divendres, 7 de febrer del 2025

Fa un any. Plaques i memòria

 

Cercant per l’Independent de Gràcia m’he trobat amb la columna que fa un any em dedicà en l’apartat Ull de Dona l’activista veïnal Conxa Garcia.

Un escrit preciós.  

Durant el temps que vaig ser consellera del districte, vaig poder compaginar feminisme i memòria històrica/democràtica.Va ser molt important el poder comptar amb veïnes ben compromeses amb les reivindicacions i defensa dels drets de les dones i el feminisme que eren ben amatents i fent propostes,...  Gràcies Conxa, Sara, Lola, pel vostre pressing permanent. 💜

Insereixo l’enllaç de l’escrit https://www.independent.cat/opinio/94052/la-consellera-de-les-plaques que a més de fer-ne un recorregut per tot de treballs realitzats, em continua assenyalant reptes i treball més enllà del que he desenvolupat durant aquests anys de responsabilitat política a Gràcia i algunes imatges.

 

La Consellera de les plaques. Soc del parer que quan una persona fa una bona feina se li ha de reconèixer. Aquest és el cas de l’anterior Consellera de Feminismes i Memòria del Districte de Gràcia per Barcelona en Comú, l’Àngels Tomàs i Gonzalo. La coneixia de trobades i actes de reivindicació feminista i en tractar-la més de prop em vaig trobar amb una persona respectuosa, que escolta, que tenia veritable interès en fer bé el seu treball, després de situar-se i aprendre els secrets del funcionament de l’administració. Ha estat una Consellera que sempre ha escoltat les veïnes dels diferents barris de Gràcia, ha mirat de ser una cosidora dels diferents territoris que composen el Districte. Hi ha posat carinyo en tots els temes que ha dut endavant.

Així es va continuar la tasca endegada des de fa anys pel Consell de Dones de Gràcia d’anar pal·liant el greuge del nomenclàtor vers les dones gracienques, que el mandat anterior havia abandonat, igual que s’havia menystingut el Consell que va passar a ser una ombra del que havia estat. El Consell, en el seu dia, havia aconseguit tenir una representant en la Comissió de Nomenclàtor i l’Àngels Tomàs, amb el seu bon fer, es va guanyar els altres components i ha aconseguit avançar en el camí de recuperar la memòria de les dones de Gràcia. Va començar el seu primer mandat amb temes pendents com el dels Jardins Maria Mullerat i el Passatge Isabel Vicente. També es va fer l’edició del llibre Dones de Pes, 18 vides de Gràcia 1835-2015, realitzat per veïnes del Districte. Aquest llibre està esgotat, ha donat molt joc i s’ha demanat una reedició i, finalment es penjarà a internet en obert, perquè tingui nova vida en un nou format. A més s’estan preparant-ne passejades guiades entre les autores i el grup Minerva.


En el seu segon mandat va posar la directa (ja dominava l’intringulis de la burocràcia i va cercar les poques escletxes urbanístiques que permet un Districte com Gràcia, per obrir nous espais. Com que hi havia poques oportunitats amb què honorar les dones, va veure que el fet de posar una placa amb aquesta finalitat era molt més senzill, té menys complicacions tècniques, d’aquí que en una entrevista a Ràdio Gràcia se li posés simpàticament el sobrenom de “consellera de les plaques”. Així van arribar les plaques de Pepita Pardell, Emèrita Arbonès, Francisca Rius, Dolors Aleu i Maria Arquimbau. Li quedà pendent la placa a la pianista Ma Teresa Balcells. 

Quant als espais de nova creació trobem el Mirador Consol Casals i el Passatge Josefina Torrens Illa, el carrer Ana Maria Matutes, els Jardins Margaret Michaelis i la placeta Montserrat Riera, tots a proposta d’entitats de dones del Districte. S’incorpora a la Plaça Dones del 36 un jardí vertical, amb la imatge de fons de la Maria Ginestà. També s’edita un tríptic d’homenatge a les treballadores del tèxtil. Des del 2017 s’establí, a través d’una col·laboració del Consell amb CJAS i l’Assemblea Feminista de Gràcia, un protocol contra les violències masclistes a les festes . També es fa formació a les festes d’altres barris com el Coll i La Salut. Es destina una bossa d’hores per fer formació a entitats, com s’ha fet als Lluïsos. Als anomenats Punts Liles s’hi acosten moltes persones. S’ha establert un Protocol No callem, per a espais d’oci nocturn des de l’Ajuntament de Barcelona i està funcionant bé a la Festa Major i a establiments. Va encetar la iniciativa del Establiments Lila, amb una prova pilot a finals del 2022. 

 

Des de la iniciativa Urbanisme en perspectiva de Gènere, es fan recorreguts per detectar punts foscos a tots els barris i també fer carrer més amables posant bancs, etc. Quant als Punts Foscos i es van fer les primeres actuacions , un a cadascun dels barris de Gràcia. Ara ja se n’han fet més i se seguirà treballant amb les veïnes per anar solucionant aquest tema al Districte. 

També, des del Consell s’ha posat en marxa una Mesura de Coeducació, de la mà de les AFA i Escoles feministes, tot fent una Diagnosi de les Escoles de Gràcia entre Educació i Feminismes. Queda molta feina per fer en aquest àmbit.

A més el Consell, sota la seva presidència, va aconseguir, després dels deu anys de la primera, fer la Segona Tr0bada de Dones de Gràcia, amb una participació remarcable i que va posar sobre la taula una sèrie de propostes en tots els àmbits que es tractaren. Aquesta tasca queda pendent de desplegar en aquests propers anys. 

L’Àngels Tomàs és molt conscient de la feina que queda per fer i continuarà treballant en l’àmbit de Feminismes. Va fer feina fins última hora per deixar-ho tot enllestit pel traspàs. Sempre ha treballat tot escoltant les propostes de les veïnes de Gràcia, cosa que li ha reconegut les dones que composen el Consell, que s’ha de dir que, gràcies a la seva bona tasca, ha ampliat aquest darrer mandat la seva participació. La continuarem veient al Consell de Feminismes i ara també com a representant d’aquest en el Consell de Dones de Barcelona, tot aportant la seva experiència i il·lusió en la lluita per millorar les condicions de vida de les dones de Gràcia a través de la demanda dels seus drets.

Conxa Garcia, Femeinistes amb Gràcia


 

Reenceto amb aquesta columna l'escriptura al bloc, que des de fa temps tinc una mica oblidat. 

Piano, piano,...

angels t.






 

 


 

 


diumenge, 17 de març del 2024

20 anys de l'11-M

En pocs dies el calendari ens ha dut a dues dates importants en les que els aparells de l’estat fer ús de la manipulació política i informativa de dos fets, ben diferents entre ells, però molt colpidors, l’assassinat de Salvador Puig Antich i els atemptats  d’Atocha a Madrid.

Muntatge policial apunten les investigacions en un cas, intent de muntatge informatiu en l’altra. Amb aquesta breu nota  publicada a Cartes al director a l’Independent de Gràcia he volgut recordar uns moments brutals que el govern del PP va voler aprofitar en un exercici de manipulació informativa.  


20 anys del 11-M

Fa 20 anys del 11-M, del sagnant atemptat que es cobrà la vida de 191 persones i 1700 de ferides a Madrid. Brutal.

Des del primer moment el govern d’Aznar va dir que havia estat obra d’ETA. Tres dies després havia eleccions generals.

Des del PP Volien minimitzar, o millor dit tapar, que el NO A LA GUERRA portava temps omplint carrers i places per tot l’estat. Guerra on Bush, Blair i Aznar (el trio de les Açores) ens havien ficat en el mercadeig de sang per petroli.

Ben aviat mitjans internacionals informaven que l’autoria de l’atemptat era obra d’Al-Qaida, però els principals mitjans de comunicació continuaren repetint un cop i altre que era cosa d’ETA, tot i que Otegui havia sortit de bon matí a desmentir-ho.

Aquests dies diferents documentals desgranen realitats amagades que refermen el que moltes persones imaginàvem.

Vint anys després voldria recordar que al dia següent un clam exigia a Aznar i Acebes ¿Quien a sido? des dels carrers i va ser per demanar responsabilitats que les concentracions davant les seus del PP varen ser unànimes. Responent a la manipulació política. A Barcelona també.  Columnes des de tots els barris de la ciutat marxarem cap a Francesc Macià. Impressionat la columna que anava fent-se gran des dels diferents carrers de Gràcia camí de la Diagonal.

Vint anys després, Aznar, la FAES i el PP no rectifiquen sobre l’autoria d’aquell atroç atemptat. Els importava més el rèdit polític que pensaven podien treure que la veritat.

No oblidem!

àngels t.