20 anys de l'11-M

En pocs dies el calendari ens ha dut a dues dates importants en les que els aparells de l’estat fer ús de la manipulació política i informativa de dos fets, ben diferents entre ells, però molt colpidors, l’assassinat de Salvador Puig Antich i els atemptats  d’Atocha a Madrid.

Muntatge policial apunten les investigacions en un cas, intent de muntatge informatiu en l’altra. Amb aquesta breu nota  publicada a Cartes al director a l’Independent de Gràcia he volgut recordar uns moments brutals que el govern del PP va voler aprofitar en un exercici de manipulació informativa.  

20 anys del 11-M

Fa 20 anys del 11-M, del sagnant atemptat que es cobrà la vida de 191 persones i 1700 de ferides a Madrid. Brutal.

Des del primer moment el govern d’Aznar va dir que havia estat obra d’ETA. Tres dies després havia eleccions generals.

Des del PP Volien minimitzar, o millor dit tapar, que el NO A LA GUERRA portava temps omplint carrers i places per tot l’estat. Guerra on Bush, Blair i Aznar (el trio de les Açores) ens havien ficat en el mercadeig de sang per petroli.

Ben aviat mitjans internacionals informaven que l’autoria de l’atemptat era obra d’Al-Qaida, però els principals mitjans de comunicació continuaren repetint un cop i altre que era cosa d’ETA, tot i que Otegui havia sortit de bon matí a desmentir-ho.

Aquests dies diferents documentals desgranen realitats amagades que refermen el que moltes persones imaginàvem.

Vint anys després voldria recordar que al dia següent un clam exigia a Aznar i Acebes ¿Quien a sido? des dels carrers i va ser per demanar responsabilitats que les concentracions davant les seus del PP varen ser unànimes. Responent a la manipulació política. A Barcelona també.  Columnes des de tots els barris de la ciutat marxarem cap a Francesc Macià. Impressionat la columna que anava fent-se gran des dels diferents carrers de Gràcia camí de la Diagonal.

Vint anys després, Aznar, la FAES i el PP no rectifiquen sobre l’autoria d’aquell atroç atemptat. Els importava més el rèdit polític que pensaven podien treure que la veritat.

No oblidem!

àngels t.

Salvador Puig Antic

 

2 de març 2024. 

Fa 50 anys, un dissabte com avui era executat al garrote vil, en Salvador Puig Antich.

Era dissabte d'un torn que em tocava treballar, com també a l'Anna Carbonell i l'Helena, junt amb d'altres companyes.

Des de diferents entitats, estaments i personalitats s'havia demanat l'indult.

Era desesperant veure com una darrera altra les iniciatives anaven estimbant-se contra el mur de l'aparell franquista.

 

La meva militància distava de la d'en Puig Antic, però davant la repressió érem pinya.

 

Vàrem treballar poc aquell matí, amb l'Anna anàvem mirant el rellotge dient-nos: al final arribarà l'indult. Però no va ser així. En arribar la notícia de la seva execució/ assassinat vàrem començar a plorar i amb una pena com amb la perdua d'una persona estimada.

 

Va ser un muntatge i crim del franquisme. 

Encara avui es reclama saber-ne la veritat.

Ni oblid ni perdò.   

(nota de facebook de 02/03/2024)

 

 

A Barcelona s'estan fent diferents activitats en record de Puig Antich entre elles un preciós i enorme mural al barri de Vallcarca, obra del muralista @rocblackblock .

Tenia ganes de compartir moments i sentiments i vaig apropar-me a la seva inauguració. 

 

Records d'uns temps que no tornaran. Avui continua havent molta injustícia
a la nostra societat. Massa.

 

àngels t.

Des de la proximitat (2)

 

Nomenclàtor (*): Reconeixent persones, visibilitzant dones referents

Fa unes setmanes vaig rebre l’encàrrec d’escriure un article per a la publicació La Salut de Gràcia. Sota el títol “Nomenclàtor incorpora dones referents al barri de La Salut” https://drive.google.com/file/d/1OdKLfkdiOf7KvMDq9T_PZaEULlAlmx5A/view , vaig explicar la feina i resultats durant aquest anys (2016-2023) vers la Comissió de Nomenclàtor de Gràcia, amb la incidència concreta en el barri de La Salut.

Vull començar posant en valor la existència de la Comissió de Nomenclàtor de Gràcia, constituïda el desembre de 2009. Fins avui som l’únic districte que te aquest espai específic, de debat i proposta sobre noms a l’espai públic i plaques de memòria, que es consensuen per dur-los al Consell plenari del districte i després a la Ponència de ciutat.

Com a consellera ponent d’aquesta Comissió, que he estat aquests anys, he intentat donar-li dinamisme, treballant propostes que ens arribaven d’entitats, de veïnes i molt especialment del Consell de Dones de Gràcia. Explico el perquè.

El desequilibri entre noms d’homes i dones per identificar vies públiques a la nostra ciutat i barris és enorme. Al 2015 quasi dels 4.600 carrers existents a Barcelona, uns 2.300 designaven persones i d’aquestes únicament un 6,1% teníem nom de dona, santes i verges, incloses.

Es evident que calia reconèixer, recuperar i difondre el llegat de les dones, i ens hi vàrem posar. Veïnes activistes del Consell de Dones tenien propostes des de feia molt i els hi vàrem donar ‘marxeta’.

En la inauguració del Passatge d’Isabel Vicente (abril 2018), vaig donar les dades citades a dalt, mostrant la invisibilització també de les dones en l’espai públic barceloní. En aquell moment era una dada bastant desconeguda.

A Gràcia hi ha pocs espais nous per identificar, per això hem estat treballant per acordar plaques de memòria que és una altra forma de reconeixement.

La majoria de propostes que ens han arribat aquests anys s’han abordat, ja sigui noms nous, restitució de noms anteriors, substitució de noms vinculats a l’etapa franquista i/o borbònica, sent poques les propostes descartades.

D’altra banda, val a dir que en aquests anys tenim la satisfacció -crec que col·lectiva- d’haver pogut augmentar el % de dones al Nomenclàtor, però també hem reconegut homes il·lustres ben relacionats amb Gràcia.

Em ve de gust tenir a ma una relació, més o menys exhaustiva del que s’ha fet durant el període 2017-2023 i que he tingut el plaer de liderar

Nous espais públics:

-         Jardins Maria Mullerat (març 2018). Pedagoga

-         Passatge Isabel Vicente (abril 2018). Lluitadora antifeixista

              

Mirador Consol Casals (març 2021). Activista social

                                                             

-         

 

 

 

 

          Placeta Montserrat Riera (gener 2022). Educadora i pedagoga 

                                                                                          

          Passatge Josefina Torrens Illas (març 2023). Pionera de la natació.

 Passatge Manuel Cros (març 2023). Esportista, jugador CE Europa

                               Jardins Margaret Michaelis (març 2023). Fotògrafa    
 

Placeta d’Agustí Pinyol (abril 2023). Pessebrista

 

-         

                    Jardí dels Arabescos

-                 Jardí de l’Alsina

 

Restitució de noms anteriors/substituint a vinculats al franquisme/borbònics

-         Av. Riera de Cassoles (febrer 2019), anteriorment av. Princep d’Astúries. 

 

-         Carrer de Pau Alsina (febrer 2019), anteriorment c. Secretari Coloma

-         Plaça de Cinc d’Oros (2016) anteriorment plaça Joan Carles I

-         Carrer Ana Maria Matute Ausejo (gener 2022), anteriorment c. Ramiro de Maeztu. Escriptora

-         Plaça del Poble Gitano (abril 2022)

 -       Rebateig Àgata Badia, Magdalena E. Blanc i Rosa Puigrodon

 

Plaques /o reconeixements de memòria

-         Josep Roca i Galès (desembre 2017). Cooperativista republicà

-         Pompeu Fabra i Poch (juny 2018). Filòleg

-         Jardí vertical Marina Ginestà (2020). Miliciana republicana

-         Francisca Rius i Sanuy (agost 2021). Dibuixant i pintora

Joan Perucho (octubre 2021). Novelista i poeta

-         Dolors Aleu (novembre 2021). Metgessa  ->

-         Jesús Moncada (desembre 2021). Escriptor.

Francis Picabia (juny 2022). Pintor

Rosa Mª Arquimbau (agost 2022). Escriptora i periodista

-        

             

        Pepita Pardell i Terrade (març 2023). Dibuixant i il·lustradora 

-                                                                                  

 

 

 

 

                                                                                                         Emèrita Arbonès (març 2023), Treballadora del tèxtil, republicana, Dones del 36

 

       Ramon Calabuch Batista, Moncho (març 2023). Cantant

 

                     

 

 

 

 

 

 

 

Jordi Fàbregas i Canadell (2023), auditori del Centre Artesà Tradicionàrius. Músic i compositr            

                                              

 

 

                                                                  

Restitució del monòlit dedicat a Nicolás Salmerón (abril 2022). Diputat republicà

-         Faristol a Josep Anselm Clavé (abril 2023). Fundador del moviment coral a Catalunya

 

-         150 anys guarnint Festa Major carrer Llibertat

-         150 anys guarnint Festa  Major carrer Mozart

-         150 anys guarnint Festa Major carrer Verdi

 Passatge Alió. Ampliació informació. Francesc Alió i Brea

Propostes d’acord pendent de la decisió de la Ponéncia de ciutat

-          Placa a Luis Eduardo Aute

-          Placa a Victor Nubla

-          Plaça de la Farigola

Fins aquí la relació. Espero no haver-me descuidat de cap nom.

Hem estat capaços de recuperar topònims anteriors, populars, n’hem posat de nous i hem pogut enretirar alguns que no s’hi deien amb el nostre territori.

Per acabar, vull compartir que darrera de cadascun d’aquests noms hi ha proposta, voluntat, recerca, consens, compromís, ànima i estimació, ... i també el feminisme picant pedra!

Cal seguir.  Salut i república!

àngels t.

(*) Llista o catàleg dels noms de les vies públiques de la ciutat (vies, jardins, places,...). Barcelona compte amb la Ponència de Nomenclàtor dels carrers, que és una comissió municipal que estudia les propostes de nom de les vies públiques de la ciutat.