en el treball en la defensa dels serveis públics, responent als atacs dels tractats europeus com el de Maastricht, o el posicionament clar pel No a la Constitució Europa. 

 Va ser en aquesta contesa, en el marc de la campanya catalana pel No a la Constitució Europea, on vaig conèixer en Gerardo, un dels generadors d’argumentari per a sustentar el que moltes activistes socials intuíem des del primer moment. Recordo els debats apassionats per convèncer companys i companyes de l’estat que la constitució europea no tenia aspectes positius, ans tot al contrari,... i també d’altres països. 

Com a participant en diferents Fòrums Socials Mundials/Europeus, he pogut participar en algunes trobades de la Conferència Anticapitalista i/o trobades de Conferència anticapitalista europea en les que es trobaven moviments socials, organitzacions d’esquerra i de l’esquerra revolucionària, amb o sense representació parlamentària (Bloco, Synaspismos –ara Syriza-, Aliança Roig-Verda, EUiA, SinnFein, Respect, NPA, La Aurora..).  Grata sorpresa quan en aquests espais et trobaves amb companyes i companys que també hi eren en el PEE. 

Juliol 2012. Universitat d'estiu
Altre experiència important aportada al PEE ha estat la lluita i contingut que s’estava desenvolupant a Catalunya contra la violència de gènere, tan des del terreny social com del legislatiu, amb l’aprovació de les lleis estatal i catalana. Les companyes franceses van fer-se ressò de la legislació catalana per a la seva feina. (congrés de París, 2010).
 
III Congrés. Paris 2010. Assemblea EL-Fem
I sobre el tema nacional... Crec que la primera cosa que varem haver d’aclarir des del minut 2 va ser les diferents connotacions del terme ‘nacionalisme’ si es volia entendre  la situació política catalana. 
 
IV Congrés. Madrid, desembre 2013
Després de cada gran mobilització pel dret a decidir, república catalana o independència de les que s’han fet a Catalunya des del 2010, ja ens imaginàvem sobre que ens demanarien quan anàvem a l’executiu. Posar en el centre la lluita pels drets socials i també els nacionals ha estat una constant arreu, també a Europa.

Una feina de formiguetes. D’ús de caps de setmana, de temps personal, per a lluita col·lectiva. Als inicis, demanant festa a compte de vacances a l’empresa on treballava, els divendres tarda per viatjar i arribar a l’hora i no perdre’m res. 

Gener 2005. Berlín. A les víctimes de l'estalinisme
La primera reunió de l’any, sempre es convoca el segon cap de setmana a Berlín per fer-la coincidir amb l’aniversari de l’assassinat de Rosa Luxemburg i Karl  Liebknecht, i així participar en l’homenatge que anualment se’ls ret a Berlín. Recorda una mica a l’Onze de setembre. Jo habitualment també dipositava un clavell davant una petita placa dedicada a les víctimes de l’estalinisme.  


Sempre que he pogut m’he fotografiat junt Marks i Engels. Aquest desembre també ho he fet.


Amb l’acomiadament el passat desembre, queda enrere una etapa força determinada.  Ara podré dedicar més forces a la construcció dels espais EnComú, en el que soc ben compromesa des dels seus inicis.

Desembre 2016.
 àngels t.