Contaminació de l'aire i salut. Rabiosa actualitat.

Aquests dies,  coincidint amb la mobilització sobre l’emergència climàtica, s’està  publicitant diferent informació sobre la gravetat que suposa suportar una deficient qualitat de l’aire a les nostres ciutats. 

La darrera xifra donada des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) estimant en unes 351 morts prematures a la ciutat per aquesta causa en 2018 és un seriós toc d’alerta que obliga a prendre mesures per fer-ne front. També des de la UE hi havia encesa la llum vermella.

Des de l’ajuntament de Barcelona i l’àrea metropolitana s’acaben d’acordar propostes per fer front a la contaminació de l’aire. A partir del gener del 2020 una ordenança municipal regularà la zona de baixes emissions permanent, entre d'altres actuacions. 

Hi ha mesures molt actives per fer front a aquest problema denunciat reiteradament a Gràcia, en el Consell de Salut i també a l’Independent de Gràcia.

 

Ens sembla interessant recuperar la tribuna de l'Independent de 17 de juny de 2016 “Contaminació de l’aire i salut” de la Comissió de salut de Gràcia en Comú, sobre aquest tema de rabiosa actualitat, avui.

   

Ens hi va la vida! Comencem a respirar amb tranquil·litat!

àngels t.

Dones de Pes. Mes de dos anys de vida.

Acabant etapa, em ve de gust explicar un xic sobre Dones de Pes. La idea arriba a la Plaça de la Vila de la ma de les activistes veïnals i Comunicadores amb Gràcia, Conxa Garcia i Sara Reñé.  Idea força interessant. La recollim. El Pla d’Actuacions del districte contempla el Foment de les dones de Gràcia mitjançant la memòria històrica.  La proposta encaixa perfectament. Quan arriba el moment, comencem a posar fil a l’agulla.  

Incorporem el punt en el Consell de les Dones de Gràcia. Presenten el projecte la Conxa i la Sara, dones del Consell. Això és el 2 de febrer de 2017.

Des d’aleshores fins el darrer cap de setmana de juny/2019 en que he pogut lliurar DONES DE PES a la pregonera de la festa major del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, Gislinde Ritter i als creadors de la gegantona del Camp d’en Grassot, la Bruixa Violeta, hem fet un llarg i bonic recorregut.

Val a dir que mentre treballàvem Dones de Pes, regidoria comentà la possibilitat de que fora el regal institucional durant l’any festiu gracienc 2018-2019. El regal institucional és el regal amb que el districte obsequia als carrers guarnits de la festa major, a entitats, col·lectius graciencs i persones i entitats convidades que visiten el nostre districte durant un any.

Tornant a la creació de Dones de Pes. Es proposa un procés de creació col·lectiva que, tot i que s’ha explicat bastant en les diferents presentacions, vull recordar-lo, perquè ha estat un projecte molt bonic, a partir de dones, veïnes i integrants del Consell de les dones de Gràcia.

El 2 de febrer de 2017, es presenta la proposta de continguts. També la metodologia. Biografies de dones bastant anònimes de Gràcia o relacionades amb Gràcia. No vives. Treballar  mitjançant un procés col·lectiu.  La proposta te molt bona acollida.

Acordem fer crida a participar-hi, entre les integrants del consell que no han assistit a la reunió del 2 de febrer. Següent pas. Ens trobem el 14 de febrer Sara, Conxa, Maud, Àngels, Rita i Montse. Comencem a revisar la relació inicial de dones, ajustem criteris, diferents èpoques, professions, inquietuds socials. També a adjudicar-nos biografies.

En posteriors sessions s’incorporen Rosa, Josefina i Mònica i una mica més tard els germans Ribot (Domènec, Eulàlia i Jaume).

Mentre, van agafant forma les biografies de l’Amàlia Domingo, d’Ángeles López de Ayala, de Teresa Claramunt, de Dolors Lleonart, de Maria Baldó, de Clementina Arderiu, de Francisca Rius, de Margaret Gross, de Maria Mullerat, de Remedios Varo, de Mª Antonieta Cot, de Mª Teresa Balcells, de Dolors Canals, de Rosa Balcells, de Núria Folch, d'Isabel Vicente, d'Otilia Castellví i d’Emèrita Arbonès, fent cerques bibliogràfiques i/o memòria oral amb familiars i coneixences...

Fins a catorze reunions, a banda de les que cada autora ha tingut de “tutoria” i les de les coordinadores amb l'equip editorial 

 

Fent revisió de textos

El projecte l’hem coordinat entre la Sara, la Conxa i l’Àngels. Son d’aquells que t’arriben a l’ànima i al cor. Ens hem abocat les autores (totes) en la seva elaboració i també en la seva difusió mitjançant les presentacions.

Dones de Pes ha estat com una petita revolució: línia de treball col·lectiu i participatiu, sobre moltes dones, escrit per moltes dones i, per arrodonir-ho, presentat de manera descentralitzada en els cinc barris del districte: Vallcarca, la Vila, El Coll, La Salut i Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.

31/01/2019. Vila de Gràcia.

19/02/2019. Camp d'en Grassot

La idea de fer presentació en tots els barris forma part de la descentralització que ha treballat el govern del districte durant el mandat. Un encert les diferents presentacions acollides en la biblioteca Jaume Fuster i la Vila de Gràcia, en el Casal Cardener i en el centre cívic El Coll–La Bruguera i La Sedeta. Amb forta relació de les diferents companyes, veïnes, autores i biografiades amb el territori.

05/03/2019 La Salut

07/03/2019. El Coll

A més va ser en aquestes presentacions on les autores explicaven la relació establerta amb la biografiada, sentiments, elements de cerca, el impacte de la lluita revolucionària d’algunes, el feminisme d’altres, la sensibilitat artística de l’àvia o de les músiques que havia conegut, pedagogues i metgesses pioneres, treballadores exiliades, mestres, republicanes, lliurepensadores, espiritistes, revolucionàries… Molt per aprendre i per continuar treballant!

15/11/2018. Presentació a la Biblioteca Jaume Fuster. Vallcarca.

Dos apunts per anar acabant. La presentació (primera) en una tarda de forta tempesta a Barcelona, crec que va ser qualsevol cosa, menys tradicional.  Deu dones presentant el llibre. Em va semblar ésser davant d’un rècord Guinness. Molt d’agrair totes les persones que en un dia tan complicat s’aproparen a la Jaume Fuster a fer-nos costat al projecte i a les veïnes de Gràcia que el feren possible.

El 24 d’abril de enguany, una àmplia representació de les autores participen en l’entrega dels XXIV Premis Vila de Gràcia per recollir el Premi a la millor tasca de recerca o divulgació històrica en defensa de la memòria col·lectiva de Gràcia, atorgat al projecte Dones de pes per la publicació del seu llibre.

Com assenyala el títol d'aquesta ressenya, el projecte va començar a gestar-se fa més de dos anys, i la via de coneixement, difusió i visibilització de les dones biografiades ho ha estat per diverses vies: les presentacions, el boca-orella, el interès de moltes veïnes i veïns que han cercat el llibre en les llibreries de Gràcia i altra via –força important-  el esdevenir regal institucional de Gràcia 2018-2019. 

Per a mi ha estat un plaer i un orgull formar part d'aquest projecte tan coral, des de les diferents etapes del mateix i poder compartir amb totes les autores la iniciativa i el resultat d'aquesta.

Crec que la seva grandesa rau en el fet que DONES DE PES continuarà caminant amb més lectures, difusions i presentacions que ens demanen, fins i tot, més enllà del circuit gracienc. A més aquestes 18 dones estaran molt presents en el dia dia del fer i treball en el nostre districte. Ens 'vigilaran', i orgulloses estarem.

Quadre en el despatx del regidor de Gràcia, l'Eloi Badia.

La memòria històrica és imprescindible. Descobrir, investigar, donar veu al fet i lluitat per les dones, de justícia!

Recomano la lectura de DONES DE PES. 18 dones de Gràcia. 1835 - 2015, també perquè a través d'aquestes biografies es recorre per més d'un segle i mig d'història. De la nostra història.

Seguim!

Àngels T.

Més de 1000 dones assassinades

El passat 14 de juny sota el títol 1.000 dones assassinades  L'Independent de Gràcia em publicà aquesta nota, que reprodueixo aquí. 
Malauradament el títol originari ha estat sobrepassat, per això aquest post es titula "Més de 1000 dones assassinades".

Aquesta setmana s’ha obert pas als mitjans una esfereïdora notícia: des de 2003 (moment en que es comencen a comptabilitzar les dones mortes per aquest motiu) 1000 dones han estat assassinades, víctimes de la violència masclista.

Val a dir que el nombre de dones mortes víctimes de violència masclista es major d’aquest 1000, perquè s’han estat comptabilitzant sols els casos en els que hi havia una relació de parella o ex-parella. Però violència masclista és més.

És prou greu, com per veure la necessitat de parlar-ne sense ser ni 25-N, ni 8-M , ni haver patit recentment la mort d’una veïna, per aquests motius, a la nostra ciutat.

M’agradaria reflexionar sobre això, sobre la gravetat de la situació, sobre lleis i protocols no implementats econòmicament o la manca de desplegament de la llei catalana pel que fa a capítol destinat a l’educació, sobre les moltes desigualtats encara existents en tots els camps vers les dones, sobre el sistema patriarcal,…. Cal picar molta pedra. També a la nostra Gràcia estimada. Per a les que vivim i per a les que ens visiten.

He trobat força complert l’article de 10 de juny de 2019 de El Periòdico que sota el títol “Mil assassinades per la violència masclista des del 2003” finalitza amb la reflexió d’una jutge de primera instància que comparteixo bastant: “Sé que sona una mica a tòpic però educació, educació i educació. En l’àmbit penal, gestionem els fracassos, quan el mal ja s’ha produït, però per evitar-lo, s’ha de prevenir i educar a les escoles i les famílies i en els mitjans de comunicació. Quan tots vegem les dones com a iguals, no hi haurà problemes”.

Al fil d’aquesta reflexió vull felicitar l’esforç que des de diferents AFAs i AMPAS d’escoles de Gràcia estan fent amb xerrades, tallers i altres dinàmiques sobre coeducació, escoles feministes amb propostes educatives que busca la transformació social, l’emancipació de les persones. En definitiva educació per a les aules, i fora d’elles, per aconseguir fer decréixer la gràfica de la xacra social que és la violència masclista.

També fer palesa la participació de tot d’entitats dels nostres barris en la formació sobre el protocol contra les violències masclistes a les festes majors i que sens dubte serà d’utilitat en aquests marcs i també a la interna dels mateixos col·lectius. 
http://www.independent.cat/2019/06/16/1-000-dones-assassinades/
Seguim!

àngels t. 
 

Darrer Consell de Salut de Gràcia

El passat 29 d’abril varem fer el darrer Consell de salut del districte i com a responsable d’aquest òrgan de participació, en tan que consellera de Barcelona en Comú, en donar la benvinguda, vaig aprofitar per fer un breu repàs de la feina feta, que comparteixo aquí perquè arribi un xic més enllà de les persones integrants del consell.

 "Abans de donar pas a l’ordre del dia volia aprofitar aquest darrer consell de salut del mandat per acomiadar-me de totes les persones que heu participat i esteu participant en aquest espai de participació, tot recordant algunes de les activitats, propostes i projectes que hem tractat al llarg d’aquest darrers anys, que han estat diversos i positius tots ells. Com son  

-          aconseguir posar fil a l’agulla per ampliar els equipaments sanitaris al districte, fent-ne  seguiment fins aconseguir l’obertura del CAP Vila de Gràcia – Cibeles i crear una comissió de seguiment del CUAP 24h. fins a fer-lo efectiu (atenció les 24 hores, els 365 dies de l’any).

-          la realització de la jornada sobre salut comunitària

  

-          la presentació dels efectes de la qualitat de l’aire sobre la nostra salut on quedà clar que cada dia és més evident la relació entre salut i mobilitat.

 

-          salut de les dones i el protocol contra la violència masclista 

-          els informes anuals de l’Agència de Salut Pública de Barcelona

-          suport a la defensa de l’Atenció Primària 

-         la presentació dels treballs de la comissió de salut de la Taula comunitària del Coll. Molt importants tots ells així com la Guia d’Activitats Saludables que va generar tota la feina prèvia.

-      Avui els diferents equips presenten els treballs de les altres dos taules de salut comunitària que estan treballant, la del barri de La Salut i  la dels barris la Vila i Grassot.".

Aquest consell de salut també acordà propostes de treball de futur que s'hauran de desenvolupar en el proper mandat.

Fotografia: Àngels Tomás

P.D.: Aquesta una imatge de juliol de 2011 és una mostra de la mobilització per la reivindicació del CUAP 24h. a Gràcia.

En iniciar mandat teníem força clar que aquesta reivindicació calia estar entre les prioritats a plantejar al consorci. I així ho varem fer, i ara,  des de 5 novembre 2018 ja tenim CUAP Gràcia.

Àngels T. 

RESIGNIFICANT ELS PUNTS-LILA . EXPERIÈNCIA DE GRÀCIA

El passat 18 de gener va tenir lloc la Jornada sobre els aprenentatges i nous reptes per contribuir a l’eradicació de les violències masclistes en espais d’oci  “RESIGNIFICANT ELS PUNTS LILES”.

Organitzada per CJAS i l’Associació, va omplir la sala d’actes de la tercera planta de l’Espai Jove La Fontana. 

Va ser una jornada molt completa, amb tres taules amb ponents força diverses, moltes experiències, des de la d’implementació de #Agenda2030 a un conversatori sobre el document Resignificant els Punts Lila, una Fila 0 donant veu a entitat que participen en Punts Lila. 

... i en la tercera taula, la d’experiències de punts – lila, es va poder comptar amb la del districte de Gràcia, de la Primavera Sound, les de la Mercè i la Lali, de Berga. Per a fer visible l’experiència de Gràcia, varen convidar dos veus, la de Feministes de Gràcia i la meva, com a consellera de feministes del districte....

Reprodueixo la meva intervenció, explicant el procés i valoració del protocol contra les violències masclistes de Gràcia i els punts lila. És, per davant de tot, informativa. Son vuit minuts d’intervenció. 

 

Gràcies a CJAS per haver convidat al districte de Gràcia.
Estem ja en el tercer espai d’aquestes jornades i s’han plantejat algunes reflexions.
En aquest panell son diferents experiències de Punts Lila. Quin és el interès que pot tenir el districte de Gràcia? Miraré de posar en context.

El districte de Gràcia està composat de 5 barris, tots ells amb la seva corresponent festa major. Una d’elles, però, com és ben conegut, de característiques de ciutat, la Festa Major de la Vila de Gràcia.

Segons diferents estimacions podem rebre en una setmana fins a 2 milions de visites. És un gran esdeveniment de ciutat.

Abordar la lluita contra l’assetjament i les agressions masclistes en el marc de les festes majors era una mesura de treball de les línies d’actuació del districte del equip de govern, de Barcelona en Comú, aprovat la primavera 2016.
Com explicava la Raquel, ho hem volgut posar, com es diria, en l’agenda del districte.

L’agost del 2016, Gràcia va comptar amb els materials de la campanya A Gràcia NO ÉS NO, amb xapes, cartelleria, ben visible el lema Gràcia lliure d’agressions sexistes en els diferents espais de festa i carrers guarnits. Penseu que per la festa major d’agost, l’organització de la mateixa està coordinada per la Fundació Festa Major de Gràcia, i cada un dels carrers i espais de festa que guarneix compta amb una comissió de carrer, autònoma per a la seva programació, guarnit, etc. Els darrers anys, hi ha de 20 o 22 espais de festa, sota el paraigües de la Fundació.
Però volíem, necessitàvem més.

En un plenari del districte s’acordà obrir un espai de treball per encarar la lluita contra la violència masclista a les festes majors i és d’aquí que a la primavera del 2017 fem convocatòria a diferents entitats culturals i socials dels barris, a la Fundació Festa Major, lògicament, al circuit de Barcelona contra la violència masclista, l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia, entre d’altres per a la creació de la Taula de treball per a l’elaboració del Protocol contra les agressions masclistes a les festes majors, també a CJAS i l’Associació, com entitats expertes, Guàrdia urbana, MMEE, etc. Amb la voluntat de fer un treball comunitari.

A partir de la primera reunió, es copsa que l’objectiu primer és treballar per a incidir en la Festa Major de Gràcia, i el treball continua amb els col·lectius directament vinculats a aquesta. Més endavant es continuarà el treball pel Protocol i accions de prevenció en els altres barris del districte. Però la Festa major de la Vila, per les seves dimensions, te unes necessitats específiques.

Cal explicar que, hi ha espais alternatius, fora del marc de la fundació que –imagino que ho explicaran més tard les companyes Feministes de Gràcia- que també organitzen festa i que varen començar a treballar protocol contra les agressions masclistes i punt lila des de 2014-2015.

Des de la Taula del Protocol, hem treballat el protocol per a la festa major el 2017 i la guia d’actuació per a la festa major del 2018, amb tot el que comporta: els recursos i les necessitats per entomar una setmana de festa a tope, dins de la despesa que es podia assumir, és clar.

L’autoria d’aquests materials, com s’indica en tots ells,  correspon al Circuit Barcelona contra la violència masclista, CJAS, Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB), l’Assemblea Feministes de Gràcia i el Districte de Gràcia. A més des d’aquest 2018 hem pogut comptar amb la col·laboració de l’Espai Jove La Fontana que és va incorporat a la Taula i va fer repàs dels continguts de la guia.

Senyalar també que el preàmbul del Protocol cita com a fonts de treball el protocol del Poble Sec i el de l’Assemblea de Feministes de Gràcia. 

Tot el que hem treballat des de la creació de la Taula del protocol ho hem fet conjuntament l’administració, les entitats especialitzades i el moviment social.

Això ha estat possible per una voluntat expressa de fer-ho: l’administració, a la que avui estic representant, com a consellera del districte de Gràcia, i també la voluntat de fer-ho el moviment social.

S’ha treballat conjuntament, per exemple, la formació als carrers, però també aquest 2018, varem destinar una sessió sencera a definir i ubicar els lavabos portàtils, així com a proposar models, per assegurar que eren ubicats suficients i en espais segurs. Ens demanaven, els lavabos? Doncs sí, perquè per a la seguretat de les dones, és important.

Aquí rau, potser, la diferència amb d’altres espais o territoris on hi ha protocols o actuacions vers les festes majors?

Perquè punts informatius, parelles itinerants, hi ha cada cop més demanda d’actuació a les festes majors. Ara, son organitzades pel moviment feminista o per l’administració.

A Gràcia ho estem fent conjuntament. Tot i que els espais alternatius treballen les seves pròpies dinàmiques, més avançades, amb criteris integrals feministes. I això és lògic i natural.  Però ens trobem a la Taula i compartim necessitats, propostes i també balanç.

I encara que, en alguns moments, pugui semblar que treballar-ho soles pot ser més àgil i còmode, el cert és que anar totes a una te un efecte multiplicador i això se’ns dubte és bo per a la lluita contra la violència masclista i per fer avançar consciència en sectors amplis de la societat, pel que fa a la lluita contra la violència masclista i també entendre que vol dir treballar les festes des d’una perspectiva feminista.

Sobre el què i el que passa als PUNTS LILA... Totalment d’acord amb el que han explicat la Raquel i la Luciana en el conversatori.

Sobre el Punt Lila de Gràcia. Per a la festa major aquests dos anys (2017 i 2018) hem comptat amb un punt d’informació central (plaça Revolució, obert els 7 dies de la festa major). Els millors horaris d’atenció els decidim a la Taula. Dues parelles itinerants que es parteixen el barri i que també passen, si així ho sol·liciten aquests, pels espais alternatius, tot i que tinguin un espai lila propi habilitat.

La lluita contra les violències masclistes a les nostres festes majors és molt ben acollida. Ho copsen tan en el punt lila com les parelles itinerants. Ja s’ha explicat en la taula anterior.

Cada dia s’agrupen totes les actuacions realitzades, les centralitzades des de les barres dels carrers i el punt lila central i les dels espais alternatius. CJAS fa un breu informe i les dades es publiquen cada dia des del twitter del districte.

És a dir que des de la Taula es coordinen els recursos i també la informació de les actuacions i possibles incidències.

Val a dir que en el balanç del 2018 hem comprovat que els temes relatius a la publicitat, davant alguna agressió greu o indicis de, ens cal treballar-ho una mica més, col·lectivament en i des de la Taula.

Ja per anar acabant. La Guia de recomanacions per unes festes lliures de violències masclistes introdueix el què i com treballar unes festes amb perspectiva feminista i cal dir, que introduir-ho en el conjunt de la festa major, requereix anar piano piano, doncs cada carrer és totalment autònom en la decisió de les seves programacions.

Tenim alguns reptes. Un d’ells és que en un futur, esperem no gaire llunyà, cada espai de festa, és a dir cada carrer, pugui assumir ser un punt lila. Alguns espais de la mateixa Fundació, ja aquest any, han fet un pas endavant en aquest sentit.

Ara bé, com sabeu, un punt lila no és sols un espai per lliurar informació a les persones que ho sol·liciten sobre serveis i contactes en cas d’emergència, ... Ha de ser un espai d’acompanyament, suport i cura quan calgui... i això requereix personal preparat, més enllà de la bona voluntat.

Sabem que la llavor que posem te incidència i motxilla positiva per al futur. Potser al final d’aquesta jornada disposarem de més eines per continuar avançant i sensibilitzant als nostres barris.

Se’m va acabar el temps i no vaig poder transmetre la darrera frase. Una invitació a la propera festa que gaudirem a Gràcia, on també disposarem de parella itinerant i punt de cura. És el proper dissabte 26 SA POBLE Gràcia 2019, a la festa dels Foguerons.
Visca la festa i endavant amb els Punts Lila. 

 Seguim lluitant contra les violències masclistes als espais d'oci .... i arreu.

àngels t.

Va de propòsits.

Com molta gent aquests dies de finalització de l'any i d'inici del següent, he enviat notes, enumerat propòsits, verbalitzat desitjos....
Aquesta va ser la meva no nadala, com les anomena una amiga, pel 2019.

Tinc una motxilla, plena de desitjos pel 2019, que resumiria en...
Consolidar èxits i propostes municipalistes,
la llibertat dels presos i preses polítiques, 
dret a decidit i eradicar la violència masclista.
Ben segura que en algunes d'aquestes lluites, 
i d'altres, ens trobarem. 
Salut i república. Bon 2019. 
Desembre 2018 

Ara, tot pensant caic que son uns desitjos que no depèn sols de mi per aconseguir-los.

Pas de problème! N'he trobat un que sí depèn de mi -la meva voluntat i organització- aconseguir-lo: escriure de forma regular en aquest bloc. No deixar que es torni a enteranyinar. 

És un repte al que m'he de posar des d'ara. 
Som-hi!

àngels t.