Al Consell de les Dones de Gràcia ens va fer particular
il·lusió en veure que la inauguració de la placa dedicada a Francisca Rius i
Sanuy es podia enquibir en el programa de la Festa Major.
Se’m va demanar una ressenya per tal de contextualitzar i
donar a conèixer la nostra veïna Francisca Rius, protagonista de l'activitat
del dia 18 d'agost.
Reprodueixo aquí el text de l’article
publicat al Programa de la Festa Major de Gràcia 2021. No obstant us recomano fer-vos amb la publicació en paper, doncs a més
de tota la programació de la Festa Major, conté articles i entrevistes
força interessants.
Reivindicant
la Memòria a la Festa Major de Gràcia
Francisca Rius i Sanuy, dibuixant i docent. Barcelona, 1891-1967.
Fins no
fa gaire relativament anònima, com ha passat al llarg de la història, amb
tantes dones invisibilitzades malgrat les seves qualitats artístiques,
professionals o de pensament. El “rescat”
de l’anonimat arriba a Gràcia de la ma dels seus nets que creuen que la seva
àvia, dona de grans capacitats artístiques havia estat infravalorada, i la
mentalitat patriarcal de l’època la relegà a la llar, a la cura dels fills i la
família en detriment de les seves aspiracions i talent artístiques.
La
vàrem poder incorporar al llibre ‘Dones de Pes. 18 vides de Gràcia’, el projecte
elaborat de manera participativa per un grup de gracienques lligades al Consell
de les Dones del districte de Gràcia (2018). Aquest text es fonamenta en la
biografia aportada per al llibre.
Una
mica d’història
Francisca
Rius, segona filla de tres germans, neix al barri de la Ribera de Barcelona, en
el si d’una seva família menestral, dedicada al comerç de mantellines. Ella
aviat s’inclina pel dibuix i la pintura. Sense oposició familiar, estudia a l’Escola
Superior d’Arts Industrials i Belles Arts de Barcelona (Llotja) entre el 1907 i
1914, fet poc usual per a una noia en aquells temps.
El seu currículum
és notable: l'any 1910 concursa en l'exposició de Retrats i dibuixos antics
i moderns, que va tenir lloc al Palau de Belles Arts de Barcelona, amb el
quadre titulat Arc de Sant Francesc. L'any 1911 pren part en l'Exposición
Nacional de Artes Decorativas
celebrada a Madrid; l'any 1913 torna a participar-hi i obté una menció
honorífica.
El darrer curs a la Llotja, el 1913/14, guanya la Medalla
de plata atorgada per l'Acadèmia Provincial de Belles Arts, l'any 1914. També en
aquest any, guanya el premi extraordinari de 500 pessetes que l'Ajuntament de
Barcelona concedia a l'Escola de
Llotja, pels seus treballs de pintura decorativa.
«Aquest mateix any, la revista Feminal -un suplement de La
Il·lustració catalana-, dirigida per la periodista i feminista Carme Karr,
li dedica un reportatge monogràfic de tres pàgines sota el títol: “Una artista
de mèrit”, en què es destaca que Francisca Rius ha estat elegida com a
professora del primer curs de l'Escola d'Estiu del Consell d'Investigació
Pedagògica de la Diputació Provincial de Barcelona. Hi impartirà l'especialitat
d’"Aplicació del dibuix a l'ornamentació i estilització". »1
«L’article inclou diversos dibuixos i parla de Francisca
com d’una “artista, mestra especialment
en l’originalíssim, tant com difícil, art de l’estilització”. La revista
també recull que s’ocupa de la direcció artística dels treballs del Patronat
d’Obreres de l’Agulla (que havia fundat l’escriptora Dolors Monserdà) i que ha
estat cridada per la direcció de l’Escola de la Dona (creada el 1913 per la
mateixa Carme Karr), per impartir-hi el curs 1914-1915. Tot plegat, converteix
Francisca Rius en un exemple de dona jove (encara no té 23 anys) i capacitada,
molt en la línia reivindicativa de Karr, que demanava modernitzar la formació
de les dones per avançar cap a una igualtat d’oportunitats. En definitiva, el
futur professional i artístic de Francisca sembla prometedor.» 2
En 1916 es casa amb el també dibuixant i il·lustrador Josep
Ribot i Calpé. S’obre una nota etapa. Ara be, una certa rivalitat del marit
davant la capacitat artística de la muller, l’ambient patriarcal dominant a
l’època, la incertesa econòmica en què la família va viure habitualment i les
successives maternitats obliguen Francisca a replegar-se i a actuar amb
discreció. El 1917 té el seu primer fill, el 1918 una filla i en els anys successius
fins al 1926, té un total de sis fills, dels quals només sobreviuen quatre.
Malgrat les obligacions familiars, l’any 1920 ingressa com
a professora d’arts aplicades a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de
la Dona, fundat i dirigit per Francesca Bonnemaison, on impartirà classes fins
al juny de 1936. Al llarg d’aquests cursos produeix un munt de dibuixos per a patrons de brodats,
generalment amb motius florals, que eren venuts a una important casa de teixits
de Barcelona.
L’estiu del 1927, la família ve a viure a Gràcia, al carrer
Milà i Fontanals, i ja s’hi quedarà. Aquí la sorprèn la Guerra Civil. Al
setembre de 1936 continua treballant a l'Institut de Cultura i Biblioteca
Popular de la Dona, ara gestionat per la Generalitat i seguirà fent classes fins
a finals de gener del 1939.
En els
anys de la Guerra Civil la família viu les situacions dramàtiques habituals del
conflicte bèl·lic. Quan el fill gran,
Jordi, s’incorpora a l’exèrcit, i per tal que se senti més a prop de casa, la Francisca
inicia la redacció d’un dietari, “Diari íntim”. 3 L’adreça al
fill absent on aboca vicissituds del dia dia, de la família i també de l’impacte
de la guerra a Gràcia, els bombardejos, les llargues cues per a aconseguir
alguna cosa per dur-se a la boca, les restriccions i la misèria dels àpats
familiars...
El 28 de gener de 1939 escriu això: “El teu pare i jo hem estat cessats, però confio que jo podré tornar a
l’institut”. No va ser així. A partir de llavors, va haver de quedar-se a
casa. Pinta pantalles per a làmpades,
ventalls, algun pendó. S’agafa al que troba, sense abandonar mai el dibuix.
Francisca
Rius, veïna de Gràcia durant quaranta anys, des de 1927 fins al 1967. El seu
multitudinari funeral a la parròquia del Corpus Cristi, va donar la dimensió de
qui era, una dona molt estimada en el seu barri.
Orgulloses
de contribuir a donar a conèixer la Francisca Rius i Sanuy, amb Dones de Pes,
amb l’exposició a La Violeta la tardor del 2019, amb la ruta de les Creadores
de Gràcia i amb els treballs de la Comissió del Nomenclàtor de Gràcia i de ciutat en donar llum verda a la
proposta que el proper 18 d’agost veurà la llum.
Seguim
lluitant, seguim visibilitzant!
Àngels
Tomás.
Fonts: DONES
DE PES. 18 vides de Gràcia. 1835 – 2015. Autoria col·lectiva. Publicació
Ajuntament de Barcelona. 2018 1
RIUS I
SANUY, FRANCISCA: Diari íntim. La vida quotidiana a la rereguarda. Barcelona,1938 i 1939. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009 2 3
La inaugura de la placa en reconeixement de la dibuixant, docent i escriptora, Francisca Rius i Sanuy, ha tingut lloc el passat dimecres 18 d'agost a les 12h, davant del immoble on va ser veïna de Gràcia durant 40 anys (carrer Milà i Fontanals 29).
Algunes imatges del moment (cedides per Josefina Altès):
No es veuen les persones assistents perquè feia tan de sol i calor que estaven totes a l'altra banda del carrer, cercant l'ombre, guarint-se de la calor. Va ser entranyable amb am la participació de nets i altres familiars de la Francisca.
Cal seguir lluitant, cal seguir visibilitzant les dones a l'espai públic! Ben segur!
Molta feina per fer!
Vila de Gràcia, 22 d'agost 2021
àngels t.
